CCOO denuncia les llistes d’espera i la manca de recursos per desplegar el Decret d’Educació Inclusiva

Segons les dades d’un qüestionari enviat als centres educatius, uns 49.000 alumnes amb necessitats educatives específiques no reben suport

Malgrat que fa dos anys i mig que es va aprovar el Decret d'Educació Inclusiva 150/2017, les dades demostren que no s'està implementant per manca de recursos. Així ho ha denunciat aquest dilluns la Federació d'Educació de CCOO a Catalunya, gràcies a les dades que s’extrapolen d’un qüestionari elaborat pel sindicat i que han respost 353 centres educatius d'arreu del país, i en el qual es quantifiquen les greus mancances que pateixen per atendre a l'alumnat amb necessitats educatives específiques.

D'una banda, CCOO denuncia que aquest alumnat pateix una doble llista d'espera, primer per reconèixer les seves necessitats de recursos, i després per poder rebre-les. “Una doble llista d'espera que acaba vulnerant la Convenció sobre els Drets de l'Infant i que repercuteix també en les condicions laborals de les treballadores i treballadors de l'educació”, adverteixen des del sindicat.

Segons les dades que es poden extrapolar del qüestionari respost pels centres, a Catalunya hi ha prop de 49.000 alumnes amb necessitats específiques que no reben suport. També denuncien que fins a 38.000 alumnes necessitarien ser avaluats pels Equips d'Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP), és a dir, que estan esperant ser avaluats perquè són alumnes susceptibles de tenir un informe de reconeixement de les seves necessitats educatives especials.

A més a més, segons les respostes del qüestionari, els centres educatius necessitarien un 60% més d'hores de personal vetllador per poder atendre aquest alumnat amb bones condicions. Pel que fa als serveis específics que el Departament incorpora en alguns centres (com els SIEI, Suport Intensiu per a l'Escolarització Inclusiva), 88 centres diuen que disposen de la unitat però no de totes les professionals que requereixen. En aquest sentit, asseguren que caldrien 139 professionals tant docents, com de personal de suport.

Així mateix, el qüestionari també fa esment a l'alumnat nouvingut. Segons CCOO, hi ha 20.000 alumnes que requeririen del recurs de l'aula d'acollida i ara mateix no en tenen degut a la reducció d'aquest servei arran de les retallades en Educació.

Per tot això, el sindicat ha engegat una campanya de sensibilització i denúncia amb els lemes 'Per una educació inclusiva amb garanties' i 'Sense llistes d'espera', amb la intenció d'exigir al Govern “l'assumpció de la prioritat d'obtenir un sistema inclusiu en els pressupostos”.

Famílies, infants i docents, els grans afectats

Durant la roda de premsa de presentació de la campanya han intervingut tres famílies amb infants amb necessitats educatives específiques. En concret, han donat el seu testimoni pares i mares d’infants amb discapacitat intel·lectual, altes capacitats i malaltia crònica complexa. Les famílies han relatat “l'odissea” que els ha suposat l'escolarització dels seus fills: dificultats per trobar un centre ordinari que es comprometés amb els infants; despeses desorbitades que han sufragat elles mateixes per pagar l’acompanyament en les sortides del centre o inclús, com ha explicat la Cesa Camean, mare d'un infant amb epilèpsia, els quatre anys que va passar al centre del seu fill per estar a prop d’ell quan tingués un atac.

Camean ha explicat que fins i tot un dels centres en el qual va estudiar el seu fill els va obligar a escolaritzar-lo a casa, la qual cosa va generar depressions en el noi. “Vam haver de mudar-nos de Lleida a Barcelona després de 8 mesos de buscar una escola que el volgués escolaritzar” ha lamentat la dona, qui reconeix que han viscut un “patiment i una injustícia social”. En aquest sentit, s'ha reivindicat durant la roda de premsa la figura de la infermera escolar, “una peça clau” que reclamen aquestes famílies, així com els docents, qui, sense formació ni temps, han d'assumir en molts casos l’atenció d'aquests infants.

La Sílvia, mare d’un noi amb altes capacitats, ha recordat que segons els experts, a Catalunya podria haver-hi 80.000 alumnes com el seu fill, tot i que només estan identificats 2.500. La dona ha denunciat que, degut a la manca de formació dels docents i a les ràtios elevades, aquests infants sovint es desmotiven perquè han d’assumir el ritme de la classe, molt més baix que el seu. “Això finalment provoca alts percentatges de fracàs escolar”, reconeix la dona, qui també adverteix que sovint es triguen anys en diagnosticar els seus casos, confonent-los sovint amb trastorn d’hiperactivitat. Altre cas exposat ha estat el del fill de l’Andrés Giménez, qui té una discapacitat intel·lectual. El seu pare ha lamentat la “manca de recursos” i les “reticències per part dels agents educatius” que han patit durant tota l’escolarització del seu fill. 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article