Benvinguts Next Generation!

Ja fa mesos que anem sentim que han d'arribar molts diners des d'Europa que han de canviar la situació, que han de reconstruir un país, que han d'activar les coses i que ens han de fer tornar a la normalitat abans de la pandèmia.

Va ser un moment en què vam ser moltes les persones que vam pensar que potser seria el moment de posar-se a pensar en què es podrien invertir part d'aquests diners perquè la situació no fos com abans, sinó millor. Caldria aprofitar l'oportunitat per a què allò que molts ja enteníem que abans no era una situació favorable pogués modificar-se o invertir per a no caure en els mateixos errors, en les mateixes desigualtats que provoquen que part de la població estigui en situacions de vulnerabilitat econòmica, social, laboral i emocional.

Semblava que era ben senzill, identifiquem les necessitats, projectem possibles situacions de millora i invertim en projectes que les puguin millorar. I així es va fer, i per tant vam començar a pensar en l'atur juvenil (en augment des de fa mesos i que el febrer del 2021 va fer rècords negatius), la infància en risc (grup de població que no disminueix des de fa anys i sobre el que les polítiques socials no acaben d'invertir la quantitat de diners suficient per a ser realment efectius), l'habitatge (situació que augmenta darrerament de forma considerable i en la que es posen pedaços insuficients, possiblement sense acabar d'abordar el problema de forma estructural) i molts d'altres que afecten les persones i que les conformen en situacions de vulnerabilitat social. Ja el 2019, a la demarcació de Barcelona, i segons l'índex de vulnerabilitat social de la Diputació de Barcelona, el 57,1% dels municipis es trobaven en situació de vulnerabilitat social, dels que un 8,1% eren en situació de vulnerabilitat alta. I ara? Quina deu ser la situació actual?, m'atreveixo a dir que potser pitjor.

Però continuem pensant en possibles millores, reivindicant projectes on invertir aquests diners, buscant espais on debatre per trobar els elements i les aliances que permetin reduir les desigualtats i afavorir les persones i escoltant a expertes que ens puguin dirigir en aquesta situació desconeguda de poder invertir i impactar de forma important.

El problema és que això no sembla que vagi per bon camí. S'han prioritzat algunes línies de treball que han de ser d'impacte per a tota la població, l'economia verda, la digitalització, l'economia blava, etc. Les diferents administracions s'han posat a crear projectes, conjuntament amb grans empreses, i amb sectors diferencials ja existents i tothom ha anat presentant els seus projectes perquè puguin ser finançats amb aquests diners que han d'arribar, que sembla que ara ja sí que sí, però, tenen l'enfocament en millorar les situacions fins i tot prèvies a la pandèmia?, o en tornar a com estàvem abans? Perquè si es dona aquesta segona opció, el resultat serà molt decebedor i haurem perdut l'oportunitat, haurà passat un tren carregat de possibilitats per aportar-nos solucions i a més haurem de pagar la factura.

El problema és que ja anem sentint veus que diuen que aquests diners no són per temes socials i que els projectes que siguin seleccionats ja incorporaran clàusules socials, però des d'una mirada de recuperació, com els mateixos fons s'anomenen i no des d'una mirada d'oportunitat.

Oportunitats pels i les joves perquè puguin incorporar-se al món laboral amb més avantatges i millors condicions, per la infància i el seu desenvolupament òptim i sense patiments, per un habitatge digne, per una reducció de la vulnerabilitat social de les persones.