La caseta dels infants 

La “casa dels infants” en realitat no hauria d’existir. Sembla una frase una mica impactant, però ara m’explicaré... El primer cop que vaig escoltar el concepte “la ciutat dels infants” de Francesco Tonucci, psicopedagog, em vaig ben enamorar.

Dissenyar, crear i potenciar les ciutats per acollir i acompanyar en la vida als infants, em sembla, tot i que utòpicament, una meravella. Més tard va arribar a la meva vida el concepte, projecte i filosofia de “la casa dei bambini”, de la meva admirada Maria Montessori, també gran pedagoga.

Posar la mirada en l’infant, el que necessita, com ho necessita i que sigui l’adult el que s’adapti i generi els recursos per acompanyar als infants en la vida, em sembla una forma tan amorosa de fer-los créixer, que tot el meu recorregut professional ha estat envoltat d’això, de crear una llar pels infants.

Avui en dia, a través de diferents organismes i organitzacions, entre ells Save the Children, arriben a casa nostra i a tot l’Estat espanyol les Barnahus. Barnahus és una paraula islandesa, que és on va néixer el projecte a 1998, de la mà de Bragi Gudbrandsson i significa “la casa dels infants”.

Segons Gudbrandsson, membre del Comité de Drets dels Infants de Nacions Unides, “són uns espais professionals adaptats a la infantesa on, sota el mateix sostre, professionals dels cossos policials, la justícia penal, els serveis per a la protecció de la infantesa (entre ells els pedagogs i psicopedagogs) i els serveis mèdics i de salut mental cooperen i avaluen la situació dels infants i decideixen les accions següents”.

Aquesta iniciativa està plenament arrelada a Islàndia i els EUA, i fa poc temps que es comença a moure al nostre país. La primera Barnahus es va crear a Catalunya, concretament a Tarragona, i la van seguir altres comunitats com Euskadi, Cantàbria, Comunitat Valenciana i Madrid.

Les Barnahus són llars pels infants que han patit abusos sexuals i on acudeixen els diferents professionals que han de tractar-los i portar endavant els seus casos i la seva protecció. Redueixen el temps d’intervenció, ja que som els professionals els que ens desplacem a les llars, evitem la victimització secundària, són efectives i si m’ho permeteu també són reparadores. M’explico: principalment aquests infants han estat abusats a les seves llars. Desprotegits, no escoltats.

La nostra llar és el nostre refugi, allà on podem ser nosaltres, expressar-nos i en el cas dels infants, ser atesos en les seves necessitats. Les Barnahus, doncs, no només tenen una intenció resolutiva i de protecció, sinó que també, al meu entendre, de reparació de la llar on no se’ls va cuidar i protegir.

En aquests espais, els professionals de la pedagogia o psicopedagogia tenen una gran feina a realitzar: acompanyar a la infantesa i a les persones en totes les etapes de la seva vida. Ser guia, suport, educador, interventor, planificador i protector. Malauradament, en casos d’abusos sexuals, les figures que intervenen no només han de ser i estar formats en la intervenció adequada, sinó tenir eines per establir vincles saludables i ser figures sanes d’aferrament per a aquests infants.

A mode de resum, aquests són els trets més importants de les Barnahus:

1. L’interés superior, per fi, és l’infant.
2. Som els professionals els que ens movem per atendre els infants.
3. Evitem més situacions de risc i de traumatització i victimització secundària.
4. Aquests infants poden sentir el que és una llar, tot i que certament artificial, on són protegits.
5. Reduïm el temps d’intervenció i aprenem, els diferents professionals, a treballar junts, col·laborar i aprendre’n.

La “casa dels infants” no hauria d’existir. Espero que ara s’entengui aquesta frase. Els infants són sagrats. No haurien de viure situacions així, quedar desprotegits, no tenir drets, no ser acompanyats per les seves figures de referència. Els infants necessiten infanteses tranquil·les, amoroses i potenciadores.

Sabem, però, que això en molts casos no és així, per això el projecte de les Barnahus és un projecte cuidador, centrat en l’infant i on els professionals de la pedagogia i psicopedagogia podem aportar molt i continuem estant al servei.