L'esport com a eina educativa

A Catalunya, històricament, sempre hem cregut en la importància de la pràctica de l’esport entre els infants i adolescents i, per aquest motiu, s’ha potenciat molt com a activitat escolar i extraescolar des de ben petits. No hi ha cap dubte del benefici físic, psicològic i emocional que comporta una pràctica esportiva habitual i el seu hàbit s’ha de promoure des de ben petits.

Un altre gran avantatge que hem assolit al nostre país és el d’una pràctica esportiva molt diversificada. Al nostre entorn més immediat no es promociona només la pràctica del futbol, encara que sigui majoritària, sinó que hi ha molts altres esports que obren el ventall de possibilitats a tots aquells infants que no els agrada xutar la pilota. D’aquesta manera, ens adonem que estem en primera línia de l’esport mundial en esports com el bàsquet, handbol, waterpolo, hoquei patins, hoquei herba, tenis, motociclisme, etc. Alguns d’ells són esports individuals i, d’altres, col·lectius.

En tot cas, independentment dels gustos d’uns i altres, l’esport està considerat, també, com una gran eina educativa. En una entitat social que treballa amb infants, com la Fundació Joan Salvador Gavina, considerem la pràctica esportiva adreçada a tots els infants com una eina imprescindible per a educar en valors i per al desenvolupament individual i grupal de qualsevol infant. En aquest sentit, l’acompanyament dels educadors i educadores permet treballar aspectes molt diversos divertint-se i, fins i tot, organitzant esdeveniments “a mida” com, per exemple, la lliga en valors (de futbol) que organitzen les entitats socials del barri del Raval de Barcelona des de fa més de 15 anys.

En aquests esdeveniments, no només s’obtenen els punts per haver guanyat més partits, sinó que també es puntua el fair-play, el respecte i el saber fer en positiu dels diferents equips. Tanmateix, en aquests esdeveniments es poden fixar una sèrie de normatives abans de començar un partit com, per exemple, que perquè un gol sigui vàlid, en aquella jugada han d’haver tocat la pilota infants de tres nacionalitats diferents (com a eina per a treballar la interculturalitat), o bé que el primer gol ha de ser marcat per una nena (per a promoure la participació en equip de nens i nenes), o bé cada vegada que hi ha una polèmica els educadors aturen el partit i es fa una petita assemblea per analitzar què ha passat, quina resposta s’ha donat i com es podia haver actuat (com a eina per treballar la gestió de conflictes i el diàleg). Només són algunes exemples, però són molt pràctics i útils.

Per altra banda, la pràctica d’esports mixtes, com pot ser el frisbee ultimate, possibilita la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’esport entre nens i nenes. Sobretot, entre les nenes a partir de certa edat adolescent on hi ha una major tendència a l’abandonament de la pràctica esportiva perquè molts esports estan molt potenciats entre els nens i molt poc entre les nenes. Fins i tot els hi pot costar trobar un equip femení en el seu entorn més proper. Per aquest motiu és tant important trobar esports que puguin practicar indistintament uns i altres.

Finalment, recordar que gaudir de l’oportunitat de practicar un esport i que ningú quedi exclòs per motius econòmics, socials, religiosos o culturals és seguir lluitant i reivindicant aquest dret que té tot infant.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article