La immigració a l’aula

La immigració és un fenomen que ha agafat força en les últimes dècades. És així com els països que han tingut històricament una economia pròspera i conseqüentment una qualitat de vida satisfactòria, s’han convertit en el lloc preferit de destinació dels qui, de manera individual o acompanyats de la seva família, es decanten per partir del seu lloc d’origen.

Parlar d’immigració podria resultar insignificant si tens la idea que l’immigrant surt del seu país i decideix anar-se’n a un altre amb diferents costums, cultura, dinàmiques socials, sistema econòmic i fins a diferent idioma per la seva pròpia voluntat. Però aquesta premissa no resulta tan senzilla, ja que darrere de cada elecció se suma una renúncia i això implica tot un procés complex d’adaptació i resiliència en el qual la simple quotidianitat en un nou lloc, pot implicar afectacions psicològiques, emocionals, mentals i físiques que mereixen visibilitzar-se i tractar-se, lluny de conjectures i prejudicis.

Si parlem de situacions generadores del fenomen migratori podem trobar: la falta d’oportunitats educatives i de formació, la seguretat ciutadana, preocupació i por al delicte; la inestabilitat econòmica; la persecució política, ètnica, ideològica, religiosa o aquella relacionada amb la identitat i orientació sexual o la reagrupació familiar, entre moltes altres.

Però per parlar de la realitat que vivim en els centres educatius, necessàriament haurem de posar la mirada en els immigrants menors d’edat, per tractar-se d’una població en estat de vulnerabilitat en la qual haurien de confluir tots els esforços governamentals, institucionals, professionals i humans.

Els immigrants menors d’edat i l’entorn educatiu

Els esforços governamentals i legislatius són molts, no obstant això, continuen existint traves i accions lesives cap als immigrants en l’entorn educatiu que podem identificar com a actes de discriminació per raça, religió, gènere i cultura; dificultat idiomàtica; assetjament escolar i actes de violència i falta de tutorització i acompanyament a les víctimes i als agressors potencials. Tal com es va expressar la Comissió d’Educació i Sensibilització Social en l’Informe Anual 2022, Situació de les persones migrants i refugiades a Espanya, i en referència a l’accés a l’educació i el sosteniment en el sistema educatiu espanyol dels immigrants menors d’edat, donades les realitats a l’aula i en els centres de formació.

Així doncs, dur a terme accions formatives en un entorn migratori comporta molts reptes que són visibles directament en el terreny —al pati, a l’aula i en els passadissos—, enfront dels quals la normativa corresponent sol ser insuficient, donada la complexitat i singularitat de cada jove.

Tot això, porta als centres educatius com a institució i als formadors com a professionals, a redoblar esforços per a comprendre, visibilitzar i enfrontar les necessitats i les diferències dels estudiants, entre els quals es compten els provinents d’altres orígens. És aquí on hauríem d’enfortir l’impuls de la comunitat educativa a preparar-se, actualitzar-se i formar-se permanentment per a contribuir assertivament i encertadament en un procés de tanta complexitat com la immigració.

Aquest treball està en construcció, atès que la població que se situa entre l’adolescència i la primera joventut, àvids de formar-se de nous i millors reptes, busquen que la societat de destí els ofereixi mitjans educatius suficients i accessibles. Tot això amb l’objectiu de buscar una ocupació, regularitzar la seva situació administrativa i adaptar-se integralment a la seva nova situació política i social.

Però la realitat que es troben és una altra molt diferent, un sistema educatiu que ha de continuar treballant per a generar oportunitats educatives en igualtat de condicions, independentment de la situació vital de cada jove, i personal docent amb necessitat d’actualitzar eines per a afavorir la inclusió d’aquest col·lectiu.