La nova llei de foment de l’associacionisme de Catalunya: un pas endavant per a la participació social

El teixit associatiu català és molt divers i extens, i comprèn entitats de tota mena, des de petites associacions locals fins a grans organitzacions supranacionals. Aquestes treballen en una àmplia gamma de temes, com ara la cultura, l’educació, la salut, els drets humans o el medi ambient.

Les contribucions a la participació ciutadana, la cohesió social, la promoció dels drets humans i el desenvolupament sostenible d’aquest tipus entitats són innegables, i per aquest motiu feia anys que es reclamava una llei específica que en fomentés la seva creació i reconeixement.

Així, el 29 de desembre de 2023, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de foment de l’associacionisme, que substitueix la Llei del voluntariat i de foment de l’associacionisme de 2015, i té com a objectiu principal impulsar aquest teixit associatiu català, reconeixent-lo com un pilar essencial de la participació i la cohesió social.

La llei dona resposta a les conclusions del tercer Congrés Català de l’Associacionisme i el Voluntariat, que va tenir lloc l’any 2016, i vol donar les eines perquè les entitats puguin “destinar els màxims esforços i recursos al desenvolupament de llurs projectes i accions d’implicació social i de canvi o transformació social, a favor del progrés de tots els ciutadans”.

Les mesures que proposa la llei per fomentar l’associacionisme català es poden agrupar en tres grans categories: la simplificació de la normativa, cosa que contribuirà a augmentar el nombre d’associacions i la seva participació en la vida pública; la promoció de la participació, que reforçarà la capacitat d’incidència de les associacions en les polítiques públiques i la societat civil, i el finançament, que garantirà la sostenibilitat del teixit associatiu i ampliarà la seva oferta d’activitats i serveis, millorant la qualitat de vida de la ciutadania i a reduint les desigualtats socials.

De tot plegat, pensem que aquesta llei podrà millorar, principalment, la qualitat de l’associacionisme, amb entitats més eficaces, autònomes i eficients, així com l’augment de la participació i implicació social, amb associacions més presents en la vida pública.

Tanmateix, tot i els seus potencials beneficis, la nova llei de foment de l’associacionisme també es troba davant d’alguns reptes.

En primer lloc, és important que la llei sigui efectivament implementada i que els recursos públics destinats al teixit associatiu es distribueixin, i ho facin de manera equitativa.

En segon lloc, cal garantir que la llei afavoreixi al fet associatiu per igual, sense discriminacions dels volums de les mateixes. Això es pot fer establint mecanismes de suport específics per a les associacions de menor dimensió.

En tercer lloc, és important que la llei sigui flexible i que pugui adaptar-se a les necessitats del teixit associatiu en un context canviant. Això es pot fer establint mecanismes de revisió periòdica de la llei.

En conclusió, la nova llei de foment de l’associacionisme és una normativa amb un gran potencial, que de segur que impulsarà el teixit associatiu català i la participació social. Ens trobem davant d’un pas més per reconèixer en un pla nacional la feina de tot el sector associatiu, gràcies a una bona eina de mínims perquè des de l’Administració es continuï legislant per a totes les realitats del tercer sector. No obstant això, és important que la llei s’implementi de manera efectiva per assegurar que el seu impacte sigui positiu.

(Article escrit per Sílvia Espinach i Jaume Pieres, de la Federació d’Ateneus de Catalunya)