Podem ajudar un infant tímid a ‘sortir de la seva closca’?

Verónica Sierra Sánchez  Professora de l'Àrea de Didàctica General i Organització, Universitat de Zaragoza.

La timidesa és un tret associat a la personalitat que és present a la nostra societat actual i que afecta moltes persones al món. Qui no ha tingut companys a l’escola que estaven més callats, que no participaven en les converses o que quan li preguntaven a classe es posaven vermells?

Tot i això, no se sol prestar l’atenció que reben altres dificultats o problemes de conducta reflectits a través de comportaments més disruptius, o que d’alguna manera dificulten el desenvolupament normal de les classes.

Per comprendre millor la timidesa convé diferenciar entre dos tipus. D’una banda, hi ha la timidesa puntual o passatgera que hem pogut experimentar tots en alguna situació concreta. De l’altra, hi ha una timidesa permanent —i de vegades incapacitant— que genera incomoditat freqüent en situacions quotidianes i pot arribar a suposar dificultats en el desenvolupament integral. És aleshores quan diem que una persona és tímida.

Aquesta timidesa afecta i condiciona els estats emocionals, les relacions socials, el creixement personal i el futur professional. I lluny de la creença generalitzada que és una conducta passatgera, pot tenir repercussions importants a la vida de les persones.

Es neix o es torna un tímid?

Per poder proporcionar les eines i estratègies adequades que permetin respondre a les seves necessitats, contribuir al seu desenvolupament integral, així com millorar la qualitat de vida de les persones tímides, és imprescindible comprendre què succeeix en la ment d’una persona tímida.

Una qüestió important és el seu origen: la persona tímida neix tímida o esdevé tímida? Hi ha certa controvèrsia entre els diferents investigadors. Alguns d’ells associen el seu origen a factors exclusivament genètics, altres es remeten a factors ambientals, però la idea més defensada entre la comunitat investigadora és que tots dos factors, genètics i ambientals, influeixen en la seva aparició i desenvolupament.

Es pot tractar?

Però què podem fer per ajudar les persones tímides a afrontar les seves dificultats? Com és lògic, els dos contextos més rellevants són la família i l’escola. Per tant, docents i famílies es converteixen en les persones responsables de proporcionar-los les eines i les estratègies adequades per afrontar aquesta conducta.

A continuació, es presenten algunes opcions que poden ajudar a prevenir o afrontar aquesta conducta:

• Afavorir les relacions socials. Aquest és un punt clau en el desenvolupament de la timidesa. Per això cal que des de petites, les persones tímides tinguin un model del qual puguin aprendre, així com es trobin de forma habitual en espais on tinguin l’oportunitat de relacionar-se amb altres persones. Per exemple, les activitats esportives en equip poden ajudar-hi.
• Fomentar una autoestima positiva. La baixa autoestima és un dels aspectes que han estat vinculats a les persones tímides, per tant, la seva cura i el seu enfortiment ajudaran a crear més seguretat en la persona, acceptar-se i estimar-se.
• Tenir cura dels estats emocionals. És necessari ensenyar-los des de petits a identificar els sentiments i les emocions, expressar-los i comprendre’ls. Una bona competència emocional ajuda a gestionar les diferents situacions a què ens enfrontem a la vida.
• Evitar posar etiquetes. Habitualment, hi ha el costum d’etiquetar les persones després d’observar certs comportaments. Etiquetar una persona com a tímida pot afectar el seu comportament i les seves creences, consolidant així la conducta tímida.
• Generar un clima de confiança pot ajudar les persones tímides a participar de manera activa a l’aula, en reunions o situacions de diversa índole. Alguns dels aspectes que s’associen a la timidesa és la por de parlar en públic, la por de fer el ridícul o la por a l’avaluació negativa, per això eviten qualsevol mena d’interacció social. Per aquest motiu els docents els han de proporcionar eines que els permetin desenvolupar-se amb èxit en aquest tipus de situacions i crear un ambient en què es trobin còmodes.
• Treballar la comunicació. El fet d’oferir-los estratègies per iniciar una conversa, expressar la seva opinió o parlar davant de públic els permet adquirir certa seguretat en les situacions que més temen.
• Apuntar-se a teatre. Hi ha estudis que reconeixen que el teatre pot ajudar a millorar el desenvolupament social de les persones tímides, adopten un rol, s’enfronten a diferents situacions i s’entrenen per a la vida real.

Aquestes són algunes de les estratègies que poden ajudar les persones tímides a afrontar diferents dificultats amb què habitualment es troben a la seva vida diària. És un primer pas en la comprensió d’aquest tret de la personalitat i en la seva visibilitat a la societat.

Abans, només les persones tímides coneixien l’abast del patiment en determinades situacions i aspectes. Avui la timidesa es considera com un predictor de la fòbia social, de la solitud o la depressió entre altres trastorns d’origen psicològic.

Per tant, cal visibilitzar la timidesa a la nostra societat i les seves possibles repercussions en la vida de les persones amb l’objectiu de sensibilitzar les famílies, els docents i la societat en general. Només així aconseguirem respondre a les seves necessitats des de la llar i els centres educatius per millorar la qualitat de vida de les persones tímides.

(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l’original aquí)