Una iniciativa pionera permetrà a Tarragona guanyar pisos de lloguer a preu assequible

Redacció

Amb el suport de  

Les dificultats per llogar un pis a un preu assequible són comuns a la majoria de ciutats catalanes. A Tarragona, també pateixen aquesta situació i per aquest motiu des del seu consistori s’estan buscant diferents estratègies per aconseguir oferir alternatives de lloguer a un preu per sota de mercat.

Una d’aquestes alternatives ha estat la posada en marxa d’una convocatòria d’ajuts a la rehabilitació de pisos, amb la qual l’Ajuntament de Tarragona ofereix 18.000 euros per a reformes, amb la condició que aquest habitatge passi a formar part de la borsa de mediació de la ciutat, en la qual s’ofereixen pisos de lloguer a un preu d’entre un 10 i un 20% més barat del preu de mercat.

La iniciativa, que ha estat pionera a la ciutat i que ha comptat amb una dotació econòmica d’1.100.000 euros, ha permès que s’hagin presentat un total de 49 sol·licituds d’ajuts a la rehabilitació, la qual cosa han considerat un “èxit” des del consistori. “Des de la Conselleria d’Habitatge estem molt satisfetes per la rebuda d’aquestes sol·licituds, perquè estem atacant diverses problemàtiques d’habitatge a la ciutat: en primer lloc, fem front al problema dels pisos buits a Tarragona; també estem ajudant a rehabilitar el parc de la ciutat, que està molt degradat; i per últim, estem oferint la possibilitat d’un preu per sota de la mitjana del mercat, per poder garantir el dret d’accés a l’habitatge”, explica Eva Miguel, consellera d’Habitatge de l’Ajuntament de Tarragona.

La convocatòria vol resoldre el problema dels pisos buits i ajudar a rehabilitar el parc d’habitatges de Tarragona

Des del consistori reconeixen que històricament, a Tarragona, hi ha un problema amb els pisos buits, i amb un parc que s’ha anat degradant amb el temps. “Amb aquests ajuts volem incentivar que els petits propietaris, que potser tenen un pis familiar buit que s’ha envellit i, per tant, no permet la seva sortida al mercat privat sense invertir, puguin fer-ho gràcies a aquesta subvenció”, agrega la consellera d’Habitatge, qui valora molt que la zona de la ciutat on més sol·licituds s’han rebut –15 concretament– hagi estat la Part Alta. “És un barri que amb el temps s’ha degradat, té poca oferta de lloguer, i s’està donant gentrificació, augmentant l’oferta de pisos turístics. Amb l’entrada d’aquests habitatges a la borsa de mediació ajudarem a revertir aquesta situació”, valora Miguel.

Assessorament personalitzat

Per a Miguel, la convocatòria ha estat exitosa perquè s’ha fet un gran esforç comunicatiu i “quirúrgic”, ja que s’ha presentat la iniciativa a les associacions de veïns i a les cambres de propietaris, fomentant el boca-orella. Així mateix, es va facilitar la possibilitat de comptar amb un informe previ del Servei Municipal de l’Habitatge, per tal d’assessorar i acompanyar personalment als propietaris interessats en la proposta. En total, es van fer 60 informes preliminars, i com que finalment s’han presentat 49, ara, des de la Conselleria d’Habitatge volen saber per què aquestes persones que van demostrar interès no van presentar finalment sol·licituds. Així, apunta Miguel, s’estan plantejant obrir una segona convocatòria de les subvencions amb el pressupost que resti de partida, una vegada s’hagin resolt tots els expedients que s’han presentat ara.

D’altra banda, la convocatòria també ha estat oberta als propietaris que ja tenen algun pis a la borsa de mediació. De fet, de les 49 sol·licituds presentades, 13 són habitatges que ja estan a la borsa. “Són pisos que amb el temps necessiten una rentada de cara, i així també fidelitzem a aquests propietaris, i no marxen de la borsa”, agrega Miguel.

Pel que fa a la subvenció, els propietaris poden rebre el 100% del cost de les obres, fins a 18.000 euros per habitatge, que inclou despeses de reformes de cuines, banys o instal·lacions d’aigua, gas, calefacció o sanejament. També es poden dur a terme intervencions de millora de l’aïllament tèrmic o acústic, així com el repàs dels elements de l’habitatge deteriorats per una manca de conservació i manteniment com pintura, terres, portes, finestres, etc.

Els propietaris poden rebre el 100% dels cost de les obres, fins a 18.000 euros

Actualment, la borsa de mediació té una cartera de 87 habitatges. Tenint en compte el nombre de sol·licituds ara rebudes, i restant els 13 que ja són a la borsa, si totes tiren endavant s’obtindrien 37 habitatges més, arribant en total a 124 pisos que s’ofereixen a preus entre un 10% i un 20% per sota de mercat. A canvi, els propietaris reben garanties en el cobrament de les rendes de lloguer, el manteniment de l’habitatge i la gestió del contracte. En aquest sentit, la borsa de lloguer inclou el servei de mediació, assessorament jurídic i tècnic personalitzat, així com la garantia de compliment de les obligacions contractuals i pagaments, i una assegurança multirisc durant tota la durada del contracte, tal com vam explicar en aquest altre reportatge publicat al Social.cat.

Pel que fa a la distribució, a banda dels 15 habitatges de la Part Alta, s’han rebut sol·licituds per a immobles de bona part dels barris de la ciutat: Eixample (14), Port (5), Sant Pere i Sant Pau (4), Sant Salvador (4), Bonavista (2), Eixample Sud (1), Boscos (1), La Floresta (1), Camp Clar (1). “Aquesta distribució omple forats que ara tenim a la borsa de mediació, en la qual la majoria de pisos són a Ponent, i també ens fa una fotografia de la realitat del parc immobiliari de la ciutat en la qual veiem que a la Part Alta i a l’Eixample hi ha molts habitatges que cal rehabilitar”, destaca la consellera, Eva Miguel.

Mesures estructurals per garantir el dret a l’habitatge

Tot i l’esforç que s’està fent des del consistori tarragoní, Eva Miguel denuncia el poc marge de maniobra que tenen els ens locals per tal de garantir el dret a l’habitatge. “Necessitem mesures estructurals que pengen d’altres administracions”, admet la consellera, qui aposta per regular el preu de lloguer “per evitar l’especulació amb una qüestió essencial com aquesta”, diu en referència a la Llei de regulació dels lloguers, impulsada al Parlament de Catalunya, i tombada posteriorment pel Tribunal Constitucional. “Les polítiques socials han de poder tenir un consens polític perquè estem parlant de drets fonamentals”, conclou la consellera.