Viure sense la desconnexió digital al sector social

El dret a la desconnexió digital és el dret que té qualsevol treballador a no connectar-se a dispositius electrònics o softwares corporatius i de no respondre a comunicacions relacionades amb el treball fora de la seva jornada laboral. L’empresari ha de respectar i garantir l’exercici efectiu d’aquest dret, però, tot i que ja està reconegut a l’art 20 bis de l’Estatut dels Treballadors, és molt habitual que moltes entitats, inclús disposant d’un aparent protocol de desconnexió, no es segueixi ni s’hi apliqui, perpetuant que els comandaments intermedis hagin de donar resposta a urgències durant les 24 hores del dia i els set dies de la setmana.

Aquest dret hauria de ser aplicable a tots els treballadors independentment del seu càrrec i retribució, però això sembla que no ha arribat al sector social. Les entitats en les quals treballem s’aprofiten de la vocació dels professionals que diàriament lluiten per millorar les vides dels més vulnerables, d’aquest acompanyament als menys afortunats a trobar un camí digne i donar llum a molts dels seus problemes.

Dia rere dia, t’aixeques i ho dones tot per fer una feina excepcional. Et penses que la vocació és el més important, que res pot amb tu i com una addicció, dones el 300% de la teva energia, i no pares, i cada dia una mica més fins a donar el 500%. Les entitats on treballes no et permeten desconnectar, s’aprofiten de la teva vocació per xuclar tot el teu potencial, sabent que ets bona professional, que els hi donaràs bona reputació i que podràs, com sempre, amb tot. Com a màxim t’ofereixen un somriure, una formació i potser et diuen que ho estàs fent molt bé.

Però, què passa quan el teu cos diu que no pot més? Quan no pots donar el 500% o ni tan sols el 300% sense que la teva salut es deteriori? Moltes empreses no entenen que només pots arribar a donar el 100% i que no pots estar pendent del mòbil 24 hores al dia i 7 dies a la setmana perquè necessites descansar i gaudir també de la teva família i amics.

En aquell moment, t’adones que necessites ajuda, que la vulnerable ets tu, que tens precarietat laboral, que deriva en precarietat familiar i que la teva salut física i mental no poden més. Necessites apagar aquell mòbil que et persegueix dia i nit. Demanes desconnexió a la teva entitat, i ella et dona l’esquena i et diu que ja no tens vocació i que ja no t’agrada la teva feina.

Som més que professionals, som mares, som dones i som persones que necessitem carregar piles, necessitem viure, estimar, gaudir i oferir el millor de nosaltres a la feina però també a la nostra família i amics. Per donar tot a la feina, hem de descansar i desconnectar-nos digitalment fora de la jornada laboral. Canviar la mirada d’aquells que pensen que tot està fet i res es pot moure ha de ser un dels nostres objectius com educadores.