No som invisibles 

Fa ja poc més de tres anys, vàrem iniciar la campanya ‘No som invisibles’. Era una campanya d’incidència sobre els drets de les persones amb discapacitat intel·lectual que començava després del que hem denominat una dècada perduda en termes de finançament dels serveis socials de cartera, després de molts anys d’un model d’inserció laboral totalment desvirtuat amb una gran irrupció de centres especials de treball lucratius, i després de molts anys d’estancament en l’assoliment de drets, encara més evidenciats durant la pandèmia.

Les persones amb discapacitat intel·lectual, les seves famílies i les entitats socials que els donen suport s’havien tornat invisibles en la societat i a ulls de l’administració pública. Des de l’aprovació i desenvolupament de la LISMI, ja fa més de 40 anys, s’havia instaurat la percepció que s’havien solucionat les necessitats, però amb el pas del temps, de mica en mica, ens havíem tornat invisibles. Tanmateix, no estava tot solucionat i, a més, al llarg dels anys, la societat evoluciona i sorgeixen nous reptes.

El 2018 va ser un punt d’inflexió per fer-nos visibles; vàrem realitzar concentracions —més de 6.000 persones tallant la circulació al centre de Barcelona— i tot un seguint d’accions de visibilitat que un temps després es van canalitzar sota el lema ‘No Som Invisibles’.

Estem a punt de concloure el 2023 i podríem dir que el lema està quallant. És cert que encara hi ha molts reptes pendents i molt camí perquè l’aplicació de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat sigui una realitat al nostre país; però també és cert que som menys invisibles i que s’han anat produint millores concretes en els darrers anys, especialment aquest 2023, que ens permeten anar avançant en bona direcció. Ens fem escoltar i, ara sí, sembla que ens escolten.

Entre altres accions del Govern, aquest 2023 s’ha millorat el finançament de tres serveis que tenien una situació molt crítica: el SAPLL (Servei d’Autonomia a la Pròpia LLar), el SOI (Servei Ocupacional d’Inserció) i el CAE (Centre d’Atenció Especialitzada); s’ha eliminat el copagament en els serveis d’atenció diürna; hi ha una proposta de legislació de l’acció concertada; s’han consolidat mesures d’acció positiva en la inserció laboral en favor de les persones amb discapacitat i especials dificultats; i, tot i que de forma insuficient, s’han consolidat, d’una banda, increments anuals dels serveis de cartera i, d’altra banda, la creació anual de noves places en els serveis.

Aquest 2023, també hem celebrat els 50 anys de Dincat, entre d’altres, amb un acte que va comptar amb una gran implicació de tot el col·lectiu de la discapacitat intel·lectual, en el qual vàrem exhibir unitat, força i determinació; molt ben acompanyats pel conjunt del sector de la discapacitat i el tercer sector en general, així com, també, de les administracions públiques. Aquest 2023 també hem aconseguit un notori impacte en el 3 de desembre, especialment, gràcies a la col·laboració amb TV3 en la realització del primer telenotícies inclusiu copresentat i coeditat per persones amb discapacitat intel·lectual; però també a la campanya ‘Educació Inclusiva Ja!’ i a la col·laboració en el projecte Dinder Club, presentat ara fa poc més de dues setmanes.

Podríem dir que ha estat un any d’avenços, però també que encara ens queda molta feina per fer i molts reptes importantíssims a assolir: la vida independent en comunitat, el dret efectiu al treball, l’educació inclusiva, l’equiparació salarial dels professionals d’atenció, les llistes d’espera, etc.

Per tot plegat, hem de continuar cridant ben fort que ‘No Som Invisibles’ i que encara hi ha molts drets de les persones amb discapacitat intel·lectual a conquerir.