Un terç de les pacients menors d’edat ateses per violència sexual a la Vall d’Hebron pateix estrès post-traumàtic

En el 85% dels casos l’agressor és algú que la víctima coneix i només en 13% dels episodis té una edat similar


Un terç de les pacients menors ateses per violència sexual per la Unitat d’Atenció a les Violències vers la Infància i Adolescència de la Vall d’Hebron, el 36% del global, pateix estrès post-traumàtic. Ho han explicat el responsables del servei, l’anomenat equip EMMA, en la presentació del seu balanç anual.

Han detallat que 314 pacients s’hi han visitat i que d’aquests, un 80% han estat víctimes de violència sexual. Alhora, un 60% ha presentat psicopatologies que han necessitat tractament especialitzat. A més, han dit que en el 85% dels casos l’agressor és persona coneguda i que molts dels episodis, el 45%, es donen en l’àmbit familiar. Només en un 13% de les situacions l’autor dels abusos és un individu d’una edat similar a la víctima.

L’equip EMMA de la Vall d’Hebron és el dispositiu referent per a infants i adolescents menors de 16 anys víctimes de violència sexual a la ciutat de Barcelona. Tot i que el 80% dels casos que aquest 2023 hi han arribat estan relacionats amb aquest fenomen, el servei també ha donat resposta a situacions de violència física, un 14% de pacients, i de negligència en la cura d’infants, un 2%.

Segons ha explicat Anna Fàbregas, coordinadora de l’equip EMMA, el perfil característic del pacient que reben és el d’una nena de deu anys que li fa la revelació a la seva mare. “En el 87% dels casos són nenes que tenen entre 8 i 12 anys en els moments dels fets”, ha explicat. Quan més grans són les víctimes, més proporció de nenes hi ha, passant del 62 al 91%.

Ha afegit que un 60% de les víctimes de violència sexual presenten psicopatologies que fan necessari un tractament especialitzat. La més comuna és el trastorn per estrès post-traumàtic (TEPT), que s’ha detectat en el 36% dels atesos. Els principals símptomes que presenten aquests infants i adolescents són records intrusius i malsons recurrents, evitar situacions, llocs o persones que s’associen amb els fets viscuts, irritabilitat, estat d’hipervigilància, dificultat per experimentar emocions positives o pèrdua d’interès en activitats que abans resultaven gratificants.

A banda del TEPT, hi ha altres malalties com la depressió, les conductes auto-lesives o l’ansietat que són habituals entre aquests pacients.

Un any de tractament

Mireia Forner, psicòloga clínica de l’Equip EMMA, ha detallat que la durada mitjana del tractament és un any, tot i que “s’individualitza segons les característiques de les pacients”. Alhora, ha destacat la importància de fer un bon acompanyament emocional i el suport de l’entorn familiar, els cuidadors i cuidadores o els tutors legals.

En el darrer any, la Vall d’Hebron ha posat en marxa la teràpia cognitiu-conductual grupal focalitzada en el trauma per a adolescents víctimes de violència sexual i les seves famílies. Set noies i el seu entorn proper han participat en setze sessions que han tingut molts bons resultats segons els especialistes. “Ajuden a reduir els sentiments de vergonya, aïllament i estigmatització i contribueixen a crear un clima de confiança i trencar el silenci de persones que han viscut la mateixa situació”, ha assegurat Forner.

Amb un bon acompanyament i tractament especialitzat, les expertes asseguren que les pacients poden recuperar plenament la seva vida sense traumes.

Agressor conegut en el 85% dels casos

Les especialistes han remarcat que en el 85% dels casos l’agressor és una persona coneguda per la víctima. De fet, han apuntat que moltes de les situacions que han afectat els i les pacients s’han produït a l’àmbit intrafamiliar, un 49% en comparació amb els que han tingut lloc en entorns externs a la família i que representen el 35%. El 97% dels agressors són de sexe masculí. En els casos que ocorren en el sí de la llar, és el pare el principal autor dels fets, en un 30% de situacions; seguit de la parella de la mare, en un 19% d’episodis; el cosí, en un 17%; l’avi, en un 11%; i el germà, en un 6%. L’escola i el lleure són altres llocs on també s’han detectat aquesta mena d’agressions.

En aquesta mateixa línia, les especialistes han assegurat que el 56% dels agressors són adults, el 26% són menors i només en el 13% de les situacions l’agressor ha estat una persona d’una edat similar a la de la víctima, ja fos de l’àmbit familiar o de l’exterior.

Campanya de conscienciació

Dels 314 pacients que ha atès la Vall d’Hebron en el darrer any per violència contra infants i adolescents, el 65% (203 casos) van arribar derivats de professionals sanitaris d’altres institucions mèdiques, sobretot de l’atenció primària; un 15% (46 pacients) de la pròpia família; un 10% del sistema català de protecció a la infància i l’adolescència (31 casos) i un 7% (21 casos) de centres educatius. “La violència es dona a diferents àmbits de la societat, està al nostre voltant i sovint no la detectem”, ha assegurat Forner, que ha considerat que la prevenció passa per formar els professionals que tenen contacte habitual amb aquest segment de la població perquè puguin identificar aquestes situacions i donar-hi resposta.

En aquest sentit, la Vall d’Hebron ha posat en marxa la campanya ‘Actuem en equip contra les violències’ que es desenvoluparà a través de les xarxes socials fins el 20 de novembre, Dia Universal dels Drets a de l’Infant.

Codi Emma al servei d’Urgències

Per altra banda, el 38% dels casos atesos per l’Equip Emma han arribar al centre a través del servei d’Urgències. Aquesta xifra correspon a 120 pacients. En el darrer any, s’han format els professionals mèdics, d’infermeria i auxiliars que treballen a Urgències per crear un Codi Emma específic per atendre amb la màxima diligència aquests infants i adolescents, escoltar les seves necessitats en uns moments que són molt delicats i treballar de forma coordinada amb la resta d’especialitats.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article