Desafiaments i oportunitats comunitàries en un món en constant canvi

En un món on els canvis vertiginosos són la constant, la capacitat d’adaptació i de donar resposta als desafiaments emergents de la nostra societat contemporània es converteix en un terreny complex.És per això que, en aquest context dinàmic, considerem important reflexionar sobre les palanques de canvi que impulsarem en la nostra pràctica i que ens permetran abordar de manera efectiva les necessitats de les persones i comunitats a les quals acompanyem. 

El dia a dia en l’àmbit social ens convida a estar en constant moviment, i trobar un punt de quietud no sols és imperant sinó necessari. Repensar els patrons amb els quals operem i a partir dels quals prenem decisions és un lloc que hem de començar a habitar.

La multiplicitat dels canvis, les diferents dimensions dels problemes units per les seves múltiples causes i la complexitat dels escenaris socials, polítics, econòmics i ambientals marquen, sens dubte, els reptes de la nostra humanitat. Com donar respostes oportunes és una de les preguntes que intenta nodrir la reflexió d’aquesta nota. És a dir, respostes que entenguin de manera integral les necessitats de les persones, de les comunitats, dels territoris. Respostes que posen la dignitat i el projecte de vida de cadascú en un lloc prioritari i que habiliten estructures institucionals que garanteixen el gaudi i el ple exercici dels drets humans. 

Els sistemes de governança actuals no poden negar el que és innegable: “ningú ha de quedar enrere”, i això implica pensar en com generem escenaris adequats, segurs, dignes i transformadors per a viure dignament. Per assumir aquests reptes, hem de pensar quines seran les palanques de canvi que incorporarem com a noves en la nostra manera de detectar, planificar i acompanyar i crear un “nosaltres” que sigui respectuós amb la diversitat. 

En aquest marc, ens detindrem a reflexionar a partir d’una pregunta clau: treballarem en serveis i projectes que actuen com a compartiments estancs, amb un marc d’intervenció rígid i unidireccional? O incorporarem una mirada interseccional, sistèmica, flexible que basteixi ponts de diàleg fent valdre el treball en xarxa, la innovació, la creativitat i la col·laboració i que també habiliti la participació de la ciutadania i de les persones en particular perquè siguin elles les artífexs dels seus propis processos de canvi i corresponsables en les seves decisions?

Sens dubte, hem de deixar de banda la mirada dels compartiments estancs, ja que considerem que aquesta no només és obsoleta sinó que no és capaç d’abordar els desafiaments del món actual. És per aquest motiu que ens bolcarem per una mirada més àmplia i interseccional que permet comprendre les diverses opressions que pateixen les persones i que convida a crear conjuntament i transversalment circuits d’acompanyament “artesanal”, és a dir, un acompanyament centrat en la persona que doni respostes a necessitats reals i treballi per a combatre les injustícies. 

Per activar aquestes palanques de canvi és necessari establir acords que tinguin una base metodològica i epistemològica sòlida i que habilitin posar en funcionament requisits indispensables com el treball en xarxa, la innovació, el disseny col·laboratiu i la promoció de la ciència ciutadana, el diàleg continu i la revisió constant de les nostres pràctiques, incorporant elements claus com el rellevament d’indicadors i sistemes d’avaluació i millora contínua que compleixin amb estàndards de qualitat i transparència, perquè així aconseguim impactar positivament tant en l’àmbit individual com comunitari. 

A través de les palanques esmentades anteriorment podem contribuir a fomentar els vincles i relacions de confiança afavorint l’apoderament de les persones i comunitats en situació d’exclusió social per enfortir i regenerar el teixit social, donant sentit comunitari i impulsant polítiques i programes que abordin les causes subjacents de la desigualtat, desplaçant les lògiques de l’assistencialisme i vetllant per la justícia social que lluita contra l’exclusió i la marginalitat. 

En conclusió, volem destacar que ens trobem en escenaris de grans desafiaments i oportunitats com és l’adopció d’enfocaments interseccionals i la integració de la tecnologia i del treball en clau de drets humans. És per això que hem d’estar preparats per adaptar-nos i respondre de manera efectiva a un món en constant canvi i treballar per un present i un futur més just, equitatiu i amable per a totes les persones.