La lectura compartida, clau per millorar la comprensió lectora

Redacció

Segons l’últim informe PISA 2022, la comprensió lectora l’alumnat espanyol cau catorze punts respecte el 2012. L’informe PIRLS 2021 ja apuntava que, en només cinc anys, els alumnes espanyols de nou a deu anys havien empitjorat set punts en comprensió lectora. Es pot treballar des de casa per reforçar la comprensió lectora?

Els experts recorden la importància de reprendre i potenciar la lectura compartida, una tècnica que, malgrat comptar amb el beneplàcit dels acadèmics des de fa més de trenta anys, “encara no ocupa el lloc que es mereix en moltes llars”, considera Llorenç Andreu, catedràtic dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació i líder del Grup de Recerca en Cognició i Llenguatge (GRECIL) del NeuroDevelop eHealth Lab, adscrit a l’eHealth Center de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

El lector expert modela i motiva

Per a Andreu, la lectura compartida és “la interacció que es crea entre un nen o nena que està aprenent a llegir i una altra persona que ja llegeix correctament, ja sigui un altre infant més gran, un familiar o un mestre”. D’aquesta manera, com incideix Andreu, el lector expert modela, motiva i guia el novell perquè millori la seva comprensió lectora i fluïdesa lingüística.

No obstant això, hi ha moltes maneres de practicar la lectura compartida. “Tenim la més espontània, quan el pare o la mare s’asseuen a llegir amb els seus fills abans de dormir; o la més estructurada, amb un llibre que inclogui instruccions de com s’ha de llegir i preguntes per fer a l’infant a fi que interaccioni amb el text”. I encara que la primera opció té molts efectes positius per a la criatura, amb la segona s’aconsegueixen efectes contundents per al desenvolupament de la lectura. “És una lectura més pautada i conscient tant per a l’infant com per a la persona que el guia. Es crea un vincle, és un moment en el qual els adults parlen amb els nens i nenes i comparteixen una història, i això anima els més petits a comprendre i respondre. I és així com interaccionen amb el llenguatge”, afegeix Howard Goldstein, vicedegà i professor de Ciències de la Comunicació i Trastorns de la Comunicació a la Universitat del Sud de Florida (Tampa, EUA) i doctor en Psicologia del Desenvolupament i Discapacitat Intel·lectual per la Universitat Vanderbilt (Tennessee, EUA).

Story Friends, un exemple de lectura compartida

Els primers estudis sobre lectura compartida neixen la dècada dels 80, principalment en països de parla anglosaxona. Als Estats Units, aquest corrent va començar a agafar força la dècada dels 90 i avui dia són molts els investigadors que tenen com a línia d’estudi la lectura compartida. Goldstein n’és un. El 2016 va publicar Story Friends, un programa d’intervenció lingüística que està format per 26 llibres.

El seu objectiu, com explica l’autor, és l’ampliació del vocabulari dels més petits. En les pàgines dels llibres, els infants descobreixen paraules a través d’il·lustracions, textos rimats (per facilitar la memorització del vocabulari), sons i diversos components interactius. A més, cada capítol té activitats a manera de prova. Per a Goldstein, és vital que la nena o nen en edat d’alfabetització aprengui un ampli ventall de vocabulari. Segons explica, les condicions econòmiques de les famílies i l’educació dels progenitors solen estar relacionades amb la quantitat i la qualitat de les experiències lingüístiques dels infants a les llars. “Quan les criatures tenen quatre anys i poden optar a serveis preescolars subvencionats o gratuïts als Estats Units, la diferència és de trenta milions de paraules. No hi ha prou temps al dia en un o dos anys per compensar una disparitat tan gran en l’experiència del llenguatge si no és mitjançant aquestes tècniques”.

Problemes de comprensió lectora: no es veuen, però hi són

En no tenir cap afectació física visible, “els problemes de comprensió lectora són més difícils de diagnosticar. Els efectes d’una comprensió lectora pobra tenen un impacte important en la vida i el desenvolupament de la persona”, assegura Andreu.

En aquesta línia també es posiciona Goldstein, que assenyala que “una pèrdua de competència lectora també afecta la manera com un expressa les seves emocions. Si es llegeix poc, la capacitat d’expressió i de comprensió també minva. El llenguatge és una eina de regulació emocional i expressió; per tant, de manera més indirecta, també afecta en el terreny psicològic i emocional”.

Predicar amb l’exemple

Fa anys que les noves tecnologies, amb la seva immediatesa i entreteniment constant, estan calant en el desenvolupament lingüístic dels infants i adolescents. I com reconeixen aquests experts, l’única cosa que els anys de la Covid-19 van fer va ser accelerar i agreujar aquest problema. A part de la detecció primerenca —l’eterna panacea de qualsevol malaltia o trastorn—, els experts recorden la importància de crear afició per la lectura. “El gust per la lectura s’ha de crear molt abans que els nens i nenes llegeixin. Òbviament, un llibre no té l’estimulació que té un mòbil; llegir requereix esforç, però és important que es generin aquests hàbits des de ben petits”, recorda Andreu.

I el secret per remar a favor de la lectura i apartar els infants de les pantalles rau en el fet que els adults siguin uns bons referents i que també s’apartin d’aquestes mateixes pantalles. “Els adults, o la societat en general, formen una parcel·la que ens afecta a tots, i tots hem de predicar amb l’exemple”, assevera Andreu. I no li manca raó: més d’un terç dels espanyols (35,2 %) continuen sense llegir mai o gairebé mai.

No obstant això, com recorda aquest expert, la lectura compartida ha guanyat seguidors en els darrers anys. Ara són molts els col·legis o les biblioteques públiques espanyoles que hi aposten. Existeix la figura dels experts novells o padrins de lectura que, com explica Andreu, “són infants de cursos superiors que dediquen unes hores cada setmana a llegir amb un altre que està aprenent”. Caldrà esperar per saber quins són els resultats d’aquestes incursions, però, com reconeixen aquests dos experts, l’alfabetització comença a casa.

(Aquest article ha estat escrit per Núria Messeguer, de la UOC)