Recuperar la memòria, construir comunitat

Des d’una mirada de gènere que busca donar visibilitat a veus de dones oblidades i silenciades, el col·lectiu de periodistes SomAtents portem més d’un any i mig treballant per recuperar la memòria de la presó de dones de Reina Amàlia, el centre penitenciari que va ocupar, fins el 1936, l’espai de l’actual plaça de Folch i Torres, al Raval de Barcelona.

La fita que ens hem marcat, però, no es limita al treball històric sinó que, com a col·lectiu multidisciplinari, busquem un impacte social en el nostre entorn. Per això, des d’un bon inici, el projecte es va plantejar en una relació constant amb el barri del Raval i la seva població, per tal de recuperar la memòria d’un espai pel que tantes persones transiten, però que molt poques coneixen. Les restes de murs i reixes amagats el seu subsòl tot just van aparèixer fa uns mesos, amb la remodelació de la plaça.

A través del contacte amb veïns i veïnes -de tota la vida o que fa pocs mesos que viuen al barri- vam poder recuperar alguns records, llegendes urbanes explicades per mares, pares, avis i àvies sobre el que hi havia en aquella plaça i, sobretot, vam poder detectar que quedava molt poca empremta d’aquella història; la majoria la desconeixia per complet. Com els i les joves de l’IES Milà i Fontanals o el jovent del Casal dels infants del Raval, que són alguns dels participants dels tallers sobre la presó de Reina Amàlia. No sabien que aquesta plaça que trepitgen cada dia, on queden amb els amics i on passen llargues hores, havia estat, en una altra època per ells i elles molt llunyana, una presó desolada i abandonada, on un centenar de dones vivien oblidades.

Constatar aquesta desmemòria ens va impulsar a voler compartir la història d’aquestes dones amb el barri, amb els seus joves, amb les persones que fa poc que hi són, també amb aquelles que fa anys que creuen la plaça sense saber què hi passava. La presó ens ha permès relacionar-nos amb elles: ha actuat com un fil conductor entre l’espai que ocupem i el passat, recorrent la situació de les dones en aquella època, els seus pocs drets i, sobretot, la repressió que van patir mentre estaven preses a Reina Amàlia. El fil conductor ens ha permès també transportar aquestes històries fins al present, en què moltes dones es poden veure reflectides en aquelles realitats, en un paral·lelisme gairebé calcat.

El viatge que fem cada vegada que recuperem el nom de la presó, els noms d’algunes de les preses, quan remirem les seves fotografies i repassem la seva història és un trajecte compartit amb el barri i la comunitat, que permet assolir coneixements i eines per tal d’emancipar la ciutadania d’un entorn que li nega la possibilitat de conèixer les repressions que han viscut, tan a prop, avantpassades que compartien el seu espai. El nostre espai. Conèixer per saber, reflexionar i comparar per desenvolupar una mirada crítica que ens permeti viure en una societat més conscient. Des de SomAtents, entenem que l’acció comunitària és una via fonamental d’apoderament de la ciutadania que contribueix a desenvolupar persones més lliures i implicades en el seu entorn.

Aquest article ha estat escrit per Laia Teruel i Helena Roura, membres de l'associació de reporterisme SomAtents.