Dol per la mort d’una mascota

Qui estigui convivint o ho hagi fet amb algun animal domèstic sabrà que és un més de la família. Amb una mascota es teixeixen uns vincles molt intensos i duradors, i també es creen rutines diàries que deixen de fer-se després de la seva pèrdua i que augmenten, encara més, la sensació d’absència. I, per desgràcia, ho puc parlar en primera persona, ja que fa tres mesos que ens va marxar Gus; el nostre primer gos. I, sigui o no sigui per la meva diversitat funcional, el Gus i jo vam tenir una relació de profunda connexió.

La mort del meu gos va ser per una malaltia cardíaca greu detectada un any enrere. Tot i donar-li les cures específiques i la medicació apropiada, no vam poder allargar-li la vida més de deu mesos des del primer diagnòstic. Però deixant de banda el cas del meu gosset, us explico quesigui quin sigui el motiu de la pèrdua, el dol serà més o menys traumàtic, més llarg o més curt. Lògicament, una mort per vellesa no tindrà el mateix impacte psicològic que per una llarga malaltia o una mort totalment imprevista.

De tota manera, el procés emocional del dol per la teva mascota és molt variable segons les circumstàncies, les experiències i la connexió que hi hagis creat; així com per la personalitat que tinguem cadascú. Tota persona manifesta el dol de manera diferent; des de la tristesa absoluta i la solitud, fins a la culpabilitat.

De manera molt breu, us explicaré quines són les fases del dol pel teu amic de quatre potes, segons els psicòlegs i els entesos. Aquestes són molt semblants a les que sentim per la mort dels humans. I sabent-les identificar, t’ajudaran a suportar la desaparició de la teva mascota millor perquè finalment et quedis amb els millors records. O, almenys, el record dels millors moments amb el Gus m’estan ajudant.

Una de les primeres fases és la de la negació. És causada pel xoc que produeix la marxa del teu amic. El recel, l’atordiment i la negació davant de la seva mort són les emocions més freqüents d’aquesta primera etapa.

Culpar-se i enfadar-se amb si mateix pot ser el següent pas del dol. El fet de sentir-se responsable del teu pelut, de la seva salut i benestar, et solen culpar que sempre podies haver fet alguna cosa més per evitar aquesta pèrdua.

La depressió i la sensació de buit. Aquestes apareixen quan ets totalment conscient de la mort de l’animal, notant la seva falta també a les rutines i activitats que realitzaves amb ell.

La darrera fase és l’acceptació i la dels records. Amb el pas del temps, se supera el trànsit de dol i reconeixes la pèrdua de la mascota. La consciència d’aquesta acceptació dona pas a l’etapa més manejable: la dels records. La memòria comença a recompondre els moments bonics que vas viure al costat del teu pelut.

Què puc fer per passar el dol per la meva mascota?

Lidiar amb el dol per la pèrdua d’una mascota és un procés dur. A continuació, t’expliquem algunes estratègies que et poden ajudar a passar per aquest període.

Permet que els teus sentiments i el teu dolor flueixin. A les primeres etapes del dol, és beneficiós dedicar-li unes paraules o posar per escrit els teus sentiments i pors. En el meu cas, vaig començar a plasmar els meus temors un mes abans que Gus ens deixés i també el vaig escriure després de morir. El fet de rendir-li homenatge és molt guaridor, com ho és envoltar-te de persones que et comprenguin.

Important. Si tens pensat adoptar una altra mascota, dona’t temps abans de tenir-ne. Permet-te superar el dol, mai una mascota pot substituir una altra.

Si em deixeu, dedicaré aquest article al meu fidel i estimat amic Gus, que va caminar al nostre costat durant 12 anys.

Dotze anys d’aprenentatge; dotze anys de felicitat; dotze anys de fidelitat; dotze anys de màgia; dotze anys al teu costat; vola alt, Gus. Però no oblidis anar passant per aquí, encara tenim molt per aprendre.