Les treballadores del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) estan en lluita, cansades i decebudes, però en lluita: les seves condicions laborals no milloren, tal com denuncien des de fa anys i han tornat a repetir aquest dimarts en diferents ciutats catalanes, on s’han concentrat i manifestat.
Una de les qüestions que han denunciat aquest dimarts és que les negociacions per signar el VI Conveni del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) estan “estancades” i “paralitzades” un any i mig després d’iniciar-se, segons denuncien, davant d’una patronal “enrocada” en una proposta salarial que no les satisfà. Per això, aquest dimarts estan fent una vaga de quatre hores arreu del territori, i centenars d’elles s’estan manifestant als carrers de Barcelona. També s’han concentrat a Girona, Lleida i Reus.
Durant la manifestació que s’ha realitzat a Barcelona, convocada per CCOO i CGT i que ha recorregut els carrers del centre de la ciutat fins a Plaça Sant Jaume, les treballadores han reconegut que viuen situacions “desesperants”. Noelia Santiago, portaveu sindical del SAD de CCOO, admet que la proposta econòmica feta per la patronal del sector, integrada per La Confederació, ACRA, ASADE, CAPSS i UCH, és “inacceptable”.
Segons Santiago, el que fa que les negociacions no avancin és la proposa de la patronal d’una doble escala salarial, que només comportaria augments salarials a les treballadores quan l’empresa prestadora del servei sigui adjudicada de nou per l’entitat pública que la contracti —recordem que el SAD és un servei que els ajuntaments externalitzen i per als quals contracten empreses privades o del tercer sector a través de licitacions públiques.
Això, alerten les treballadores, faria que algunes empreses que no han de fer noves licitacions fins d’aquí a un temps, no repercutirien millores laborals en les seves treballadores en els propers anys. Per a Montserrat García, delegada de CGT a la mesa negociadora del conveni del SAD, això seria “injust” per a moltes treballadores, ja que algunes se’n beneficiarien i altres no. “Moltes no podrien accedir a millores fins al 2027”, puntualitza. Això, entre altres raons, diu la CGT, “impedeix arribar a acords i només pretén allargar la situació de precarització de les treballadores d’aquest servei públic”.
Què reclamen les treballadores?
A banda de rebutjar sense dubtes la doble escala salarial, les treballadores reclamen un augment salarial d’acord amb les pujades de l’IPC. Des de CCOO mantenen el seu plantejament inicial de la pujada —presentat el passat maig— i que reclama un increment salarial del 7,5% per al 2023; un 6% per al 2024; un 8% el 2025, així com la revisió d’IPC+1,5% d’increment.
Per la seva banda, CGT assenyala que han proposat una pujada salarial del 5%, la jornada laboral de 35 hores setmanals i la retribució al 100% de totes les baixes, així com la distribució de la jornada en torn de matí o de tarda, un fet que les permetria conciliar la vida laboral i familiar, el que ara els resulta “impossible” segons denuncien les treballadores.
També assenyalen que cal acabar amb la bossa d’hores, un “frau de llei” segons denuncien les treballadores. La bossa d’hores és un mecanisme establert al SAD pel qual s’obliga les treballadores a recuperar les hores en què, dins del seu horari laboral i estant de servei, no han atès cap persona usuària perquè no els ha estat assignada. Aquest mecanisme, alerta Vanessa Virgili, delegada de la CGT SAD, “perpetua una situació laboral que va molt més enllà de la precarietat i que no s’ha de permetre en un servei públic”, afegeix Virgili, qui recorda que empreses que gestionen el servei, com Suara, acumulen més de 40 denúncies a inspecció de treball per aquesta qüestió, la majoria de les quals han estat resoltes en contra de l’empresa.
D’altra banda, Virgili, denuncia que avui en dia les empreses que gestionen aquest servei públic estan vulnerant drets reconeguts i ampliats, com per exemple els permisos per hospitalització de familiars, o el dret a la vaga.
Aquest sindicat també planteja que el nou conveni ha de reconèixer l’antiguitat i millorar les condicions de treball a les zones rurals i comarcals, on els desplaçaments tenen un pes important.
Administracions assenyalades
Les treballadores recorden que, a banda de les empreses que gestionen el servei d’atenció a domicili, cal assenyalar als ajuntaments, que són els responsables de licitar els serveis. “Qui contracta a aquestes empreses voltor que precaritza a les treballadores i ho fa amb diners públics?”, es pregunta García.
D’altra banda, les portaveus dels dos sindicats convocants de la vaga d’aquest dimarts coincideixen en assenyalar que la precarització d’aquesta feina té a veure amb el fet que sigui una tasca altament feminitzada. A Catalunya hi ha unes 30.000 treballadores del SAD, i segons calcula CGT, entre el 80 i 90% de les treballadores són dones, i moltes d’elles d’origen migrant. “No pot ser que les treballadores que estan atenent a gent tan vulnerable siguin alhora, elles, persones vulnerables”, incideix Vanessa Virgili, qui fa més de 20 anys que treballa al SAD de Barcelona, gestionat per Suara.
Vulneració del dret a vaga
Un altre tema que denuncien les treballadores és la vulneració del dret a la vaga de les treballadores, Representants de la CGT recorden que en la darrera vaga del SAD diverses empreses van vulnerar el dret a vaga de les treballadores. Algunes, com DomusVi, van considerar que amb els serveis mínims del 50% les treballadores havien d’atendre la meitat dels usuaris, vulnerant completament el dret a vaga. D’altres, com Suara, van coaccionar subtilment a les treballadores apel·lant al benestar de les persones usuàries i demanant que s’avisés prèviament si cada treballadora faria vaga, vulnerant així un dret fonamental.
Aquestes vulneracions es troben judicialitzades i la CGT fa una crida a “estar alerta per tal que les empreses no tornin a vulnerar el dret a vaga de les treballadores”, com s’ha demostrat ja han fet anteriorment.
La patronal al·lega que les negociacions estan en marxa
Preguntades per aquest diari, dues de les patronals que estan negociant el conveni —La Confederació i ACRA— al·leguen que les negociacions estan en marxa, després d’una darrera reunió el passat 15 de febrer.
Tal com assenyalen fonts de La Confederació, durant aquests passats mesos s’han arribat a acords parcials en el redactat d’una bona part de l’articulat del conveni. En aquest sentit, recorden que van traslladar una primera proposta amb revisions salarials de fins al 13,5% vinculades a què els contractes dels serveis contemplin el contingut del conveni “amb avenços significatius” per a les professionals de major edat, ampliació de la classificació professional, entre altres. En les negociacions posteriors, admeten des de La Confederació, la proposta de la patronal s’ha perfeccionat amb una revisió salarial que arribaria fins al 20,5%. Ell pròxim 29 de febrer es durà a terme una nova reunió.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari