Som éssers socials. És inevitable perquè que naixem en una família i vivim, excepte alguns casos, en agrupacions tant si són pobles, ciutats, tribus, països, etc. Els humans volem viure junts i ho hem intentat al llarg de la història de la humanitat de diverses formes perquè creiem que els altres són elements que ens proporcionen satisfacció, plenitud, ajuda, felicitat...
La convivència no és fàcil. La contraposició de desitjos i interessos ens porta a fer-la difícil. Volem coses diferents i, per això, no ens entenem o, simplement, volem les mateixes coses i llavors entrem en confrontació. El desig individual ens separa però els projectes compartits ens uneixen. Volem conviure per ser feliços. Ningú vol viure amb els altres per ser infeliç. Cerquem el benestar en la convivència, el propi i el dels altres: benestar físic, econòmic, desitgem seguretat, comoditat, progrés, sentir-nos eficaços, canviar la realitat i també col.laborar i competir.
Podem conviure en diferents nivells: amb nosaltres mateixos, en primer lloc, després de forma íntima amb la parella, família, amics, companys d’estudi, de feina i també fem convivència amb la comunitat en la que estem inserits. La família, ens deien, és una unitat de convivència i podem dir que és el compromís de confiança més ferm, el pacte més resistent de protecció i recolzament mutu, un gran vincle basat en l’amor però com que som humans, la llar familiar també està plena de contrastos i contradiccions. Hi trobem un bon refugi quan ens sentim agredits per l’entorn i és el lloc on s’aprèn a estimar, a conviure, a sentir-nos segurs però també és el lloc de manifestació de rivalitats, competències, conflictes d’interessos més o menys greus entre els seus membres, grans i petits.
La família es va transformant però no desapareix. La societat va reconeixent la diversitat i legitimitat de relacions familiars basades en la lliure elecció, l'amor i el compromís. Per una bona convivència necessitem estar connectats als altres de forma afectiva, però aquesta connexió es trenca fàcilment davant d’una decepció, discussió, mentida, baralla etc. Considerem que el que fa mal a la convivència no son els conflictes, que son inherents a les persones, sinó la manera de resoldre’ls.
La connexió emocional amb els altres ens porta a ritus de vinculació, alguns més superficials com les salutacions, els regals, les normes de cortesia i altres més profunds com son els sentiments de respecte, d'atenció i de cura. Un dels aspectes importants de cara a resoldre o a evitar problemes de convivència social és el reconeixement de la dignitat, la pròpia i la dels altres. Dignitat entesa com a posseïdors d’ un valor intrínsec pel fet de ser persones, amb independència de la situació econòmica, cultural o lloc de procedència. Ningú ha d’ atemptar contra la dignitat de ser persona. Jo mateix haig de ser conscient de la meva dignitat i protegir -la i actuar en conseqüència. No em puc depreciar, degradar ni maltractar de la mateixa manera que no puc fer-ho als altres.
El respecte és un altre factor fonamental per la convivència, respecte a molts nivells des de la protecció dels drets fonamentals fins als respecte al benestar. Vivim en un marc de drets i deures que ens implica a tots i ens imposa un sentiment de responsabilitat. Tots som responsables de tots i la responsabilitat no acaba amb els límits físics d’ allà on vivim ja que la responsabilitat es projecta molt més enllà, en una projecció global.
Actualment, en els nostre pobles i ciutats convivim persones molt diferents, amb valors plurals, cultures i religions diferents. Aquesta convivència no és fàcil, ha estat una constant al llarg de la història i moltes vegades ha desencadenat molts problemes. En moltes èpoques i ocasions s’ ha demanat tolerància que no ha de ser mai un substitut de justícia.
El conflicte en la convivència és inevitable i es resol, no quan en coneix la solució sinó quan es posa en pràctica. Això és el més difícil ja que les variables que intervenen són moltes. Falta gran habilitat per resoldre conflictes en tots els àmbits de la convivència: familiar, escolar, professional, ciutadana, nacional, internacional etc. Afortunadament moltes persones i en molts àmbits treballen per anar adquirint i divulgant recursos per desbloquejar, resoldre i avançar en trobar solució a les dificultats que se’ns van presentant per conviure millor.
No oblidem que una de les eines més potents és el llenguatge que ens permet comunicar-nos amb nosaltres mateixos i els altres. El llenguatge permet entendre’ns: posar en marxa una escolta activa i atenta, escoltar l’argument de l’altre, exposar els nostres arguments o plantejaments etc. Podem dir que la conversa és la gran metàfora de la convivència, ens permet la interacció amb els altres. Aprofitem-la adequadament.
Per acabar, hem de ser conscients que som responsables de mantenir i/o millorar la convivència amb nosaltres mateixos, la família i l’ entorn per tal de contribuir a que la nostra societat pugui millorar el benestar personal, i defensi la dignitat de cadascun dels seus membres. És un granet de sorra que junt amb molts mils de milions més tenen una gran força.
BONES FESTES A TOTS I TOTES I BONA CONVIVÈNCIA!
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari