La força de la il·lusió

Podem dir que la il·lusió és el motor de les nostres vides. En aquests dies, aquesta força s’ha activat al llarg de totes les festes i més ara que s’acosta el dia en què els Reis de l’Orient portaran regals als nens i nenes que han escrit la carta i s’han portat bé.

Aquests dies, els adults també connectem amb aquesta part de la nostra infància que són les il·lusions. Tenir-ne, fa que les persones tinguem força per arribar a aconseguir un objectiu, una fita, una activitat, un estat, o un objecte. És com un do que ens fa creure en aquelles coses que no veiem o tenim, però que ens ajuden a viure.

Ja des de petits recorrem a les il·lusions per construir el nostre projecte de vida, dissenyar els nostres somnis i fixar fites, objectius, programes. La il·lusió ens ajuda a no rendir-nos i a tenir energia per assolir els objectius a llarg termini.

És diferent la il·lusió de quan fem les coses o assolim un objectiu per primer cop que quan la repetim moltes vegades. Les il·lusions, cal renovar-les.

Ningú ens forma i potser ni ens informa sobre les il·lusions. Cada persona té unes característiques personals afins a il·lusionar-nos com l’entusiasme, l’actitud positiva, l’ànim i la facilitat per somiar i per dissenyar projectes.

Si partim que la il·lusió és una actitud davant de la vida, segur que es pot aprendre, canviar, modificar, cultivar i augmentar. La il·lusió pot ser una eina útil per viure millor i, fins i tot, per promoure canvis positius que ens facin més feliços.

Es pot viure sense il·lusió, però la vida serà més agradable i plaent si en tenim i que ens encamini a aconseguir desitjos i fites. Quan estem il·lusionats tot flueix, però la vida ens porta situacions en què ens envaeix la tristesa per les pèrdues de persones estimades, per situacions dures i inesperades, i això fa que no hi hagi espai per cultivar les il·lusions que ens són tan necessàries.

Les il·lusions es poden recuperar, inclús quan es pateix algun problema com una depressió o una distímia. Recuperar-les serà un procés d’esforç personal en el qual, a poc a poc i viatjant al nostre interior, haurem de reviure com estàvem vivint quan en teníem. Caldrà persistir i no abandonar i, així, ens tornarem a il·lusionar.

Quan ens fem grans anem perdent la capacitat d’il·lusionar-nos o ens costa acceptar que no s’han complert projectes que havíem iniciat o emprès amb il·lusió. També n’hem oblidat, amb el temps. La rutina i l’estrés del dia a dia no ajuden a viure amb il·lusió.

Les il·lusions van lligades a la motivació, tant la interna com la que prové de motivadors externs. La motivació interna s’activa amb els autoreforços personals com ser proactius, pensar en positiu, sentir-nos segurs i tranquils, aconseguir equilibri entre la vida personal i la laboral. Alguns dels externs poden ser: el reconeixement dels altres, l’afecte i estima que rebem, l’autonomia que podem adquirir, inclús els diners.

Podem potenciar la il·lusió? Amb la intensitat i pressió de la vida de cada dia costa una mica, ja que per aconseguir-ho hem de trobar temps per pensar i reflexionar sobre nosaltres mateixos, els nostres sentiments, el que ens agrada i el que no i quin sentit donem a la vida. El temps de reflexió sobre un mateix necessita pau i silenci.

És bo que ens il·lusionem amb fites i objectius possibles i a l’abast. Hem de tocar de peus a terra. Valorem i potenciem els punts forts que tots tenim, també hem de sortir de la nostra àrea de confort per explorar nous camins, hem de ser valents per provar si ens omplen o no els nous objectius. Per assolir-los hem de passar a l’acció i ser perseverants.

Que la il·lusió ens acompanyi, no només en temps de Nadal, sinó que sigui la companya de viatge del dia a dia i ens ajudi a ser més feliços.