Com pagar l’habitatge després de la pandèmia?

Redacció

Amb el suport de  

La pandèmia de la Covid-19 no només ha posat en risc la salut de centenars de persones, sinó que amenaça també el benestar social de moltes famílies, que han estat setmanes confinades i amb dificultats per treballar. Malgrat que els experts encara desconeixen l’impacte concret que tindrà aquesta crisi sanitària sobre l’economia, els municipis ja han començar a adoptar mesures d’urgència per garantir l’atenció dels col·lectius més vulnerables. En concret, l’Institut de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) ha impulsat tot un servei d’atenció i informació per canalitzar les necessitats de les famílies que no poden afrontar el pagament de l’habitatge.

A través d’un decret, l’Estat ha adoptat tot un seguit de mesures per acompanyar les persones que viuen en un habitatge públic —a les qual se’ls ofereix la possibilitat del prorrateig del cost dellloguer al llarg de 36 mesos— i a les persones que no poden fer front al pagament de l’habitatge privat. És justament per facilitar la informació sobre aquestes ajudes que l’IMHAB està treballant per oferir un servei de forma telemàtica a la ciutadania, tal com recomana la normativa, que trasllada als ens locals com cal aplicar les mesures.

No puc pagar el lloguer, què faig?

Així, en les cas de les persones que tenen dificultats per pagar el lloguer o que, directament, no poden pagar-lo, el decret ofereix un seguit de solucions, segons la mena de propietari que sigui el gestor últim de l’habitatge. En concret, les persones que són llogateres d’un habitatge el propietari del qual és un gran tenidor, és a dir, que té més de deu habitatges o 1.500 metres quadrats de superfície construïda, tenen tres opcions: primer, poden demanar una rebaixa del 50% de la renda de lloguer un màxim de sis mesos; segon, poden sol·licitar una moratòria en el pagament de la renda de lloguer durant tot el temps que duri l’estat d’alarma i, si fos necessari, en els mesos següents, prorrogables d’un en en un, fins a un màxim de sis mesos; i, per últim, tercer, poden acordar una altra alternativa i que sigui adequada per ambdues parts.

El termini per sol·licitar-ho és de tres mesos a comptar a partir del 2 d'abril de 2020. Una vegada el llogater ha fet la sol·licitud, el propietari haurà de comunicar, en un termini màxim de set dies laborals, l’opció escollida, a no ser que s’hagin acordat mesures alternatives de forma voluntària. Com explica l’advocat de l’IMHAB Albert Ezquerra, “en aquest procés no intervé l’administració i la lleugeresa dependrà més dels canals de comunicació establerts entre les parts i la voluntat d´acord que tinguin”.

En el cas de les persones que tenen un lloguer en un habitatge el propietari del qual és un petit tenidor, la persona arrendatària té tres opcions: bé pot sol·licitar que se li ajorni temporalment, i de forma extraordinària, el pagament de la renda; bé, si el propietari no accepta el pagament ajornat, accedir als ajuts transitoris de finançament; bé es pot arribar a un acord alternatiu; bé, per últim, si arribés el cas que la persona inquilina ni tan sols pogués retornar els ajuts transitoris de finançament, la persona arrendatària possiblement, a falta de concretar, es podria accedir al programa d’ajuts sense haver demanat els ajuts al finançament.

Però és suficient una moratòria? Per a Ezquerra, “tot i que pot semblar que no sigui la millor solució per aquelles famílies que es troben en situació de vulnerabilitat, s’ha de tenir present que el mateix decret estableix uns ajuts per a aquelles famílies que hagin demanat el microcrèdit i no puguin fer front al pagament del lloguer o les quotes del préstec”. També per a aquelles que tinguin dificultat per pagar el lloguer endarrerit o per fer front a la devolució de les ajudes transitòries de finançament. El termini per sol·licitar aquests ajuts es va obrir el 19 de maig i restarà obert, en principi, fins al 30 de setembre de 2020.

Se m’acaba el contracte de lloguer, puc allargar-ho?

Es pot donar el cas també que, justament en ple estat d’alarma, a la persona se li acabi el contracte de lloguer i hagi de marxar del pis, havent de fer una mudança. Però, es pot allargar el termini? Segons el decret, efectivament, si es produeix la finalització d’un contracte de lloguer entre el 2 d’abril dels 2020 i fins dos mesos després d’haver-se decretat l’estat d’alarma, la persona arrendatària té dret a demanar al seu arrendador la pròrroga extraordinària del termini del contracte per un màxim de sis mesos. Per fer la sol·licitud, la persona arrendatària haurà de presentar un escrit al propietari o administrador de finques. 

Es pot evitar un desnonament derivat de la crisi sanitària?

Aquesta crisi de la Covid-19, algunes persones és més que probable que l’hagin d’afrontar en una situació de vulnerabilitat econòmica i social molt greu. En el cas de les famílies que tenen una ordre de desnonament, també hi ha una solució mentre duri l’estat d’alarma. Només ho podrà demanar, però, aquell nucli famliar que estigui afectat per la crisi derivada de la Covid-19, i no per tots els procediments. En aquests casos, poden demanar la suspensió extraordinària del desnonament es tingui data prevista o no. Com ho han de fer? Segons el decret estatal, poden sol·licitar-ho al jutjat, que ho posarà en coneixement dels serveis socials i iniciarà la suspensió, que no podrà ser en cap cas superior a sis mesos a partir del 2 d’abril del 2020.

He de pagar un crèdit, puc ajornar-lo?

Més enllà de les ajudes a les persones que tenen un lloguer, també n’hi ha per a les que han de pagar un crèdit, hipotecari o no, que se’ls fa inassumible. Tant en el cas no de no poder assumir un crèdit hipotecari com en el supòsit que no es pugui pagar qualsevol altre prestec, la normativa permet ajornar el pagament. Tanmateix, s’haurà de justificar tant la pèrdua d’ingressos, com les dades de la unitat familiar, la titularitat de béns o el contracte de la hipoteca.

Per a aquests casos, es pot sol·licitar a l’entitat financera una moratòria fins a 15 dies després de la finalització de l’estat d’alarma, que permet ajornar el pagament de les quotes hipotecàries durant el termini de tres mesos, que es podria ampliar si així ho decideix el consell espanyol de ministres. Les quantitats que s’ajornin es retornaran un cop acabi l’estat d’alarma i de forma prorratejada, sense interessos addicionals, durant la resta de vida del préstec. “Tant els ajuts transitoris al finançament com les moratòries de préstecs hipotecaris són tràmits que s’han de fer directament a les entitats financeres”, detalla Ezquerra.

En el cas dels crèdits o préstecs no hipotecaris, la data de venciment del contracte quedarà ampliada pel temps que hagi durat la suspensió, sense cap interès nou ni modificació de les resta de les condicions. La sol·licitud es pot presentar fins a un mes després de la fi de l’estat d’alarma. Un cop realitzada la sol·licitud de la suspensió i acreditada la situació de vulnerabilitat econòmica, el creditor procedirà a la suspensió automàtica i ho haurà de comunicar al Banc d’Espanya. Perquè l’aplicació de la suspensió tingui efecte no es requerirà cap acord escrit ni cap modificació del contracte. No obstant això, si el crèdit o préstec està garantit mitjançant algun dret inscriptible diferent de la hipoteca és necessària la inscripció d'ampliació de termini de la suspensió.

El suport del consistori

Degut a les mesures de seguretat establertes per l’Ajuntament de Barcelona, totes aquestes peticions no es poden fer encara de forma presencial. Per això, es podran fer consultes de forma telemàtica, generant un IRIS amb les dades bàsiques de cadascú i el motiu de la consulta. I també es podrà enviar un correu electrònic direcdtament a l’oficina de l’habitatge de cada districte.

A més, tal com recorda l’advocat Albert Ezquerra, tot i que el gruix de les ajudes del lloguer per pal·liar els efectes de la Covid-19 són de l’Estat o les autonomies, l’Ajuntament també disposa d’altres recursos, “més genèrics”, per atendre les famílies en situació de vulnerabilitat. Són ajudes que es van impulsar abans de la pandèmia, com per exemple, “un ajut al lloguer per aquelles persones que, havent rebut la notificació fefaent de la finalització del seu contracte de lloguer i per mitjà dels serveis de mediació de les oficines d´habitatge, estiguin en disposició de signar un contracte nou”. A més, el consistori ha anunciat una aportació extraordinària municipal de 2,5 milions d’euros per complementar els ajuts estatals per fer front als lloguers.

Així mateix, des dels diferents centres de serveis socials repartits per tota la ciutat, es poden atendre situacions d’emergència que no estan cobertes per l’Estat o les autonomies i que requereixen “d’una intevenció d’urgència per la seva especial complexitat”, així com la mesa d’emergència per atendre aquelles persones en risc imminent d’exclusió residencial.