Les soledats no desitjades de l’envelliment

Els processos d’envelliment o les situacions de dependència van acompanyades de moltes soledats, no només de la persona que es troba en aquesta realitat, sinó també del seu entorn.

La primera soledat és amb la qual ha de conviure la persona arran de l’envelliment o una altra situació per la qual ha perdut part de les seves capacitats físiques o cognitives. Sovint, el seu entorn més pròxim, com la família, té les seves pròpies dinàmiques quotidianes com el treball o els estudis, que propicia que la persona resti molt temps sola a casa. En altres casos, hi ha persones que no disposen d’una xarxa extensa o sòlida que se’n facin cura: sigui perquè aquesta és feble o l’ha perdut durant el camí per l’avançada edat.

Aquest procés de pèrdua de la independència va més enllà de la persona afectada, ja que també té repercussió en el seu entorn més pròxim com pot ser la família o la unitat de convivència. En aquest context, només un 2,17% de les persones que ho requereixen rep atenció domiciliària pública, d’acord amb un estudi de la Direcció General de l’Autonomia amb dades del 2022. Això propicia que, en molts casos, les cures recaiguin en les persones que tenen al seu voltant, principalment, dones.

En el cas concret de Catalunya, unes 97.000 persones són cuidadores no professionals, que estan al càrrec d’un familiar o conegut, de les quals un 80% són dones d’entre 51 i 70 anys que dediquen entorn 14,6 hores diàries a les cures sense rebre cap ajuda per aquesta tasca, segons un informe del departament de Drets Socials. Arran d’això, el 80% manifesten que no se senten lliures i un 60% que estan cansades.

Més enllà de la manca d’acompanyament amb què es troben les cuidadores no professionals a l’hora d’atendre el o la familiar, també se senten soles en la gestió de les emocions desencadenades per la situació en la qual es troben. Per això, el portal Aliura ofereix recursos, eines i informació tant per a la persona atesa com la que l’acompanya.

Ara bé, aquesta situació es preveu que s’agreujarà en els pròxims anys. Amb una població que s’envelleix ràpidament, no hi haurà suficients mans per atendre les persones que ho requereixen. Per un costat, les cuidadores no professionals també hauran envellit, cosa que complicarà que puguin exercir aquest rol. Per l’altre, es reduiran el nombre de persones en edat laboral i, per tant, no només hi haurà una manca de professionals en el sector de les cures, sinó que també es disminuiran els ingressos per part de l’estat a través de les cotitzacions a la seguretat social. Això propiciarà una disminució dels recursos públics que es puguin destinar, entre altres, en serveis com l’atenció domiciliària.

Explorar les solucions tecnològiques

Una altra realitat, a més, és que, si la salut ho permet, les persones volen romandre a la seva llar en qualsevol fase de la vida. Això genera unes necessitats que s’han de poder respondre que, fins ara, desenvolupen les persones treballadores en el servei d’atenció domiciliària com són: acompanyar la persona, vetllar per a la seva seguretat, facilitar que tingui totes les necessitats cobertes com fer la compra, així com les labors de cura i atenció.

Tot plegat comporta nous reptes socials que no només requeriran solucions innovadores, sintó també de la intercooperació de l’entorn proper. Sens dubte, les professionals són les úniques persones que podran dur a terme les labors de cures i d’atenció. Ara bé, per a altres funcions, com les de facilitació, poden rebre del suport veïnal o entitats del barri. Pel que fa tant a les accions d’acompanyament com vetlla és imprescindible explorar les eines tecnològiques.

Per exemple, s’han dut a terme exitoses proves pilot amb assistents de veu com l’Alexa per combatre la soledat no desitjada. Amb aquest mateix objectiu, neix el Casal Online de Suara Cooperativa, que posa en contacte de manera virtual persones que viuen soles a la seva casa. Una altra eina que també està oferint bons resultats són els sensors que poden alertar a les professionals o la família tant quan hi ha un risc en una casa, com quan la persona resident canvia el seu patró de conducta i, per tant, pot ser que hagi caigut o sigui l’inici d’un deteriorament físic o cognitiu. Així mateix, totes elles són eines que permeten oferir solucions personalitzades a les necessitats de realitats diverses.

Malgrat que el vincle que es pot construir amb una persona mai el podrà substituir una màquina o hi ha funcions que només les podran fer les professionals, el que sí que és cert és que les noves tecnologies poden ser un recurs molt útil per a les treballadores, ja que poden esdevenir un complement que els faciliti les tasques que desenvolupen durant la seva jornada laboral i, per tant, atenuar la manca de professionals; però també, alleugerir la càrrega de les cuidadores no professionals. Més enllà d’això, també són solucions que permeten fer front a un dels principals reptes de l’envelliment: combatre les diferents soledats no desitjades.