Quan una alumna o alumne destaca entre els seus iguals per un potencial elevat en alguna de les àrees de l’exercici humà, tant la família com l’escola tenen la responsabilitat de detectar i desenvolupar aquest potencial. Tant si es troba aquest potencial elevat en l’àmbit del nivell intel·lectual, en el de la creativitat o en el de la persistència en tasques complexes (o en tots tres), el rendiment acadèmic d’aquest alumne no ha de ser la principal preocupació, sinó el seu desenvolupament social i emocional.
Aquestes altes capacitats constitueixen una necessitat específica de suport educatiu i, per tant, han de ser tingudes en compte amb adaptacions del currículum. Però la manera de detectar-les i definir-les està lluny de seguir un camí únic i clar. No només entre diferents països sinó incús dins del mateix país, com passa a l’Estat espanyol.
Una possible classificació
Hi ha tres característiques que són considerades definitòries d’altes capacitats intel·lectuals, en general marcades per un quocient d’intel·ligència igual o superior al 130 segons l’Escala Weschler:
- Precocitat intel·lectual: suposa un desenvolupament cognitiu més ràpid de la resta de l’alumnat de la mateixa edat, fins als 7-8 anys.
- Talent: l’alt potencial es manifesta en una o diverses àrees de l’exercici humà.
- Superdotació: l’alt potencial es manifesta a totes les àrees de l’exercici humà.
L’informe psicopedagògic
L’avaluació psicopedagògica recull, analitza i avalua la informació rellevant sobre l’alumne o alumna en qüestió i els diferents elements que intervenen en el procés d’ensenyament i aprenentatge per identificar-ne les necessitats educatives.
A més, si tenim en compte la definició d’altes capacitats, qualsevol informe psicopedagògic ha de recollir aquests tres àmbits d’avaluació: l’àmbit intel·lectual o aptitudinal, el pensament divergent i la creativitat i la personalitat i l’ajust socioemocional.
A l’Estat espanyol, la competència i la responsabilitat de la valoració de l’alta capacitat intel·lectual correspon a la direcció del departament d’orientació, amb la col·laboració, si escau, dels equips d’orientació específics.
Ha de comptar amb la participació del docent tutor, del professorat que atén l’alumnat, de la família i, si escau, d’altres professionals.
Avaluació i acompanyament
Podem distingir dues modalitats d’informes psicopedagògics: els realitzats als centres educatius, siguin públics, concertats o privats, i els realitzats per gabinets externs. Aquests darrers neixen de la necessitat de pares, mares o famílies de cobrir les necessitats que els centres educatius no poden atendre.
A més de la realització d’informes, aquests gabinets compten amb serveis integrals per ajudar aquest alumnat a potenciar el talent o, fins i tot, a treballar possibles necessitats o debilitats que presenti cada infant, sigui d’índole social, personal o acadèmica.
Col·legis amb altres prioritats
Les altes capacitats no solen ser una àrea prioritària a les escoles, que s’ocupen d’aquestes situacions sobretot quan necessiten adaptar els continguts a l’alumne avaluat o, també, quan manifesta un comportament disruptiu a l’aula.
Això es pot veure reflectit al gràfic que mostra el Ministeri d’Educació i Formació Professional espanyol, on ens trobem 40.916 nens i nenes amb altes capacitats davant de 198.186 amb trastorns d’aprenentatge.
Si tenim en compte els percentatges, actualment a l’Estat espanyol hi ha un 0,7% d’alumnat identificat. És significativament menys del 2% o 3% que indica, com a mitjana d’una població, la campana de Gauss de la intel·ligència de l’Escala Weschler.
A més, podem trobar valors més alts en discapacitat intel·lectual (66.266) o en trastorns de l’espectre autista (69.002).
Quina validesa tenen els informes?
La llei no obliga a acceptar els resultats dels informes psicopedagògics externs, per la qual cosa pot passar que els equips directius i els departaments d’orientació no els acceptin.
Per aquest motiu, seria ideal que una vegada obtingut l’informe extern, el centre educatiu fes una prova d’intel·ligència diferent per comprovar que les dades aportades siguin correctes. Si, per contra, les dades no coincideixen amb les de l’informe extern, caldrà esperar dos anys per tornar a fer un altre informe psicoeducatiu.
Aquesta afirmació no està contemplada a cap llei educativa, però quan les famílies o els docents detecten algun tret característic d’aquesta necessitat específica de suport educatiu han d’avaluar aquest subjecte de la mateixa manera que es fa amb els alumnes que presenten altres necessitats.
Altres països
A altres països, com Portugal, la identificació de les necessitats educatives especials de l’alumnat i la presa de decisions sobre les necessitats individuals recau exclusivament sobre l’escola.
Als Estats Units, els docents avaluen els dominis o les capacitats i els comportaments de l’alumnat a través d’una escala d’observació anomenada Rating the Behavioral Characteristics of Superior Students, on es mesuren característiques d’aprenentatge, motivació, creativitat, lideratge, artístiques, musicals, dramàtiques, precisió i expressió de la comunicació i planificació. L’estudi, l’avaluació i la intervenció de les altes capacitats tenen un recorregut més elevat que a l’Estat espanyol i, per tant, l’índex d’identificats és al voltant de l’1% i el 2%. En aquest país, l’índex intel·lectual se situa al voltant de 125 a l’escala de Weschler.
La manca d’identificació en l’alumnat amb altes capacitats podria pal·liar-se establint l’obligatorietat que docents i departaments d’orientació avaluïn a l’alumne o alumna en qüestió i determinin la intervenció apropiada.
(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l’original aquí).
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari