Capgirar els patis escolars: com transformar-los en espais coeducatius i pedagògics?

Iria Ulloa

Amb el suport de  

Imaginem un pati qualsevol, el de la nostra infantesa, o el dels nostres fills: normalment hi ha molt asfalt, poc verd, reixes, i una gran pista central on juguen habitualment sempre els mateixos nois i al mateix esport, futbol. Tot i que la innovació pedagògica ha avançat, amb l'aposta de nous models d'aprenentatge, la majoria de patis escolars s'han quedat ancorats en el passat: són igual els patis dels anys 80 que els d'ara. Però tota aquesta postal obsoleta dels patis com a meres pistes d'esports masculins i poc aprofitades pedagògicament està canviant, i són moltes les escoles, associacions de famílies i administracions que creuen que ha arribat l'hora de capgirar els patis, per fer-los més inclusius, sostenibles i educatius.

És el cas de Lleida, on la comunitat educativa, les administracions i diversos agents socials s'han posat d'acord per acabar amb el desfasament i el desaprofitament dels espais exteriors dels centres escolars. A través del projecte 'Espais que eduquen: Patis per a tothom', tres centres públics de Lleida, el Joan XXIII, Pràctiques II i Francesco Tonucci, transformaran els seus patis. La iniciativa, que s'enceta com una prova pilot, s'anirà ampliant any rere any, amb l'objectiu que totes les escoles interessades puguin participar-ne en un futur.

Al projecte, que neix de la inquietud de l'associació de criança respectuosa Llavors de Vincle, es va sumar ràpidament el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Un cop presentat a la Paeria de Lleida, aquesta decideix apostar al màxim per posar en marxa “un projecte de ciutat”, tal com el presenta Sandra Castro, tinent d'alcalde i regidora d'Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes de la Paeria. Així, es crea un grup de treball per donar forma al projecte, al qual s'afegeix també el Departament d'Educació, la Universitat de Lleida —concretament el grup de Gestions Creatives de la Facultat d'Educació, Psicologia i Treball Social—, i el Centre d'Art La Panera.

“La idea és canviar radicalment la configuració actual dels patis, perquè bàsicament són pistes esportives amb poques àrees als marges, amb pocs arbres i pocs elements de joc”, resumeix la regidora Sandra Castro. “El fet que les pistes esportives ocupin tant, un 80% del total de l'espai, s'ha de llegir en clau de gènere, perquè normalment qui ocupa aquests espais són els nens. Això s'ha de transformar des d'un punt de vista coeducatiu i inclusiu”, considera la regidora. “A banda de la qüestió de gènere, volem que els patis siguin extensions de les aules, que incorporin més elements naturals i sostenibles”, afegeix.

Aquestes ganes de revolucionar els patis fa anys que ronda als membres de Llavors de Vincle, entitat impulsora del projecte. Van fer xerrades i formacions al respecte, i van veure que la comunitat eductiva volia posar-se a treballar en aquest sentit, però no sabia per on començar. Va ser quan van decidir intentar implicar a més agents, perquè soles, les escoles, no s'ho farien. “Els patis, com a tal, s'han quedat obsolets”, sentencia Olga Clop, membre de Llavors de Vincle. “I si ho mires bé, fomenten un tipus de relacions i discriminen unes altres. En clau de gènere, però també pensant en els infants amb mobilitat reduïda. Necessitem espais més equitatius”, reflexiona.

Els patis actuals s'han quedat “obsolets”, opinen els impulsors de la iniciativa ‘Patis per a tothom’

I com haurien de ser aquests nous patis del segle XXI? Segons Meritxell Morera, coordinadora d'Educació de la Paeria de Lleida, han de ser espais on es fomenti el moviment lliure, però també on hi hagi racons de tranquil·litat, i on la natura tingui molt protagonisme. “Hem de donar més opcions als infants que no els agrada jugar a futbol, i també hem de vetllar perquè no hi hagi racons o espais molt amagats. Han de ser llocs amplis, oberts, transparents i còmodes”, opina Morera, docent durant molts anys, qui també reivindica que aquests nous patis han de poder aprofitar-se més enllà de l'estona de l'esbarjo. “Es poden fer moltes més propostes, i utilitzar-los com un lloc més d'aprenentatge durant tot el dia. Tot i que ha fet endarrerir el projecte tot un any, la pandèmia en això ens ha anat bé, perquè moltes escoles estan sortint a fora a fer classes i han redescobert un espai on fer docència”, destaca Morera. “Els docents han de veure el pati com un laboratori pedagògic, un espai d'aprenentatge”, indica, sobre el paper dels mestres. I avisa: “Els mestres al pati no han de ser vigilants, han de tenir un paper més actiu, com a observadors”.

La transformació portarà temps, però sembla que el canvi ja és imparable. De moment, es va presentar el projecte a tota la comunitat educativa de Lleida en diferents sessions informatives, durant el segon i tercer trimestre d'aquest curs que tot just ara finalitza. Les escoles interessades, deu en total, van presentar un esbós amb els seus projectes redactats, i ara, des del grup de treball implicat en ‘Patis per a tothom’ han triat les tres iniciatives més viables, i que compleixen amb els supòsits que els impulsors han valorat indispensables: són projectes que compten amb la implicació de tota la comunitat educativa del centre; són propostes sostenibles i amb un disseny de qualitat, i finalment, en els projectes escollits es garanteixen determinats aspectes socioeducatius.

Des del Departament d’Educació, consideren que el projecte “és una aposta per la transformació pedagògica, posant la mirada en la millora educativa”. “Els patis escolars no només són un espai físic, sinó també un espai social, cronològic i vivencial. La qual cosa els confereix unes grans possibilitats en l’àmbit pedagògic —en els seus aspectes tant formal, com no formal o informal—, en el mediambiental, en el social, en el de la salut, en el de la sostenibilitat i en el del foment de la creativitat i el desenvolupament personal. Apostar per transformar els patis és apostar per l’educació, la sostenibilitat, la salut, el benestar, la socialització, la inclusió, el respecte i la creativitat”, assenyala Carles Vega, director dels Serveis Territorials d’Educació a Lleida.

Canviar la mirada des de petits

Durant aquesta tardor, les tres escoles escollides rebran una formació impartida des del Departament d'Educació, el Col·legi d'Arquitectura i Llavors de Vincle, entre altres agents. Aquesta formació possibilitarà que durant el 2022 els nous patis vagin prenent forma, treballant de manera participativa amb l'acompanyament d'arquitectes i altres professionals en el redisseny dels patis. Aquí serà cabdal el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), qui aportarà l'expertesa i la tècnica en el desenvolupament del projecte. “Per a nosaltres és molt important que l'escola participi en el disseny i digui tot el que ha de dir, i nosaltres aportarem els nostres coneixements pel que fa als materials, a la sostenibilitat o al clima”, diu Ramon Llobera, vocal de cultura i formació del COAC, qui incideix en què és “realment important canviar la mirada des de petits” i introduir aquests nous conceptes de coeducació o sostenibilitat des de l'escola.

I com es finançarà tota la remodelació dels patis? Els recursos necessaris per fer-ho seran garantits per la Paeria, qui posa a disposició de les escoles recursos humans, materials i logístics: jardineria, materials de construcció, personal per fer les obres necessàries, etc. En un futur, però, el consistori valora la creació d'una línia de subvencions destinada al projecte, per dotar-lo de més recursos. D'altra banda, les formacions aniran a càrrec del Departament d'Educació.

Durant el pròxim curs, tres escoles transformaran els seus patis per fer-los més inclusius i sostenibles

A partir del 2022, el projecte agafarà embranzida i anirà ampliant-se a altres centres de la ciutat, de moment els públics, amb la intenció que les escoles que ja han participat puguin assessorar a les altres. D'aquesta manera, i tal com expliquen des del grup de treball del projecte, la idea és que es pugui teixir una xarxa col·laborativa entre tots els agents implicats per fer possible que els patis escolars siguin uns espais més equilibrats, agradables i on tothom trobi el seu lloc.

En aquest sentit, també és important la participació del grup Gestions Creatives, del Grau d'Educació Infantil de la Universitat de Lleida, ja que aportarà alumnat que estigui cursant el grau o estudiants en pràctiques, perquè puguin fer recerca sobre què significa canviar l'ús de l'espai extern, i també ajudar al llarg de tot el procés a les escoles. Diu Agustí Liñan, membre de Gestions Creatives i docent, que des de la facultat s'incideix en treballar l'educació des d'una perspectiva de transformació social, i per tant, veu en aquest projecte una “oportunitat” encaminada cap a la necessitat de canvi educatiu que detecten.

Tot un engranatge de famílies, tècnics, acadèmia, administració, escola i infants, creant una nova manera d'estar i de relacionar-se en els espais comunitaris, començant des de petits. “Estem molt emocionades que s'hagi fet tan gran el projecte, i evidencia que el treball en xarxa és possible”, es felicita Olga Clop, de Llavors de Vincle. “Així és com s'avança en aspectes pedagògics, amb tots els agents implicats compromesos”, aposta.