La pilota… a l’olla

Les addiccions, malauradament, les trobem a l’ordre del nostre dia a dia. Tot i saber aquesta informació perquè ens arriba per tot arreu, sembla que ens trobem en una indefensió apresa i que no sabem què fer-ne. Hi ha una cosa en la qual sí que podem actuar i que potser sembla fàcil, però no ho és. Així i tot, si en prenem consciència i hi posem ganes i voluntat és de ben segur que la podem fer, tant pel nostre bé com el de la comunitat, el de la societat en genera. També pel be dels nostres infants, adolescents, joves i pel be dels nostres gossos.

Els humans podem desenvolupar addiccions a diverses substàncies, o ni tan sols a això, sinó el tan socialitzat en l’àmbit global i que just ara mateix tinc justament davant meu; les pantalles. Qui ho havia de dir, eh?

Com a societat i com ha comunicat, tenim un greu problema, que és l’addicció. Aquesta pot ser causada per múltiples i diversos factors que ara no anomenaré, però sí citar-ne quatre: la poca tolerància a la frustració, el no saber esperar i voler coses a l’instant, el no desenvolupar la paciència i la por al conflicte. Aquests són tan sols alguns dels factors que influeixen en les addicions a les pantalles dels nostres infants i adolescents amb tot el que això implica, com per exemple: menys comprensió lectora i uns índex de suïcidi entre la població adolescent mai vista.

Doncs bé, un cop feta aquesta introducció a tall de reflexió sobre les addiccions, m’agradaria introduir una reflexió sobre la gran addicció en els gossos, i que promovem de la mateixa manera que fem amb els nostres infants i adolescents al mateix nivell de les pantalles, i no és altre objecte que la pilota (o objectes similars que serveixin per llençar).

La pilota i aquesta concepció força estúpida de què els gossos s’han de cansar per estar tranquils a casa han promogut la major de les addiccions entre la població canina. Una addicció que no només crea gossos addictes, sinó que a més els fa obsessius per aquest objecte i per tota la dinàmica que es genera, tant relacional, com hormonal (tots aquells neurotransmissors que segrega el cervell del gos quan aquest s’activa en la cerca i captura de la pilota). Tot això és el paquet complet per crear la “reina” de les addiccions en els gossos i deixar tocada la seva salut mental.

Un gos que va al parc i prefereix la pilota a relacionar-se amb altres gossos, o que la mateixa pilota és la generadora de conflictes per aquest objecte, perquè fomentar i potenciar la competitivitat, la possessió i per en de la poca tolerància a la frustració, el no saber esperar, poca paciència, poca capacitat d’observació, l’ansietat, etc. Això són clars indicadors de què el nostre gos té un problema. Un problema que hem generat nosaltres per marcs mentals i creences errònies i sense sentit, i que ara hem de treballar per ajudar els nostres gossos a generar, a entrenar i a practicar; per així poder fomentar i desenvolupar aquestes capacitats abans esmentades i que els gossos poden desenvolupar si els hi acompanyem i ajudem a fer-ho de la manera adequada.

El problema que tenim amb els gossos i les pilotes, és molt semblant del que tenim amb els infants i adolescents i les pantalles. Ara com ara l’única manera que tenim de salvar els nostres infants i adolescents de les pantalles és desconnectar-los d’aquestes perquè tornin a connectar-se entre els iguals; i de la mateixa manera hem de fer amb els gossos, “despolititzar-los”, perquè tornin a connectar-se entre ells. Ajudem-los, ens necessiten.