Això fa por

Això fa por, és veritablement el meu sentiment sobre la situació actual referent a l'atur juvenil. Però no només a mi em passa això, fins i tot la directora del Servei d'Ocupació de Catalunya va dir públicament que es va “esgarrifar” quan va analitzar la situació.

La realitat és que l'increment de l'atur entre les persones joves, és a dir entre els 16 i els 24 anys ha passat del 28,3% al 35,6% en només tres mesos segons dades del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. I sí, la veritat és que la situació és complexa per a tothom però la gran dificultat és que ja partíem d'una situació dolenta que no permet tenir moltes esperances de millora en els mesos vinents o fins i tot anys.

Doncs ara, a més hem de tenir en compte que aquest impacte es genera de forma encara més intensament en les persones que estan en situacions complexes, en situacions de risc social o que han passat per períodes de dificultat al llarg de la seva escolaritat que no els ha permès la continuïtat formativa desitjable per a la situació actual.

Algunes persones expertes recomanen que els i les joves es reinventin, es dediquin al sector tecnològic i als àmbits referents al medi ambient i el canvi climàtic, però tothom pot fer això? O estem tornant a promoure les desigualtats ja des de l'inici de la seva vida laboral? Hi ha un percentatge importat de persones joves que no podran dedicar els seus esforços a aquests àmbits, ni que tan sols poden pensar-hi perquè a vegades el sistema ja no els ha estat del tot just amb anterioritat. I per aquests, què? Precarietat, inestabilitat, dubtes, temporalitat, etc.

Cal adjuntar als programes d'ocupació que actualment hi ha per a aquest perfil de joves un sistema previ que pugui dotar de possibilitats amb anterioritat, que permeti que en les etapes de l'educació obligatòria es pugui triar, provar i determinar itineraris personals més enllà del que actualment existeix.

Perquè, està el sistema educatiu dissenyat per a la sortida del mateix sistema educatiu? Personalment crec que no. No es programen accions i continguts a l'ESO que permetin conèixer certament les possibilitats existents, ni disposem d'un sistema que permeti fer el camí a poc a poc, com en moltes ocasions, seria necessari quan el camí es posa difícil per alguns i algunes joves. Cal que la vinculació entre ambdós mons, l'educatiu i el laboral, sigui més fluid i previ del que fins al moment és.

La formació de les persones joves és indispensable per al posterior desenvolupament personal dins de la societat actual que reclama formacions específiques i al mateix temps cataloga a d'altres com de menor importància, aspecte que comporta directament desigualtats i dificultats.

Cal replantejar què passa quan no passa res, quan una persona jove no avança en el seu itinerari sigui pel motiu que sigui, quan no hi ha oferta suficient per a les situacions que es donen entre les persones joves, quan l'esperança passa per poder formar-te i no sempre és possible, quan l'esperança implica poder treballar i l'actualitat et diu que tens massa números per ser dels que no ho faran. Hem d'encoratjar-los i encoratjar-les, però també hem de tenir preparat què faran quan ho estiguin perquè malauradament, quan un o una jove passa per certes dificultats, enfrontar-se de nou al fracàs pot provocar un efecte devastador.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Francisco Cárdenas Barcelona
1.
Ho sento, no val que els mateixos responsables del fracàs del sistema s'escandalitzin en lloc de posar-se a buscar solucions.
El sistema de protecció de la infància i l'adolescència fracassa estrepitosament i així ho reconeixen fins i tot al Parlament de Catalunya, quan es va aprovar una Comissió per a la seva revisió en profunditat, Comissió que mai ha fet absolutament res. Per què l'índex de fracàs escolar a la població tutelada és moltíssim més alt que en la població que no ho està?

I el sistema educatiu, en estreta relació amb l'anterior, té serioses llacunes des de fa anys que els seus màxims responsables són incapaços d'abordar. I no em refereixo només a responsables polítics, sempre provisionals i de pas, també a directors de Fundacions, de Centres d'Ensenyament, d'entitats i programes diversos. Cert, això fa por.
Si volen saber de què estic parlant poden entrar en www.aprodeme.org

Gràcies
Francesc Cárdenas
Tlf 661495212
email: [email protected]
  • 3
  • 0

Comenta aquest article