L’hora de donar resposta als reptes del sector de la discapacitat intel·lectual

Silvia Rodríguez Gómez  @socialpuntcat 

Més de 300 persones debaten aquests dies els reptes de futur del sector de la discapacitat intel·lectual, en el 35è Congrés del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, organitzat per Dincat i que se celebra aquest dijous i divendres a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona sota el lema Nous models per a noves realitats.

Durant dos dies, entitats, famílies, persones amb discapacitat i professionals i experts del sector i representants de les administracions públiques abordaran en diferents taules temàtiques que volen resoldre reptes sobre com avançar cap a la vida independent i la desinstitucionalització, com millorar el model d’inserció laboral, o com afrontar els reptes sobre educació inclusiva, etc.

Són molts els reptes als quals ha de respondre el sector. Fa només uns dies, Dincat i Fundació Granés denunciaven en el I Informe de la situació de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya que la meitat de les persones del col·lectiu no pot decidir on viure, ni amb qui. També assegurava que quatre de cada deu assegura que no ha assistit al centre escolar que li hagués agradat. L’informe també revela que només una de cada cinc persones actives amb discapacitat intel·lectual té feina, i que el temps d’espera mitjà per accedir a un recurs residencial ha estat de 22 mesos des del 2015 al 2020.

Amb aquestes xifres representen bé la feina feixuga que el sector ha d’encarar per poder resoldre tots els reptes que té al davant. “Estem en un moment de canvi, i ens toca repensar i construir el futur que volem”, ha dit Maise Balcells, vicepresidenta de Dincat, durant la inauguració institucional del congrés, en la qual també han participat representants del Govern, l’Ajuntament de Barcelona i de la Diputació. “L’augment de les tarifes anunciat fa poques setmanes és del tot insuficient; ens calen nous models de concertació i necessitem acabar amb les llistes d’espera”, ha enumerat Balcells, entre altres qüestions centrals que afecten l’educació inclusiva, la salut, la inclusió laboral, etc.

Garantir la vida independent

Una de les taules que aborda els reptes que té el sector té a veure amb la vida independent i la desinstitucionalització, i que implica transformar els serveis en suports per a les persones amb discapacitat intel·lectual. Maria Pallisera, professora del Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona i investigadora del grup de recerca en la diversitat creu que el principal és orientar els suports a partir de les demandes, necessitats i interessos de les persones, “identificats amb uns objectius personals i que parteixin dels interessos de la persona”. És a dir, els suports han de posar la persona en el centre, perquè pugui decidir i triar quin tipus de suports necessita.

En aquest sentit, també s’ha de repensar i molt els serveis i la Cartera de Serveis Socials, segons apunta la investigadora, que ha liderat un estudi recent sobre aquest àmbit. “Famílies, professionals i experts i les pròpies persones denuncien que les estructures són rígides i obsoletes, poc adaptable a les necessitats personals”, assegura Pallisera. Així, calen més opcions que puguin centrar-se en els interessos de les persones i les famílies, que facilitin suports personalitzats i que tinguin en compte el territori, “potenciant les xarxes informals de les xarxes”, matisa la investigadora.

També ha participat en aquesta taula Andy Trias, periodista d’Èxit 21 i activista de l’Assemblea de Drets Humans Montserrat Trueta de la Fundació Catalana Síndrome de Down, qui opina que cal respectar el dret a decidir la vida independent, “amb qui vols anar a viure, i com t’agradaria viure”, manifesta. “Malgrat això, no es compleix, o es compleix a mitges”, ha assegurat. Trias també ha demanat a les famílies que confiïn en els fills amb discapacitat intel·lectual: “Heu de transformar la por en confiança perquè nosaltres puguem viure de forma independent”, ha reblat.

Durant la resta de dijous i divendres, al congrés es continuarà parlant sobre com garantir els drets de les persones amb discapacitat a Catalunya, i com avançar cap a nous models que donin resposta a les noves realitats socials del col·lectiu. A Catalunya una de cada 100 persones té discapacitat intel·lectual.