Entra en funcionament la Barnahus de Lleida, que concentra en un sol espai l’atenció a infants víctimes d’abusos sexuals

Redacció
ACN

Lleida compta des de l’1 de desembre amb un nou servei per atendre sota un mateix sostre infants i adolescents víctimes d’abusos sexuals. Es tracta d’una casa Barnahus, que traduït a l’islandès significa casa dels infants, un centre amb aspecte de llar que té per objectiu prevenir, detectar, atendre i acompanyar els menors d’edat víctimes d’abusos sexuals.

La comissió territorial de la Barnahus de Lleida s’ha constituït aquest dimarts, en una reunió que ha servit per conèixer els professionals i l’espai, així com representants del servei d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de Lleida, de l’Estratègia Barnahaus, i dels departaments de la Generalitat implicats en el projecte: Drets Socials, Igualtat i Feminismes, Educació, Interior, Salut i Justícia.

L’equipament se suma al de Tarragona, que ha atès 788 casos d’infants i adolescents víctimes de violència sexual des que va obrir l’any 2020 i fins al novembre d’enguany. El Departament de Drets Socials preveu obrir en breu la resta de Barnahaus. Aquesta mateixa setmana es constituiran les comissions territorials de Terrassa i Manresa, a les que seguiran Tortosa, la Seu d’Urgell, Girona, Vilanova i la Geltrú, El Prat de Llobregat, Barcelona, Granollers, Badalona i Mataró, arribant així als 13 equipaments a tot Catalunya.

Barnahus Lleida

La Barnahus de Lleida, ubicada de manera provisional al carrer Arquitecte Morera i Gatell, ja té l’equip en marxa i “està preparada per rebre els primers casos”, segons ha explicat la directora general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Ester Cabanes.

Seguint amb el model de Tarragona, la Barnahus de Lleida compta amb una recepció, dues sales d’espera separades equipades amb mobles, joguines, revistes o llibres, adients a l’edat i a les necessitats dels infants i adolescents; també té un espai de treball per als professionals; dos espais per a entrevistes i per atendre les famílies; una sala d’exploració forense per a la prova preconstituïda; una sala d’observació per visualitzar les entrevistes d’exploració i les entrevistes forenses, que també pot fer la funció de sala de reunions; una sala d’exploració mèdica amb bany, i una petita cuina, entre d’altres.

Per prestar de manera adequada el servei, hi ha un coordinador, dos treballadors socials, dos psicòlegs, així com personal de serveis del Departament de Drets Socials; un psicòleg, un treballador social de l’equip tècnic penal, un metge forense i un professional d’atenció a la víctima del Departament de Justícia; i almenys un metge pediatra, una infermera i dos psicòlegs del Departament de Salut; entre d’altres.

Projecte estratègic

La delegada del Govern a Lleida, Montse Bergés, ha destacat que es tracta d’un “projecte estratègic” del Govern que “posa les víctimes al centre” i les acompanya de la manera més “reparadora”. “Ho fem més fàcil de cara a les víctimes perquè no hagin d’anar d’un costat a un altre per tenir serveis que ja s’ofereixen”, ha explicat.

El principal canvi que suposa la iniciativa Barnahus és que concentra l’atenció als menors d’edat “sota un mateix sostre”. El coordinador de la iniciativa, Joan Mayoral, ha explicat que l’objectiu principal és “la reparació de la víctima”. A banda, també busca evitar la “revictimització”, millorar la recollida de proves en cas de judici i ajudar a “aflorar la xifra oculta” real del número d’abusos que es produeixen, ja que fins ara, ha dit, les dades “estaven disperses”. “Comencem a caminar i estem encaixant el puzzle per treballar de manera integrada i en el mateix espai”, ha afegit.

Més de 140 denúncies a Lleida aquest 2023

Ester Cabanes ha explicat que en els últims anys ha augmentat molt el nombre d’infants atesos per violències sexuals. “És una tònica general a tot Catalunya. Les xifres augmenten perquè hi ha més consciència i sensibilització, no perquè n’hi hagi més”, ha incidit. En el cas de la demarcació de Lleida, ha dit que s’ha passat d’una tònica d’entre 30 i 40 denúncies en els darrers anys, a més de 140 aquest 2023.

El centre té l’aspecte d’una llar, perquè els infants i les seves famílies el reconeguin com un espai amigable que proporciona seguretat i confiança. Hi treballa a temps complet un equip psicosocial i, a més, hi ha altres professionals que s’hi desplacen quan cal o que s’hi connecten per videoconferència per evitar que la víctima i la seva família siguin els que hagin de recórrer a les diferents instàncies que intervenen en aquests processos: comissaria, jutjat, servei d’infància, centre mèdic...

Els objectius principals són dos. D’una banda, procurar que els infants i adolescents es vinculin a un binomi professional —que habitualment està format per un psicòleg o psicòloga i un treballador o treballadora social—, que s’encarreguen del desenvolupament i la recuperació de les víctimes i d’acompanyar a les seves famílies en aquest procés. De l’altra, minimitzar la contaminació del testimoni i garantir-hi les millors condicions per si l’equip d’assessorament tècnic penal rep l’encàrrec de portar a terme una entrevista forense per a la prova preconstituïda o declaració judicial.