Amb l’augment de l’esperança de vida també ho fa l’interès per esbrinar com podem preservar la nostra salut física i mental. Diversos factors s’associen a un bon funcionament cognitiu en edats avançades, com la genètica, l’educació o el nivell socioeconòmic, encara que també s’està estudiant el paper d’aspectes més concrets de l’estil de vida, com ara utilitzar més d’un idioma. I per què seria beneficiós parlar una llengua diferent de la nativa en aquest context?
Seleccionar la paraula correcta
La resposta rau en els processos que fan possible la comunicació. Quan parlem, fem molt més que transmetre informació. Per exemple, mentalment hem de seleccionar les paraules que representen les idees que volem comunicar, així com l’ordre en què les produirem, entre altres coses.
Possiblement, pensi que, en el dia a dia, no inverteix gaire temps a planificar el que dirà i que parlar li resulta força automàtic. No s’equivoca: llevat que estigui fent una tasca més demandant com escriure un article per a The Conversation, les idees activen ràpidament paraules. Amb la mateixa facilitat, les col·loquem ordenadament en una frase que pot entendre el nostre interlocutor.
Tot i això, quan ens expressem en el nostre segon idioma, les idees activen paraules tant en la nostra llengua materna com en l’adquirida, i la selecció del vocable correcte es fa més complex. Hem de frenar l’activació automàtica del nostre primer idioma (per exemple, forquilla) per poder produir aquest altre terme (fork) que fem servir amb menys freqüència.
Al mateix temps, la representació mental de forquilla es tornarà menys accessible a la nostra memòria i, la pròxima vegada que la necessitem, portarà més esforç mental a recuperar-la.
Aquest simple fet requereix atenció i esforç cognitiu, cosa que ha portat els psicolingüistes a investigar si aquesta demanda més gran en les anomenades funcions executives comporta canvis a escala cerebral i en el funcionament cognitiu de la persona bilingüe.
El bilingüe pensant
Encarregades de detectar i gestionar la interferència d’un idioma sobre un altre, aquestes funcions executives també són responsables de la nostra conducta adreçada a metes, ens permeten supervisar tasques i ser flexibles i estan a la base del comportament intel·ligent. Per tant, es dedueix que el seu ús continuat en bilingües podria millorar-ne el rendiment en altres àmbits.
Alguns estudis han trobat que els bilingües tenen un millor exercici que els monolingües en tasques que requereixen funcions executives. Això s’ha observat amb més freqüència en investigacions que involucren nens i adults grans, és a dir, en persones la capacitat de les quals per a aquestes funcions està en desenvolupament o en declivi, respectivament.
El bilingüe jubilat i la pensió
Però, curiosament, els estudis més interessants en persones grans no són aquells en què s’ha trobat que els bilingües fan millor aquesta mena de tasques o que desenvolupen malalties degeneratives quatre anys més tard en comparació dels monolingües. Tampoc ho són els que indiquen que presenten una integritat més gran en certes regions cerebrals. Les investigacions més sorprenents són aquelles en què els bilingües amb el cervell deteriorat rendeixen al mateix nivell que els monolingües sans. Com és possible?
Segons els investigadors, és aquí on entra en joc el concepte de reserva cognitiva. Això implica que, en un cervell danyat, el rendiment mental es manté a un nivell adequat. Podríem dir que als bilingües els queda una bona “pensió mental” quan el seu òrgan pensant es jubila.
La lletra petita
Hi ha altres hàbits que també semblen millorar la nostra reserva cognitiva, des de les relacions socials fins a les activitats estimulants. No obstant això, a causa de l’existència de resultats contradictoris, a la comunitat científica hi ha controvèrsia sobre si hi ha o no un benefici cognitiu real.
La pregunta que sorgeix és en quines circumstàncies els nostres hàbits, com ara parlar un segon idioma, tocar un instrument o anar amb bicicleta, poden no només millorar la nostra qualitat de vida, sinó també preservar les nostres habilitats mentals i físiques a la vellesa. En el cas del bilingüisme, s’han tingut en compte factors com el nivell de domini del segon idioma, la freqüència d’ús de totes dues llengües, el context o l’edat d’adquisició.
Per exemple, en un estudi molt recent es van dividir més de 700 participants més grans en tres grups segons l’edat en què havien començat a utilitzar dos idiomes: persones que van començar entre els 13 i 30 anys, que ho van fer entre els 30 i els 65 i, finalment, aquells que es van iniciar al bilingüisme després dels 65.
Es va trobar que, en comparació de les persones monolingües, les que pertanyien als dos primers grups van presentar un millor rendiment. Això passava no només en tasques que requerien funcions executives, com caldria esperar, sinó també en activitats que avaluaven memòria i aprenentatge. És clar: cal començar a estalviar abans de jubilar-se!
(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l’original aquí).
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari