Un 8-M també per a les dones amb discapacitat?

L’any 1975, l’ONU va declarar oficialment el dia 8 de març el Dia Internacional de la Dona, una lluita que reivindica la igualtat plena de drets per a totes les dones. Una lluita que cerca la igualtat en àmbits com el domèstic, professional i acadèmic. Al llarg de la història, les dones han lluitat incansablement pels seus drets, enfrontant la discriminació, la desigualtat salarial, la violència de gènere i la manca de representació a llocs de poder. Tot i els avenços aconseguits en matèria d’igualtat de gènere, encara queda molt per assolir la plena igualtat entre homes i dones.

Però aquesta lluita encara és una petita part del camí per a les dones amb discapacitat. S’estima que el 60% de les persones amb discapacitat són dones, i tot i que darrerament s’ha avançat molt quant a drets per a les persones amb discapacitat, les dones amb discapacitat encara pateixen desigualtats en tots els àmbits i afronten una doble discriminació per ser dones i per tenir una discapacitat.

L’ocupabilitat per a dones amb discapacitat intel·lectual ha de ser avui dia una de les prioritats principals per a la inclusió i la igualtat. Habitualment, han d’afrontar barreres addicionals per accedir al mercat laboral, secundàries a la manca de consciència social, prejudicis i estereotips.

D’altra banda, les estadístiques mostren que les persones amb discapacitat del sexe femení tenen més risc de patir violència, explotació i abús, i en moltes ocasions es troben amb moltes dificultats per a dur a terme la denúncia de les violències viscudes a conseqüència dels prejudicis existents.

I no es pot oblidar que també han de conviure amb persones del seu entorn que tendeixen a infantilitzar-les, a decidir per elles i no escoltar la seva voluntat. La seva educació afectivosexual queda en l’oblit, i el que per a totes nosaltres un No és No, per a elles, se li suma una dificultat nova, no se li proporciona el dret a triar, i si no hi ha oralitat, d’altres decideixen per elles. A més, és important oferir eines per a la prevenció de malalties de transmissió sexual i embarassos no desitjats, així com per a la protecció de la seva integritat física i emocional en situacions de risc. És fonamental que les dones amb discapacitat tinguin accés a serveis de salut sexual i reproductiva de qualitat, que respectin la seva autonomia i capacitat de decisió.

Crec que cal afavorir els seus drets humans i les seves llibertats, mitjançant mesures legislatives i educatives que garanteixin la seva vida independent i participativa a la societat. És fonamental promoure entorns laborals inclusius que valorin la diversitat i ofereixin oportunitats d’ocupació dignes i significatives per a totes les persones.

Es necessiten més programes de formació i serveis d’ocupabilitat que facilitin la seva formació i les seves oportunitats laborals. Així mateix, cal fomentar la inclusió de les dones amb discapacitat a la societat, perquè puguin desenvolupar relacions afectives i sexuals satisfactòries, basades en el respecte mutu, la comunicació oberta i la igualtat de drets. Només així podrem garantir que totes les dones, independentment de la seva condició, puguin viure la seva sexualitat de manera plena i saludable.

En definitiva, conscienciar a la societat que tenen dret a la seva autodeterminació, a una vida digne i a la igualtat d’oportunitats.