Els contes i els drets dels infants 

Tots els infants del món tenen dret a poder escoltar, llegir i compartir contes perquè són un element bàsic per la imaginació i sobretot una eina clau per gestionar les emocions. Els contes han estat sempre un instrument lúdic i reflexiu que ha anat ocupant el camp de la pedagogia per afavorir actituds i hàbits positius que potencien la creativitat.

Amb els contes viatgem a països màgics on podem veure una escombra que vola, un llibre que parla, un ratolí que fa de sabater, o un grup d’agulles imperdibles que ballen una sardana i... Tot forma part del creixement dels infants com un dret universal: créixer, ho ha de poder fer en pau, en família i en un entorn segur, fins i tot legal, que el protegeixi.

A través dels contes els infants descobreixen la realitat que els envolta i les relacions i normes del context cultural en el qual estan vivint, mentre comparteixen els missatges que els personatges de les històries transmeten amb els seus valors i actituds.

Alguns autors i autores destaquen la importància dels contes, com per exemple Bettheim (1999) que, des de la psicoanàlisi ens diu que “el conte recupera i allarga l’iniciar-se a l’imaginari. Constitueix una diversió i una evasió” (...)

A mesura que l’infant creix, a través dels contes, pot comprendre als altres i fins i tot posar-se al seu lloc, “empatitzar” per compartir o identificar-se amb els personatges de les històries. En aquest sentit Gianini Rodari (1976) ens parla que: “El conte permet que l’infant pugui veure les coses amb els ulls dels altres, afavorint l’empatia” (...)

Els contes han d’estar ben fets per tenir cura de tots els elements de les històries, des de la redacció, les figures literàries, les il·lustracions i tota la presentació del mateix, per tal que siguin realment una obra d’art i li puguem adjudicar l’adjectiu de “bellesa”. Tenir cura de la bellesa és respectar a l’altre, així respectem també a l’infant. Sobre això Sara C. Bryant (2003) en diu que: “S’ha de tenir en compte que el conte és una obra d’art” (...)

Podem trobar diversitat temàtica dels contes i amb funcions més globals o més concretes, per treballar els valors i les actituds, per aconseguir uns aprenentatges específics i fins i tot per ajudar-nos a resoldre conflictes, però el més important és que l’infant, en el conte, es trobi a sí mateix per anar més enllà, que aprengui a conèixer altres realitats i aconsegueixi descobrir l’eina de la imaginació.

En la societat accelerada l’infant necessita espais de calma per evadir-se de la velocitat en què els adults li presenten la vida. Trobar una estona per llegir o escoltar un conte no ha de ser un luxe, sinó una rutina. Si expliquem contes en veu alta als infants, podem potenciar l’interès per la lectura, un nou vocabulari, fabricar paraules, descobrir la memòria i fins i tot descobrir la nostra pròpia història.

Tots els infants del món han de poder accedir als contes, són una riquesa de la humanitat que no es pot deixar perdre. Les famílies han de recuperar l’hàbit, si l’han perdut, i buscar estones de calma per compartir històries, les que m’explicaven de petita, les noves i les de sempre.

Els contes tenen un gran valor pedagògic per als progenitors, mestres, professionals de l’educació i la pedagogia... rescateu els munts de contes que hi ha, els d’ahir, els d’avui, els de sempre i potencieu la seva capacitat creativa, somniadora, imaginativa i transmissió de valors universals... Capacitat totes elles imprescindibles per acompanyar el desenvolupament i creixement harmònic dels infants de tot el món.

Per concloure un desig i una reivindicació, que els contes esdevinguin Patrimoni de la Humanitat per preservar els Drets dels Infants a poder-los escoltar i llegir.