Creativitat vs. IA? Un camí cap a la incertesa tecnològica

El ràpid desenvolupament de les noves tecnologies ha provocat una transformació sense precedents en l’educació, en la medicina, o el disseny. En les arts visuals, en particular, han provocat un canvi revolucionari en els processos creatius. Segons la RAE, la creativitat és la “facultar de crear” o la “capacitat de creació”. La creativitat és la cerca de solucions originals, proporciona nous enfocaments i la unió d’idees innovadores; és una projecció del nostre pensament inventiu i resolutiu.

En aquest sentit, la intel·ligència artificial (IA) ha obert la porta a noves possibilitats creatives i també ha permès que les i els artistes experimentin amb insòlites formes d’expressió i de creació, claus en el desenvolupament d’aquesta innovació necessària del món de l’art. I és que el món de la intel·ligència artificial està guanyant terreny a gran velocitat en les nostres vides i, especialment, en l’àmbit professional.

Encara que la literatura de ciència-ficció ja feia temps que abordava reflexions i possibilitats entorn de l’existència d’una IA i les seves possibles repercussions, poc després de sorgir com una realitat ja tangible, les nostres ments no podien imaginar les conseqüències socials quotidianes d’aquest gran salt tecnològic que tant de debat protagonitza.

I, no obstant això, encara és enorme el contrast entre l’imaginat literàriament i l’actual: D’Arthur C. Clarke imaginant un “Hal 9000” amb tendències homicides, a una societat subtilment governada per IA en l’univers creat per Iain Banks, passem a una cosa molt més mundana, trivial i profana... Però no per això menys inquietant.

Mitjançant una IA es poden crear deep fakes que violenten intimitats, manipulant visualment i il·legal cossos en termes sexuals. Una altra IA obre la possibilitat de facilitar i multiplicar el plagi acadèmic i un altre tipus que crea infuencers irreals per a canalitzar els desitjos de centenars de milers de seguidors addictes. D’altra banda, la IA ofereix centenars de possibilitats reals o potencials, bé per a ajudar-nos a comprendre millor el món (com a eina d’anàlisi de dades), fins per a habitar-lo (per exemple, buscant solucions a la crisi climàtica que occident solet ha creat).

Com sempre, després del naixement de noves tecnologies, ens assalten dubtes: les màquines ens guanyaran el pols? Eliminarà la IA el treball dels artistes convencionals dins de l’espai laboral? La IA va tan ràpida que pot crear des d’una obra d’art en segons fins a ressuscitar virtualment una persona morta; què passa quan la IA sobrepassa els límits ètics?

Sens dubte, si utilitzem la intel·ligència artificial correctament, trobarem en ella a una bona aliada, i sense substituir als seus creadors. La IA pot ser una eina molt potent que aconsegueix millorar el procés productiu i, abans de res, és un utensili d’enorme potencial per a facilitar-li la vida a les persones amb diversitat funcional.

Si analitzem tot el que s’ha dit anteriorment, ens adonarem que la IA, per si sola, no seria res. Va néixer de la nostra capacitat d’inventiva i, de fet, la història ens ha mostrat àmpliament que no necessitem ni dimonis, ni esperits malignes (o IA amb tendència homicida) per a infligir danys i tortures terribles als nostres semblants i entorn. Per a bé o per a mal, aquesta “creació digital” va ser programada per una ment humana. Parafrasejant a Nietzsche, la IA és “humana, ai!, massa humana!”.

En comptes de sacrificar la IA en l’altar dels nostres antics Déus Feurerbachians, proclamant que ens llevarà el treball com els luddites en plena revolució industrial, hauríem d’acollir la IA com una eina que ens pot ajudar a plasmar, transmetre les nostres idees i facilitar-nos la vida. Però és cert que, si volem una criatura sàvia i bondadosa, abans la humanitat mateixa hauria d’esforçar-se a ser més sàvia i bondadosa del que ha demostrat ser fins ara com a espècie.