Cuidem-nos en xarxa

Històricament, les cures han estat “coses de dones”. La societat, la família i òbviament, el sistema patriarcal, han responsabilitzat les filles, mares, àvies o germanes de les feines de cura a la llar i fora d’aquesta, el que ha suposat, en la majoria dels casos, una sobrecàrrega física i mental de les dones amb greus conseqüències sobre la seva salut, el seu temps vital i les seves xarxes de relació.

Les dones que no han volgut continuar amb aquest rol, assumint les cures de manera individual i sense exigir canvis en el sistema, han estat etiquetades d’egoistes, males mares o males filles (com a adjectiu més lleu). No ens enganyem, les feines de cura són essencials per a la vida i poden ser molt gratificants, però també molt devastadores i esclavitzants.

No és estrany que justament aquestes feines, feminitzades i relegades a l’àmbit privat, siguin les més precàries, infravalorades i invisibilitzades (tant a l’àmbit domèstic com al mercat laboral). Tenim exemples en tots els sectors laborals relacionats amb les cures, especialment els llocs de treball com a cuidadores en domicilis o a les residències de gent gran.

Si parlem de les treballadores de la llar en domicilis privats, sovint trobem situacions dramàtiques d’explotació i manca de drets, històries moltes vegades de dones migrades que han hagut d’acceptar condicions de treball molt precàries per accedir a una feina. La recent llei de les treballadores de la llar ha fet un intent per regularitzar el sector, dignificant aquestes feines i afavorint la regularització de les dones que hi treballen, però la realitat social de moltes famílies és que no poden assumir el cost que suposa la contractació, les despeses de seguretat social i els salaris que hi pertoquen. Serveis municipals com Vila Veïna, a través d’entitats com Anem per Feina, ofereixen assessorament legal gratuït tant a les treballadores de la llar com a les famílies per facilitar aquests tràmits i garantir els drets laborals.

Des de la Fundació Surt, que actualment gestionem ‘Vila veïna. Posant la vida al centre’ en sis barris de Barcelona, defensem la necessitat de promoure els espais comunitaris on es fomentin les xarxes de suport i de cura col·lectiva. Aquests espais són essencials per trencar l’aïllament de les cuidadores i per implicar a tots els agents socials d’una manera corresponsable.

És necessari sensibilitzar a la ciutadania sobre la importància de les cures al llarg de la vida, trencar amb els rols tradicionals de gènere i promoure la corresponsabilitat entre dones i homes, a la vegada que exigir serveis i ajudes a l’administració, que ha de tenir un paper clau per garantir una cura digna a les persones en situació de dependència, així com a les famílies amb persones a càrrec dels col·lectius més vulnerables.

Creiem que el model Vila Veïna s’ha de replicar a tots els municipis de l’àrea metropolitana, especialment en aquells amb un major índex de desigualtat social, garantint que les famílies disposin de mitjans i recursos de suport per realitzar les feines de cura de les persones a càrrec en condicions dignes, sensibilitzar sobre la importància de la corresponsabilitat, promoure xarxes de suport mutu com espais de respir per a persones cuidadores i, sobretot, oferir serveis públics per facilitar la cura i la conciliació de persones grans i petita infància com a dos dels col·lectius més prioritaris.

La Fundació Surt té com a un dels seus objectius promoure projectes transformadors amb perspectiva de gènere i en aquest sentit, la lluita per posar les cures al centre de la vida i visibilitzar les discriminacions laborals en aquest sector és un dels reptes pel que volem continuar treballant i empoderant les dones com a agents protagonistes del canvi.