Dones amb discapacitat: Lluitant per la igualtat en l’accés a la sexualitat i l’afectivitat

En el marc del Dia Internacional de la Dona, és essencial recordar que la lluita per la igualtat de gènere abraça totes les dones, incloses aquelles que enfronten desafiaments addicionals a causa de la seva discapacitat. Com a psicòloga que treballa pel Projecte Dret a la Sexualitat, adreçat a persones amb discapacitat intel·lectual i malaltia mental, m’agradaria destacar la importància de visibilitzar les experiències de les dones amb discapacitat, fent especial èmfasi en el concepte d’interseccionalitat i discriminació.

En primer lloc, la interseccionalitat és clau per comprendre la complexitat de les seves experiències, on la discriminació basada en el gènere i la discapacitat s’entrellacen, donant forma a una realitat que exigeix la nostra atenció i intervenció. Les dones amb discapacitat intel·lectual i malaltia mental es troben en una posició particularment vulnerable pel que fa a la seva sexualitat i afectivitat. Sovint s’enfronten múltiples formes de discriminació a causa del seu gènere, discapacitat i estat de salut mental. Aquesta intersecció d’identitats complica encara més l’accés a recursos i el suport en àrees fonamentals com la informació sobre la salut sexual femenina, l’expressió de la sexualitat i la protecció contra la violència sexual.

Una de les barreres principals que enfronten aquestes dones és l’accés limitat a serveis i informació sobre la seva salut sexual femenina. Segons dades recents, només el 20% de les dones amb discapacitat tenen accés a serveis adequats de salut sexual i reproductiva, en comparació del 60% de les dones sense discapacitat. La manca d’educació sexual, específica per a les seves necessitats particulars, contribueix a la perpetuació d’estereotips que les desexualitza i les exclou del diàleg sobre la sexualitat. Això no només limita la seva autonomia i capacitat de prendre decisions informades sobre la seva salut, sinó que també les exposa a un risc més gran de malalties i problemes de salut sexual.

A més, l’expressió de la sexualitat per a les dones amb discapacitat pot ser objecte d’estigma i discriminació. Els prejudicis arrelats a la societat poden portar a la sobreprotecció per part de professionals, persones cuidadores i familiars, limitant així la seva capacitat per explorar i gaudir de la seva sexualitat de manera segura i consensuada.

La vulnerabilitat d’aquestes dones davant de la violència sexual és una altra preocupació. Les persones amb discapacitat tenen un risc més gran de ser víctimes d’abús sexual, i les dones amb discapacitat intel·lectual i malaltia mental no són una excepció. S’estima que el 70% de les dones amb discapacitat intel·lectual experimenten violència sexual en algun moment de les seves vides, en comparació del 25% de les dones sense discapacitat. La manca de recursos i suport adequats per identificar i denunciar la violència sexual agreuja encara més aquesta situació, deixant-les en una posició d’extrema vulnerabilitat.

En aquest Dia Internacional de la Dona, és fonamental reconèixer i visibilitzar les experiències de les dones amb discapacitat i abordar les múltiples formes de discriminació que enfronten. És hora d’amplificar les veus, eliminar barreres i treballar per garantir que totes les dones, independentment de la seva condició, puguin exercir plenament els seus drets sexuals i reproductius.

Per aconseguir això, és fonamental abordar la interseccionalitat de la discriminació i treballar en col·laboració amb les pròpies persones, professionals de suport, famílies i comunitat per crear un entorn inclusiu i equitatiu per a totes les dones.