Els convenis municipals a Barcelona, sense criteri?


Moltes entitats del lleure, l'esport, la cultura i/o ateneus de la ciutat de Barcelona, es troben davant de la manca d'un criteri municipal unificat alhora d'accedir a una subvenció o un conveni estructurat en el temps. La fórmula va per barris, mai millor dit, cada districte té el seu criteri que el dibuixa o no el govern municipal del districte.

Entitats amb desenes d'anys de vida (algunes amb més de 150 anys d'història), amb multitud d'activitats o serveis oberts a qui s'hi acosta, autogestionades per voluntaris, democràtiques, regides per uns estatuts amb una junta o consell directiu i una assemblea que preserven i asseguren la seva essència, ofereixen un servei, com dèiem, de lleure, esport o cultura en el territori municipal del districte i de proximitat. Serveis que oferts essencialment als seus associats i associades també es destinen gairebé sempre a qui simplement vulgui apropar-s'hi. Generant un espai d'integració social, de comunitat i d'escola de democràcia bàsica, per tant, essencial com a eina de creació de societat organitzada i ciutadans implicats.

La necessitat de preservar l'existència i la continuïtat d'aquestes entitats no té dubte. I cal que les administracions vetllin per aquest objectiu, per conèixer-les i tenir-les present en el moment de definir inversions i ajuts públics. És absolutament necessari. La mirada de l'administració hauria de tenir un biaix comunitari, hauria de veure-les com una estructura social que cal ajudar i no ignorar la seva presencia contraprogramant amb centres cívics o casals que ofereixen propostes molt similars a preus que invaliden les que ofereixen les entitats. És a dir, ens fem d'una manera molt desequilibrada i desigual la competència. Caldria col·laborar des del reconeixement.

Cal també i alhora vetllar per les seves seus, espais de creixement d'aquestes activitats, generalment i històricament, construïts i finançats pels membres d'aquestes associacions. La seu és el continent de totes aquestes voluntats que conflueixen en moltíssimes activitats realitzades per ciutadans i ciutadanes. Com millor sigui l'equipament (les parets que l'acullen), de millor qualitat serà el servei que s'hi proposa. Voldríem destacar, com a bona pràctica, l'ajut municipal de l'ICUB per la millora dels teatres de programació no professional. Teatres que són una part important i essencial de moltes entitats de la ciutat de Barcelona. Aquest ajut ha permès millorar l'equipament dels teatres, i elements a l'entorn d'aquest, d'algunes entitats, però caldria ampliar-lo a altres espais de l’equipament on es desenvolupen altres tipus d'activitats, com les de l'àmbit del lleure, l'esport i la cultura, que són també del tot imprescindibles.

Malgrat les adversitats, històricament la majoria d'aquestes entitats han arribat fins avui per l'esforç de la seva gent. Generalment són històries d'èxit, però amb molts moments de supervivència bàsica. La historia del nostre país no s'explica sense la presencia d'aquestes associacions i entitats: en molts moments han estat peces claus pel manteniment de la nostra cultura i de la nostra llengua.

A l'Ajuntament caldria tenir una mirada global de la història i de la feina que fan les entitats en el territori de cada districte de la ciutat. No hauríem de dependre de la regidoria del districte ni de la capacitat negociadora de cada junta, que també és important. I s’hauria de preservar aquesta tasca amb convenis de llarga mirada, tres o quatre anys de vigència, que assegurin el contingut de les activitats i que permetin obtenir una millor qualitat per a tots els ciutadans i ciutadanes que s'hi acostin.

Estructures socials que són estructures de país que cal preservar amb bons i moderns equipaments, per tal que la ciutadania ompli de contingut. Necessitem fer aquest pas. Necessitem parlar Ajuntament i entitats per obrir un diàleg que ens permetrà aconseguir aquests objectius.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article