L’educació ‘total’ de les Escoles Especials Llar de Sant Josep

El centre atén 74 alumnes amb diversitat funcional aquest any, en un projecte pioner a Lleida que ofereix programes personalitzats


Amb el suport de  

A Lleida hi ha un centre d’educació especial que és una referència per als veïns. Es tracta de les Escoles Especials Llar de Sant Josep, un centre de la Diputació de Lleida que té més de 100 anys d’història. A poc a poc, les Escoles Especials Llar de Sant Josep s’han fet un nom, com també s’han construït una trajectòria el Plançó o l’AREMI, que s’ha especialitzat en persones que tenen paràlisi cerebral. Tots tres centres han estat pioners en engegar projectes pedagògics individualitzats.

“És veritat que, en tenir l’escola la titularitat pública, podem considerar-nos uns privilegiats, però, alhora, això ens obliga a oferir els millors serveis”, argumenta la directora del centre d’educació especial, Núria Pijuan. La clau de l’èxit és com tot el projecte es construeix a partir de les necessitats de cada alumne. El programa pedagògic, els grups d’alumnat, les relacions a l’aula i les activitats concretes es basteixen a partir d’aquesta premissa.

“Per això, a les aules no acostumen a tenir tot l’alumnat de la mateixa edat, és clar”, recalca la directora. A més, els grups tenen sempre ràtios molts reduïdes, amb un màxim d’uns set alumnes per aula, un fet que, assegura la directora, és motiu d’orgull per a l’escola, perquè els permet una atenció individualitzada.

Així, l’escola, aquest any, atén 74 alumnes, que es distribueixen en dues línies pedagògiques: la compartida amb l’escola ordinària, a través de la qual els nens i nenes van només uns dies; i la total, en què els infants fan un reforç complet a l’educació convencional.

“Una altra de les virtuts del centre és que permet a l’alumnat construir tota una trajectòria educativa: des de la primera etapa fins a la majoria d’edat”

Dels infants que cursen totes les hores, diferencien dues línies: la línia curricular, en què l’alumnat pot seguir un programa ordinari d’educació especial; i la línia per a alumnes amb pluridiscapacitat, on es potencien les habilitats comunicatives i sensorials.

Una altra de les virtuts del centre és que permet a l’alumnat construir tota una trajectòria educativa: des de la primera etapa fins a la majoria d’edat i la inserció al món laboral. A les Escoles Especials Llar de Sant Josep atenen des d’infants de tres anys a adults de 21.

Tota la línia educativa es divideix en tres nivells: el nivell d’educació infantil, primària i secundària, per a infants de tres a 16 anys; el nivell d’educació prelaboral, per a infants d’entre 16 a 18 anys, on aprenen fusteria, pintura o restauració; i el nivell de formació i inserció, dels 18 als 20 anys, en què poden escollir entre la jardineria o el tèxtil.

Enguany, tenen 12 grups en actiu: el grup dels petits, d’entre cinc a vuit anys; tres grups per a infants d’entre vuit i 12 anys, dos dels quals per fomentar les habilitats personals; un grup per a alumnes d’entre 10 a 15 anys; un altre grup per a adolescents d’entre 13 i 15 anys; dos per a joves que hauran de fer una transició a la vida adulta sense fer cap inserció en el mercat laboral; dos grups per a joves que sí que faran una formació prelaboral; i dos grups més per als joves a partir dels 18 anys.

Cada infant, un programa pedagògic

Reconeix Pijuan que, a l’escola, “cada nen té una programació individual”. “Cal adaptar els infants, sobretot quan creixen, a una realitat que potser no era la que s’esperaven”, argumenta. Per això, cada programa es debat amb l’equip pedagògic i amb les famílies. Aquest pla individualitzat el posen en marxa, a l’aula, un tutor i un educador social de suport.

“Cal adaptar els infants, sobretot quan creixen, a una realitat que potser no era la que s’esperaven”, argumenta la directora de l'escola

En total, doncs, hi ha 12 tutors, que es reuneixen tres vegades l’any amb la família, més altres encontres informals que propicien. Més enllà del reforç que fan els tutors a l’horari lectiu, els educadors socials, que també són 12, donen suport durant el transport dels infants i a l’hora del menjador.

“És una xarxa molt ben coordinada. Habitualment, és la professora de l’escola ordinària la que detecta que l’infant necessita o bé un reforç en una escola d’educació especial, bé un canvi de centre. Els pediatres també fan molt bona feina fent la diagnosi. Aleshores, els equips psicopedagògics es posen en marxa i fan un informe, un dictamen i estableixen les eines que calen a l’infant”, explica Pijuan. En tot el procés, les famílies hi han d’estar d’acord. Aleshores és quan es fa la preinscripció al centre i, segons les disponibilitats de places, s’accepta o no. “La família, però, sempre té l’última paraula”, concreta la directora.

Estimular les habilitats de l’infant

En l’educació especial, explica també Pijuan, “les teràpies són molt importants”, sobretot per estimular l’alumnat, per motivar les habilitats comunicatives i sensorials. Així, dins l’horari lectiu, s’organitzen, per exemple, deu sessions de teràpia amb cavalls, que gaudeixen dos dels grups per a infants més petits. “Ens hem adonat que les teràpies amb gossos també van molt bé, perquè són molt receptius”, detalla la directora. Són els dos grups d’edat mitjana els que gaudeixen d’aquestes teràpies.

A més, també organitzen activitats artístiques i sensorials en quatre aules per als grups mitjans. “Ara, estem treballant amb la llana. No és una plàstica convencional, sinó que els permet crear objectes i això els desperta moltíssim”, explica Pijuan. Per a l’alumnat amb pluridiscapacitat es prepara també tot un programa d’estimulació dels sentits.

Les teràpies són molt importants, sobretot per estimular l’alumnat, per motivar les habilitats comunicatives i sensorials

I, també dins l’horari de l’escola, ofereixen cursos de natació a dos grups i i en dues franges diferents. “L’activitat física com la natació, més enllà d’ajudar l’alumnat a millorar les habilitats motrius, els ajuda a reforçar hàbits d’autonomia personal: com vestir-se, com rentar-se, com pentinar-se... Saber fer-los autònoms en el dia a dia és molt important”, diu la responsable del centre.

Des de fa uns quatre anys, el centre ha engegat, així mateix, un programa d’estimulació dels llenguatge i la comunicació per a infants amb sordesa o sordceguesa. “L’organitzem en coordinació amb Ensenyament i amb els CREDA, els serveis públics d’atenció als infants sords i les seves famílies”, explica la directora. El programa l’ofereixen fora del centre i formen a futurs treballadors dels CREDA.

Acostumar l’alumnat a una vida activa

Fora de l’escola, la vida activa ha de seguir. Per això, al centre posen en contacte l’alumnat amb la Federació Catalana d'Esport per a Persones amb Discapacitat Psíquica, l’ACELL. A través de l’entitat, els infants poden seguir fent activitats esportives i, fins i tot, aprendre la disciplina de la competició. “Hi poden fer diferents esports: tennis taula, futbol, natació, atletisme, bàsquet... I cada any fem tres o quatre excursions per participar en competicions, perquè els infants s’hi puguin animar”, explica la directora del centre.

L’escola no ofereix activitats extraescolars, però sí que organitza cada any diverses excursions, un festival de final de curs i unes convivències. “Aquest any anem amb el grup més gran tres dies a la platja, a Calafell. I, a més, fem un dia de convivències voluntari en una casa de colònies”, conclou la directora.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article