Menjar nous de forma habitual pot beneficiar el desenvolupament cognitiu dels adolescents

El consum d’aquest fruit de closca també contribuiria a la maduració psicològica dels infants, segons un estudi liderat per l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili


Menjar nous de forma habitual podria beneficiar el desenvolupament cognitiu dels i de les adolescents i contribuir a la seva maduració psicològica. Aquestes són algunes de les conclusions a les quals ha arribat un estudi liderat des de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), en el qual han col·laborat l’Institut de Salut Global (ISGlobal) i l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM). Es tracta d’una investigació inèdita, sense precedents a tot el món ja que mai fins ara s’havia analitzat l’impacte del consum de les nous en una etapa tan crucial per al desenvolupament cognitiu com és l’adolescència, si bé ja s’havien fet estudis sobre els efectes en la salut en general.

Les nous són riques en l’àcid gras alfa-linolènic (ALA), un tipus d’omega-3 que juga un paper fonamental en el desenvolupament del cervell, especialment en aquestes edats. L’investigador principal i coordinador del Grup de Recerca NeuroÈpia de l’IISPV, Jordi Julvez, explica que “l’adolescència és un moment de grans canvis biològics: es produeix una transformació hormonal, que, alhora és la responsable d’estimular el creixement sinàptic del lòbul frontal” i afegeix que “aquesta part del nostre cervell és la que fa possible la maduració neuropsicològica, és a dir, de les capacitats emocionals i cognitives més complexes”, motiu pel qual “les neurones ben alimentades amb aquest tipus d’àcids grassos podran créixer i crear noves sinapsis, que seran més fortes”.

A l’estudi, que ha estat publicat a la revista eClinicalMedicine hi han participat de forma voluntària 700 estudiants d’ESO d’entre els 11 i 16 anys i de 12 instituts de Barcelona. Aquests s’han dividit en dos grups de forma aleatòria: un anomenat control, en el qual no s’ha fet cap mena d’intervenció, i un altre, l’experimental, al qual l’equip investigador del projecte va entregar bosses amb 30 grams de nous pelades tot indicant als i les joves que hi participaven que podien consumir-les diàriament en un període de 6 mesos. L’equip d’investigació ha trobat que els adolescents que al llarg d’aquest temps havien menjat nous com a mínim 100 dies (no necessàriament seguits) van veure augmentada la seva capacitat d’atenció, i que aquells que presentaven alguns símptomes del trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) van millorar notablement el seu comportament (a classe prestaven més atenció al professor i eren menys hiperactius).

D’altra banda, també es va constatar un augment de les capacitats relacionades amb el que es coneix com la intel·ligència fluïda, la qual, segons Julvez, “està menys influenciada per l’aprenentatge; és inherent a l’estat biològic de la persona”. “Nosaltres l’hem valorada fent servir tests cada vegada més complicats, a través dels quals els adolescents havien de descobrir quin patró seguia una filera de lletres, per exemple”, assenyala l’investigador, qui afegeix que tot i que no es van trobar diferències significatives entre els dos grups sí que s’han observat resultats positius si es considera el factor d’adherència pel que fa a la millora de les funcions neuropsicològiques avaluades.

En aquest sentit, l’estudi conclou que perquè els i les adolescents es desenvolupin correctament a nivell cognitiu i psicològic és tant important seguir una dieta saludable com mantenir aquests hàbits en el temps i no abandonar-los. “Si els nois i noies fessin cas a aquestes recomanacions i realment mengessin un grapat de nous al dia, o com a mínim 3 vegades a la setmana, veurien moltes millores substancials en les capacitats cognitives, i els ajudaria a encarar els reptes que implica l’etapa de l’adolescència i l’entrada a l’adultesa. L’adolescència és un període de gran desenvolupament cerebral i de comportaments complexos que requereix una quantitat important d’energia i nutrients”, remarca la primera autora de l’article, Ariadna Pinar.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article