Sentencia del TSJC: incapacitat permanent absoluta a treballador amb trastorn bipolar

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en sentència de data 17/05/2016, dictada en el procediment núm.939/2016, confirma la sentència del Jutjat Social núm. 12 de Barcelona, que resol anul·lar la revocació que havia fet l’INSS de la prestació per incapacitat permanent absoluta a un home afectat de Trastorn Bipolar tipus II.

En efecte, l’any 2013 l’INSS va resoldre declarar a l’home en qüestió, en situació d’Incapacitat Permanent i Absoluta derivada de malaltia comuna. Les patologies que van servir per a aquesta declaració varen ser “Trastorn bipolar tipus II, fase reactiva resistent, sense milloria amb el tractament”.

L’any 2014, l’INSS va obrir un expedient de revisió, que va acabar amb resolució per la que es revocava aquella declaració d’ incapacitat permanent absoluta reconeguda feia un any. El motiu era que l’INSS entenia que el procés estava estabilitzat clínicament i sense interferència per a realitzar activitat laboral a l’actualitat. Per això, es resol revocar la prestació, al que l’interessat impugna, el Jutjat Social resol que ha de continuar sent perceptor de la incapacitat, i el Tribunal Superior de Justícia confirma aquella primera sentència.

El Tribunal Superior de Justícia per arribar a concloure que no procedeix la revocació de la prestació, i que per tant, l’home ha de continuar en situació d’incapacitat permanent Absoluta, argumenta que les patologies que l’afecten l’impedeixen desenvolupar qualsevol tipus de professió o ofici per lleugera que sigui, fent-la tributaria d’una incapacitat permanent i absoluta doncs no ha existit milloria del seu estat, mantenint-se la mateixa patologia que tenia quan li va ser reconeguda la incapacitat permanent absoluta.

El Tribunal ha declarat que considera tributaris d’incapacitat permanent absoluta aquells quadres crònics, persistents, i greus o severs.

Tres són, les notes característiques, que segons el Tribunal, defineixen el concepte d’incapacitat permanent: que les patologies siguin objectivables, és a dir, que es puguin constatar mèdicament; que siguin previsiblement definitives, això és, incurables, irreversibles i, finalment, han de ser greus des de la perspectiva de la seva incidència laboral.

Caldrà sempre però, analitzar cas per cas, per acabar de determinar la viabilitat o no de sol·licitar una prestació per incapacitat permanent, o bé, en cas d’haver-li estat denegada o revisada per l’INSS, estudiar la viabilitat d’impugnar la decisió.