La vida social inclusiva

Dins dels 26 anys que he format part de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD), cal destacar que no he trigat a integrar-me en la vida social inclusiva.

En els meus inicis en els grups d’oci, així com en el servei de Turisme d’aquell temps, ens reuníem al Centre Cultural Casa Elizalde, on decidíem les activitats de cap de setmana i els viatges de cada estiu.

La Casa Elizalde no va ser l’únic punt de trobada on quedàvem, ja que en altres ocasions ens veiem al Centre Cívic La Sedeta, un ambient més lúdic.

Gràcies a aquests grups d’oci he pogut participar en nombroses activitats i viatges, i he pogut conèixer a molts amics. Des de 1998 fins ara, continuo amb el mateix grup d’amics i això és d’un valor incalculable.

Vida social d’un altre nivell

Amb molts d’aquells amics d’aleshores, i en aquesta ocasió de la mà de la neurobiòloga, investigadora i professora universitària Mara Dierssen vam col·laborar en el naixement del disc ‘Realitats Paral·leles’.

Al mateix temps, també fèiem esdeveniments socials a Montjuïc, on vam tenir l’ocasió de conèixer a Javier Saviola, futbolista del Barça en les temporades del 2001 al 2004. Fins i tot vaig ser un dels assistents de la presentació del seu llibre.

La fama va trucar a la meva porta

Recordo que dins de la primera experiència en la vida social que havia creat la Fundació Catalana Síndrome de Down, la fama va trucar a la meva porta. Li dec a Katy Trias, directora de la FCSD, per fer-ho possible mitjançant l’escriptor Juan José Millás. També va participar en el reportatge el fotògraf de La Vanguardia, Tino Soriano. Aquell quatre de març del 2001 quedaria plasmada la meva imatge a la portada del suplement dominical del diari El País.

A raó d’aquell esmentat reportatge vaig assistir a una tertúlia a l’emissora coneguda com Com Ràdio, que sens dubte va ser tot un cúmul d’emocions. Així va ser com a través de la vida social en la qual havia entrat, també vaig acabar sortint als mitjans de premsa escrita, i prestant la meva imatge per a l’obra social “La Caixa” i Caixa Madrid (ara Bankia).

Un motiu més per estar agraït a la FCSD, perquè tot i que jo fos la cara visible d’aquest reportatge, el mèrit i el protagonisme és de tots aquells que ho van fer possible i aquestes coses són d’aquelles que no s’obliden per més que el temps hagi passat.

Més recentment, també des del Social.cat em van entrevistar per aquesta notícia sobre la inclusió.