La meitat dels excarcerats que han treballat a la presó troba feina quan surt en llibertat

Un 43% dels interns de nacionalitat espanyola que han treballat a la presó troben alguna feina regularitzada per la seguretat social un cop surten en llibertat definitiva, segons es desprèn de la recerca que ha presentat el Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia. L'estudi afirma que el treball als tallers de les presons també incideix favorablement en la inserció futura dels interns, i ho fa en major grau que la formació ocupacional o professional (sembla ser que aquest és el gran repte que afecta en general tota la formació ocupacional, més enllà de la que s'imparteix als centres penitenciaris).

La recerca Inserció laboral dels exinterns dels centres penitenciaris de Catalunya, dels autors R. d'Alós-Moner, F. Esteban, P. Jódar, F. Miguélez, V. Alcaide i P. López, analitza el grau d'inserció laboral dels excarcerats entre l'1 de gener de 2004 i el 31 de desembre de 2007. Ho fa a partir de la revisió dels itineraris laborals i les xifres de la Seguretat Social d'un total de 3.225 exinterns de nacionalitat espanyola.
                
Entre les conclusions cal destacar que els homes troben feina més sovint que les dones (elles tenen més dificultats d'inserció en feines regularitzades, i sembla que tenen més accés a feines submergides) i que l'accés a la feina regularitzada és més freqüent entre els joves (malgrat que els adults mostren una major predisposició a la inserció laboral, el mercat de treball sembla que els posa més sovint seriosos entrebancs), els que tenen més estudis i, en general, més recursos o capital social. També troben feina més fàcilment els que no provenen de carreres delictives i els que han mostrat més voluntat d'inserció social en el darrer any anterior a l'excarceració.

Pel que fa al treball productiu als tallers, aquests contribueixen de manera més significativa a la inserció posterior, tot i que l'estudi destaca que té un efecte positiu especialment per a les persones amb menys recursos formatius i menys connectades al sistema de treball abans del seu ingrés a la presó. Per a aquestes persones -que són la majoria dels interns-, l'experiència laboral, els hàbits i l'autoestima que adquireixen treballant als tallers esdevenen un element favorable per a la seva posterior inserció laboral.
 
La recerca constata que la majoria d'exinterns accedeix a feines poc qualificades, bàsicament de peó, oficial de 3ª o especialista, i que només un 11 % aconsegueix feina d'administratiu, tècnic de comandament, especialista o ajudant. Els sectors professionals en els quals s'insereixen són bàsicament la construcció, hostaleria, neteja i serveis personals, a través d'empreses de treball temporal. Així, majoritàriament disposen de contracte temporal i, en general, tenen molt poca estabilitat laboral. Tots aquests aspectes fan que aquest col·lectiu se situï en les franges més fràgils i precàries del mercat de treball, un mercat que ha donat àmplia cobertura a aquest tipus d'ocupació en els anys d'expansió econòmica.
 
L'estudi evidencia també els efectes de la crisi econòmica en la inserció de la població analitzada. Així, en data 30.6.10 només un 9,7 % d'aquests exinterns continuava donat d'alta a la Seguretat Social.
 
Els programes de formació en oficis i treball penitenciari als quals fa referència l'estudi, els gestiona el Departament de Justícia a través del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció, l'empresa pública que promou la reinserció sociolaboral de les persones privades de llibertat. L'any 2010 el CIRE ha format més de 3.800 interns en els prop de 300 cursos d'oficis, a més de donar ocupació a més de 3.900 persones, i n'ha atès prop de 2.000 en la seva fase final d'inserció.