Aprendre a parlar és una fita evolutiva fonamental per als éssers humans. Com bé va dir Jerome Bruner, prominent psicòleg del llenguatge del segle XX, les pràctiques lingüístiques que es desenvolupen en el si de la cultura són essencials per al desenvolupament del llenguatge.
La competència lingüística es construeix a través d’una complexa xarxa d’interaccions basades en paraules, gestos, mirades i moviments corporals que les figures de criança teixim al voltant dels nens. Ara bé, què succeeix quan les pantalles, com la televisió i els dispositius mòbils, es tornen part integral d’aquestes interaccions?
Quan era només la televisió
Des dels anys 80 del passat segle, la proliferació d’estudis sobre la influència de la televisió en el desenvolupament del llenguatge reflecteix el seu impacte potencial. No obstant això, aquests estudis han llançat conclusions divergents. Alguns suggereixen que la televisió pot ser un obstacle per al desenvolupament del llenguatge, en prevaler els estímuls visuals enfront dels lingüístics, limitar la diversitat de vocabulari i provocar una disminució d’interaccions lingüístiques naturals.
D’altra banda, hi ha els qui argumenten que la televisió pot ser una eina valuosa per a l’aprenentatge del llenguatge, en proporcionar nou vocabulari, captar l’atenció i facilitar converses basades en el contingut audiovisual amb els adults.
A partir de quina edat?
L’Acadèmia Americana de Pediatria aconsella no permetre l’exposició a pantalles abans dels dos anys. L’exposició primerenca a la televisió ha mostrat correlacions preocupants amb el desenvolupament cognitiu i lingüístic.
En aquest sentit, un estudi longitudinal de Zimmerman i Christakis va trobar que aquesta exposició en nens menors de dos anys podria tenir efectes negatius. No obstant això, una revisió de les dades d’aquest estudi va mostrar que aquests efectes eren de magnitud insignificant, i fins i tot hi havia alguns casos en els quals l’absència total d’exposició a mitjans va resultar en nivells inferiors de desenvolupament lingüístic.
Cada vegada més pantalles
Amb l’auge de telèfons intel·ligents, tauletes i videoconsoles en el segle XXI, els nens tenen a la seva disposició una quantitat cada vegada major de pantalles. Aquests dispositius no sols s’han integrat en les pràctiques humanes, sinó que han transformat les formes d’interacció, aprenentatge i ensenyament.
És essencial considerar com s’integren aquestes pantalles en les pràctiques quotidianes de les famílies i l’escola i determinar quins d’aquestes pràctiques poden tenir efectes positius o negatius en el desenvolupament lingüístic.
Menys interacció social
Existeixen dades que sustenten que un ús excessiu de pantalles pot impactar en les habilitats lingüístiques. Això podria deure’s a una disminució de la interacció social i la substitució d’estímuls d’alta qualitat per uns altres de menor valor per al desenvolupament cognitiu i lingüístic.
No obstant això, l’efecte és petit i, a més, no podem determinar si aquests resultats són deguts al fet que els nens amb propensió a dificultats del llenguatge són exposats amb més freqüència a les pantalles per la dificultat que suposa la gestió de la comunicació amb ells o si aquestes dificultats són causades pel temps d’ús dels dispositius mòbils.
Nivell socioeconòmic
D’altra banda, la qualitat de la interacció entre adults i nens també està condicionada pel nivell socioeconòmic: els nens de llars amb un nivell socioeconòmic inferior solen mostrar habilitats lingüístiques i comunicatives menys desenvolupades en comparació amb els seus coetanis de llars de major nivell socioeconòmic.
Aquest és un fenomen que precedeix l’era de les pantalles digitals. Així mateix, existeixen recerques que evidencien una major exposició a les pantalles en nens de nivells socioeconòmics més baixos.
En conseqüència, és rellevant reflexionar si els retards en el desenvolupament del llenguatge observats en unes certes poblacions estan associats a l’exposició a les pantalles o si es relacionen més amb deficiències en la interacció social que els dispositius intenten compensar.
Potencial d’aprenentatge
En contrast amb les veus que s’alcen sobre els efectes negatius de les pantalles, també existeixen estudis que han mostrat el potencial dels mitjans digitals per a fomentar l’aprenentatge. Per exemple, s’ha demostrat que els robots socials d’assistència poden tenir un efecte favorable en el desenvolupament del llenguatge quan emulen la lectura de contes dialògica, una de les activitats lingüístiques que s’han mostrat més beneficioses de manera natural.
Igualment, els videojocs de rol multijugador massius en línia (MMORPG), com poden ser Valorant, Pubg, LoL o Minecraft, han demostrat millorar el domini general del llenguatge i algunes habilitats lingüístiques específiques, com a habilitats col·laboratives i facilitat per a l’adquisició d’una segona llengua.
Maximitzar beneficis
Per tant, és crucial destacar que l’impacte de les pantalles en el desenvolupament del llenguatge infantil no és unidimensional, sinó complex i en ell influeixen multitud de factors com la quantitat de temps d’exposició, la qualitat del contingut i el nivell sociocultural de les famílies.
L’aprenentatge del llenguatge en l’era digital es transforma com a fenomen cultural. El paper de les pantalles en aquest procés és indubtablement significatiu i mereix ser estudiat de manera integral i crítica, amb la finalitat de maximitzar els seus beneficis i minimitzar els seus possibles efectes adversos.
(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'original aquí)
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari