Crear un vincle i una relació de confiança amb els familiars de les víctimes és fonamental

La tragèdia del vol dels Alps ha suposat la primera activació de l’equip de treballadors i treballadores socials especialitzats en emergències i catàstrofes que el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya ha format en virtut d’un conveni de col·laboració amb Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya. Montse Mas n’és la coordinadora i Judit Rodríguez, una de 44 membres activades en aquesta ocasió d’un total de 75 professionals que componen l’equip.

Entrevista feta per Agnès Felis Prósper, responsable de Premsa del Col·legi de Treball Social de Catalunya.

Com va sorgir l'oportunitat de formar part del dispositiu d'emergències?
El primer acord del Col·legi de Treball Social amb Protecció Civil per comptar amb treballadors socials en l’atenció a víctimes d’emergències i catàstrofes se signa el 2011 i el 2012 es formalitza el conveni de col·laboració. A partir d’aquell moment es desenvoupa el projecte de formació d’un equip de professionals arreu del territori, coordinats a través de les seus del Col·legi a Barcelona, Lleida, Girona i Manresa (a Tarragona s’està formant actualment l’equip). Des de llavors estem preparats per intervenir i la tragèdia dels Alps ha estat la primera ocasió en què se’ns ha activat. Vam rebre l’avís de Proteccio Civil dimarts 24 a les 12:30h i inicialment es van desplaçar a l’aeroport d’El Prat nou treballadors socials. Des d’aquell moment s’ha prestat atenció 24 hores en tres torns: matí, tarda i nit.

Quina és la tasca que se us ha assignat com a treballadors socials?
La nostra tasca és prestar atenció psicosocial a les famílies de les víctimes, la qual cosa pot voler dir des de donar un got d’aigua, fins acompanyar en el seu dolor més íntim. Es tracta de facilitar tot allò que les persones afectades puguin necessitar, transmetre seguretat i confiança dins del possible, prestar suport emocional... L’objectiu és que no s’hagin de preocupar per res.

Com us heu preparat per atendre els familiars en el suport psicosocial?
Tots els que formem part de l’equip d’emergències som treballadors socials col·legiats que hem rebut una formació específica, proporcionada pel Col·legi de Treball Social en col·laboració amb Protecció Civil, que ens habilita i acredita com a professionals especialitzats. La formació la imparteixen una treballadora social, una psicòloga i un tècnic de Protecció Civil que emmarca el context en què s’haurà d’intervenir: com s’organitza un dispositiu d’emergència, quins equips operatius s’activen, sota quin paraïgua actuen, etc.

Des d'on treballeu i com coordineu l'atenció a les famílies?
En aquesta emergència hi ha hagut diferents escenaris, als quals ens hem anat adaptant. Inicialment va ser l’aeroport, on es va disposar el primer Centre d’Atenció a les Famílies, després el dispositiu es va desplaçar a l’hotel Don Jaime de Castelldefels, i finalment vam acompanyar els familiars fins al moment de desplaçar-se a França. En tot moment hi ha hagut un equip d’intervenció directa i un grup de professionals que s’han centrat en l’organització de l’emergència. Cada torn de vuit hores ha comptat amb un cap d’equip i entre quatre i sis treballadors socials, que han estat activats fins diumenge 29 a les 12h de la nit. En total hem intervingut 44 professionals, coordinats en tot moment per Protecció Civil, i la resta de membres de l’equip, fins a 75, han estat preactivats.

Quin paper juga el suport psicosocial als familiars de les víctimes després d'una tragèdia així?
És bàsic, fonamental. Transmetre que estàs allà, que no estan sols, que et preocupes de les seves necessitats més bàsiques: trucar, saber, atendre el telèfon... Que es puguin centrar en el seu dolor, que no hagin de preocupar-se de res més. La clau és tenir habilitats per crear un vincle des del minut zero, que puguin tenir un referent i una ajuda que els transmeti seguretat. A les reunions informatives no poden processar tot el que se’ls diu perquè estan en estat de shock. En situacions de bloqueig les capacitats d’atenció i memòria minven molt, i nosaltres som un suport que els permet relaxar-se. De vegades només capten el primer minut, o algunes paraules a les que volen aferrar-se, i els angoixa pensar que se’ls pugui haver escapat alguna cosa. Crear un vincle i una relació de confiança és fonamental.

Va canviar el procediment d’actuació en el moment que se sap que l’accident va ser provocat?
Totalment. Va ser una notícia brutal. Va passar de ser un accident, quelcom inevitable, a ser un acte d’algú que decideix posar fi a la vida d’altres persones. Les famílies es van enfonsar i per a nosaltres també va ser un impacte. La tasca de contenció va ser molt dura; quan semblava que la situació s’encarrilava, va ser un cop que ho va canviar tot. També va influir la forma com es va rebre la informació: en plena reunió ho comunica un familiar que rep un whatsapp i es genera confusió, crits... Els treballadors de Lufthansa també van quedar aturdits i l’atenció per part nostra va ser a totes les persones afectades.

Com us coordineu amb la resta de membres del dispositiu d'emergència?
A més dels treballadors socials, a l’emergència hi intervé Protecció Civil, el SEM, Creu Roja, un equip de psicòlegs, Mossos d’Esquadra i els ministeris de Foment i Interior. Protecció Civil coordina el desplegament d’efectius i, a partir del moment en què agafa el lideratge, la nit de dijous 26, la informació flueix i se centralitza. L’equip de treballadors socials rebem l’encàrrec d’organitzar l’atenció a les famílies des del Centre d’Emergències de Catalunya i en tot moment hi ha dos professionals atenent els familiars a través de dues línies telefòniques específiques. A més de donar-los suport, que és l’objectiu bàsic, recopilem dades per assegurar que la informació de què disposem és correcta, i nodrim la resta d’actors.

On acaba la tasca del treballador social? Fins quan preveieu atendre als familiars de les víctimes?
Des de diumenge a la nit queden activades només dues persones per telèfon en dos torns de guàrdia: matí i nit. Encara hi ha trucades, però van disminuint, i la previsió és que l’atenció es prolongui fins a finals d’aquesta setmana.

Com valoreu la vostra tasca, després d’una setmana de feina?
Estem molt satisfetes de la gent que hem pogut atendre i d’haver pogut estar al seu costat. Ha estat un aprenentatge enorme i un creixement des del punt de vista personal i professional. L’experiència és dura, però alhora és gratificant pel fet de poder ajudar. Ara ens toca cuidar-nos a nosaltres mateixos, sobretot als que van intervenir en les primeres 48 hores, perquè haver participat en una emergència d’aquest tipus no et deixa igual, però ha estat un repte i un orgull per a la professió. El feedback d’agraïment i reconeixement ha estat molt important.