Més de 18.000 persones estan en llista d’espera per una plaça en un servei social

Anna Adrià Català

14.000 persones grans o en situació de dependència, gairebé 4.800 persones amb discapacitat i 40 víctimes de violència masclista que volen accedir a un recurs d’habitatge, d’atenció diürna o d’acompanyament social a Catalunya es troben en llista d’espera. Els temps d’espera per a les víctimes de violència masclista oscil·len entre una setmana i dos mesos i, en les persones migrades, l’informe d’arrelament o de reagrupament familiar es pot demorar més de set mesos i la sol·licitud de protecció internacional més de sis mesos. Les persones afectades, les famílies i les entitats socials constaten que, en molts casos, l’espera és burocràtica i sovint s’allarga a anys. La Taula del Tercer Sector denuncia que existeix una manca d’informació sobre les llistes d’espera en les persones en situació de pobresa i les que tenen una problemàtica de salut mental. Reclamen que la cartera de serveis socials no és prou efectiva perquè està desactualitzada i exigeixen la sistematització de les dades.

A Catalunya, hi ha 240.102 prestacions que arriben a 198.202 persones, segons dades del Departament de Drets Socials. La ràtio de prestacions és d’1,2 ajudes per persona. La Taula del Tercer Sector de Catalunya assegura, a través del dossier Esperant els meus drets. Radiografia dels temps d’espera en els recursos i prestacions socials més sol·licitats a Catalunya publicat junt a Natàlia Vila Muñoz, periodista del Diari Ara, que 18.825 persones estan en llista d’espera per accedir a una plaça en un servei o recurs de l’àmbit social. 

És la primera vegada que es fa un recull de dades de les llistes d’espera a l’àmbit social, però les autores destaquen que moltes no s’han pogut recollir. El principal impediment, denuncien, és que la cartera de serveis no té dades d’algunes de les ajudes bàsiques i més demandades per les persones en situació o risc de pobresa, com la renda garantida de ciutadania, l’ingrés mínim vital o, fins i tot, ajudes al lloguer, pagament de factures de la llar o beques menjador, entre altres.

A l’hora de recollir aquestes dades es tenen en compte les persones que han demanat algun recurs i no han obtingut resposta. El dossier no inclou altres factors, com aquelles persones que han renunciat a un servei algun cop i segueixen en llista d’espera. La xifra, si se sumen altres factors, és molt més gran, asseguren des de la Taula. 

Respecte les persones grans, 10.938 persones grans estan en llista d’espera per aconseguir una plaça de residència i 3.078 ho estan per accedir a un centre de dia. Segons el dossier, existeixen fins a 20 ajudes destinades per a les persones grans o en situació de dependència, sent l’àmbit que aglutina més ajudes i més diverses. L’administració no determina quins temps d’espera hi ha entre que es presenta la sol·licitud fins l’adjudicació de la plaça, es destaca al dossier. 

Pel que fa a les persones amb discapacitat, 4.373 persones amb discapacitat intel·lectual estan esperant plaça per accedir a algun recurs d’habitatge o centre diürn. En el cas de les persones amb discapacitat física, la llista d’espera és de 396 persones. Existeixen quinze recursos i serveis per a les persones amb algun tipus de discapacitat. Al dossier s’indica que o hi ha un ordre concret en l’assignació de places ni un temps d’espera de mitjana. 

Respecte a les víctimes de violència masclista, els serveis més demandats són els d’intervenció especialitzada (SIE). Segons dades d’Igualtat i Feminismes, entre 20 i 30 persones estan a l’espera de poder ingressar en un Servei d’Acolliment i Recuperació (SAR) i entre unes cinc i deu ho estan per a un Servei Substitutori de la Llar (SSLL). El temps d’espera entre la demanda d’atenció i la primera atenció oscil·la entre una setmana i dos mesos. 

Respecte a les persones migrades, el departament no detalla on hi ha el gruix de peticions d’ajuda o serveis. La llista d’espera és burocràtica, en especial en el Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (Saier), que atén sobretot les peticions de protecció internacional. L’informe d’arrelament o reagrupament familiar es pot demorar més de 7 mesos.

Cartera desactualitzada i falta de dades

El dossier insisteix en que la Cartera de Serveis Socials no és prou efectiva perquè està desactualitzada, inclou dades desfasades i en falten d’altres importants. “La gran quantitat de serveis, actualitzats i desactualitzats, fa difícil conèixer el funcionament i la funcionalitat de tots aquests recursos. Ni tan sols el propi departament és capaç d’establir quins són, actualment, els serveis amb més i menys demanda”, denuncia la Taula del Tercer Sector al dossier. 

Les entitats socials, per la seva part, apunten que els serveis amb més demanada són, per ordre, les places d’habitatge; residencials i centres diürns; prestacions econòmiques o bonificacions i serveis socials, com l’atenció específica per regularitzar la situació administrativa de persones migrants, el reconeixement del grau de discapacitat, de situacions de vulnerabilitat o la tramitació del bo social, entre altres. 

Les entitats exigeixen una sistematització de dades i la reducció de les llistes d’espera  

Des de la Taula del Tercer Sector denuncien que hi ha massa recursos, però poca sistematització de les dades, a més d’una manca de dades disponibles sobre les llistes i els temps d’espera. Atribueixen aquesta falta de dades al context de crisis i falta de recursos crònica que arrosseguen els departaments socials. 

Davant d’aquesta situació, les entitats traslladen la necessitat urgent de reduir les llistes d’espera a la meitat, així com de renovar amb urgència la Cartera de Serveis Socials, “fent-ne una revisió constant i millorar, reduir, simplificar i ampliar els tipus d’ajuda”, destaquen al dossier. “Anem tard en les situacions d’urgència quan hi ha una llista d’espera, el que es tradueix en un empitjorament de la salut i un impacte en la situació emocional. Això comporta una desigualtat social”, ha reclamat Olga Díaz, responsable de l’àrea d'Extrema Vulnerabilitat-Inclusió Social de Creu Roja Catalunya al debat organitzat en el marc de la presentació del dossier.

Demanen també que es millori el encreuament de dades entre departaments per fer més funcional el sistema i remarquen la necessitat de canviar el model residencial i augmentar les places per a gent gran i persones amb discapacitat. Altres propostes de les entitats són destinar més partides a places públiques en detriment de les PEV i aplicar més control en l’adjudicació de serveis externalitzats.

Reclamen acabar amb el transvasament de serveis per falta de places i reduir el greuge comparatiu entre Barcelona i la resta del territori. En aquesta línia, demanen millores en el transport per poder fer accessibles els trasllats. Vanessa Álvarez, subdirectora d'Incidència, Comunicació i Innovació de Dincat, afirma que “hi ha moltes places sense gent. No hi ha finançament públic que els hi doni suport per omplir-les”, ha denunciat. A més, remarca que les places no s’ajusten a les persones ni a les seves necessitats i moltes vegades qui ho necessita se n’ha d’anar lluny del territori per accedir-hi.

Reclamen que per poder dimensionar correctament la problemàtica de la pobresa, calen xifres reals, així com establir diàlegs amb el govern espanyol en matèria de la llei d’immigració. Finalment, demanen millorar el desplegament de l’escola inclusiva “com a eina per donar sortida als drets socials dels infants amb més problemes”, expliquen al dossier.