Crida a la curiositat

L'article d'opinió d'avui és un reclam. Un desig que ens ha sorgit a través de l'experiència obtinguda en el nostre àmbit professional i que volem compartir de forma pública.

Nosaltres som professionals de les teràpies assistides amb cavalls, treballem acompanyant persones en un entorn natural i amb la col·laboració d'aquests animals. Per dur a terme aquesta tasca ens cal tenir formació universitària centrada en la persona, formació centrada en el cavall i formació centrada en la metodologia. És un àmbit molt ampli i multifactorial, on considerem necessaris aquests tres aspectes per a poder dir que es realitzen intervencions terapèutiques assistides amb cavalls.

A cada sessió es requereix la presència de dues professionals (a excepció d'alguns casos molt autònoms) per tal d'oferir l'atenció necessària tant a la persona com a l'animal. També s'ofereix una rutina que guia l'activitat i s'estableixen uns objectius que determinaran els aspectes a potenciar en cada cas. A més a més, nosaltres busquem oferir experiències motivadores que permetin obtenir un aprenentatge funcional i significatiu basat en la pròpia vivència que brindi recursos a l'hora d'afrontar les diferents situacions de cadascú.

Amb tot aquest context, és possible que encara existeixin resistències a l'hora de compartir coneixements i realitzar un treball en xarxa amb altres professionals? Potser hi ha una desconeixença del tipus de tasca que fem, potser existeix una creença errònia de les bases teòriques de l'activitat, potser no és una teràpia tan habitual... Sigui quina sigui la raó, volem fer una invitació a treballar en coordinació amb els altres professionals que, encara que treballen en un entorn diferent, estan involucrats en el procés de la mateixa persona.

El fet de realitzar el treball d'acompanyament en un despatx, una aula, una sala o una hípica pot ser un fet diferenciador pels recursos emprats a l'hora d'assolir els objectius plantejats, però en cap cas hauria de determinar una jerarquia entre professionals. Cal tenir present que els professionals implicats en una mateixa persona, tot i decidir els objectius, l'entorn i la metodologia amb la qual ho faran, persegueixen un mateix fi.

En aquest punt tenim una cosa clara, la comunicació entre totes les parts implicades és necessària, perquè aquella que conviu amb la seva família i va a l'escola cada dia, és la mateixa persona que els dilluns ve a l'hípica, els dimarts assisteix a la consulta de psicologia i els dijous visita al logopeda.

Per acabar, volem fer una crida a la curiositat, a descobrir diferents metodologies i àmbits d'acció, a desenvolupar estratègies compartides, a crear sinergies i créixer conjuntament amb la suma de tots els coneixements i punts de vista professionals que, més enllà dels àmbits que tracti, no pot oblidar que parlem del procés d'una persona on ella és l'única protagonista.