De què serveix la incapacitació?

La incapacitació explicada de forma senzilla consisteix a ser incapaç de decidir, votar, escollir i, sobretot, governar la pròpia vida. És molt injust que aquesta societat pensi que les persones més discapacitades que altres han de ser incapacitades judicialment.

Quan diem que una persona amb discapacitat intel·lectual ha de ser incapacitada, què vol dir? De què serveix la incapacitació? Segons el Departament de Justícia, una persona és jurídicament incapaç quan “hi ha una sentència judicial que així ho declara degut a causes legals que ho justifiquin, com les malalties o deficiències físiques o psíquiques”.

Quan s’incapacita algú hem de pensar per què li hem d’impedir que pugui escollir i fer la seva vida. La incapacitació ens redueix les capacitats legals (i això també influeix a les personals) que tenim com a persones i fa que no siguem iguals a tothom. Com es determina que una persona ha de ser incapacitada? Només per la decisió d’un jutge?

La incapacitació implica que la persona no té capacitat per fer les coses. I això és una limitació molt gran per a la persona incapacitada. Aleshores, una persona incapacitada no té capacitat per fer res?

De la mateixa manera, hem de distingir entre incapacitació i discapacitat. Molta gent confon les dues coses.Les persones amb discapacitat tenim una targeta que acredita el grau de discapacitat, però no vol dir que estiguem incapacitades. En el meu cas, jo tinc una discapacitat intel·lectual, però puc treballar, votar, decidir...

Els drets de les persones són fonamentals, siguin per les persones amb discapacitat o sense perquè tots som persones. Si no és així, pot semblar que algú pensi que les persones amb discapacitat no som persones.

Reivindiquem que la societat ens tracti igual que tothom. Ni millor ni pitjor, simplement igual.

No hauríem de deixar de reivindicar mai els nostres drets, com tampoc deixar d’explicar què és la Síndrome de Down. No ha de ser una cosa desconeguda. No escollim el nostre origen, el color de la pell o si naixem amb algun tipus de discapacitat. Som així i hem d’acceptar-nos tal com som.

No tenim més remei que seguir lluitant per aconseguir estar dins d’aquesta societat. Seguirem sent forts i plantant cara a tots els entrebancs.