Entitats i Govern denuncien la "paràlisi total" de l'Estat en l’acollida de refugiats

Dos mesos després de la manifestació massiva a Barcelona, acorden fer un front comú per tirar endavant el Pla català de refugi

Fa tot just dos mesos que Catalunya va celebrar la manifestació més multitudinària que hi ha hagut a Europa per exigir el dret al refugi. També fa dos mesos que les entitats i el Govern es van comprometre a fer tot el possible per acollir més persones refugiades. Tanmateix, aquest dijous la consellera Dolors Bassa ha reconegut que l’Estat "no fa ni deixa fer" i que l’arribada de nous refugiats està "paralitzada". Per això, entitats i Govern han acordat fer front comú per tirar endavant el Pla català de refugi i fer pressió a l'Estat.

"Espanya només ha acollit el 8% dels refugiats a què es va comprometre i només li queden cinc mesos", ha avisat la consellera. També ha reconegut que no esperen que l’actitud del govern espanyol canviï. L’Estat es va comprometre a acollir, provinents dels camps de refugiats de Grècia i Itàlia i dels països fronteres a Síria, fins a 16.000 refugiats, però només n’ha acollit 1.300.

Per mirar de pal·liar aquesta paràlisi, el Govern va notificar fins a un centenar de casos en què hi havia algun risc sanitari. D’aquest centenar, només n’han arribat 17. "No n’ha arribat cap més i no en sabem els motius. L’aturada aquest primers mesos d’any és preocupant", ha reconegut el secretari general d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, que ha assegurat que, malgrat tot, seguiran fent arribar més casos d'extrema vulnerabilitat.

Amb les entitats i els municipis també miren des de la conselleria de fer pressió al govern espanyol perquè modifiqui el protocol de refugi, que avui dia notifica l’arribada a les comunitats autònomes amb només 24 hores d’antelació, motiu pel qual no tenen possibilitat d’atendre bé les persones refugiades. Alhora, també treballen per obrir corredors segurs d'arribada dels refugiats com ja ha fet a Itàlia la comunitat de Sant Egidi —una de les entitats que s'ha sumat darrerament a les reunions amb el Govern, juntament amb la plataforma Casa Nostra, Casa Vostra. També seguiran promovent els visats per a estudiants universitaris.

En total, a Catalunya, hi ha dins del programa estatal d’acollida 900 refugiats, uns 560 en la primera fase d’integració i uns 400 en la segona fase. El 2015, n’eren només 28. A tot l’Estat en són uns 11.000. Tot ells provenen no només de l’Orient Mitjà sinó d’altres zones en conflicte. El 30% són menors que arriben amb les seves famílies. Tanmateix, com reconeix Amorós, no es pot calcular la xifra exacta de refugiats que viuen a Catalunya perquè molts arriben per vies no oficials.

Reunió del pla d'acollida de refugiats, al Palau de la Generalitat | Departament de Treball

Més de 600 mentors ja han acabat la formació per a l’acollida

Per això, els esforços d’entitats, ajuntaments i Govern, que aquest dijous es van reunir per segona vegada des de la manifestació en favor de l'acollida, se centren en desplegar tan bé com sigui possible el Pla català de refugi, que haurà de complementar el pla estatal d’acollida.

El pla estatal té una durada d’un any i, segons les entitats, presenta diversos inconvenients que no faciliten una integració total de la persona refugiada. Entre ells, per exemple, que en la segona fase s’exigeixi a les famílies trobar un habitatge de lloguer, en un context de crisi econòmica, sense haver iniciat encara la integració laboral.

Per ara, el Pla català de refugi, que s’ha pensat perquè cada refugiat pugui tenir el suport, no només de l’administració, sinó d’un grup d’entre dos i tres mentors, ciutadans catalans que voluntàriament es van inscriure els darrers mesos, ja compta amb un parc de 1.400 habitatges repartits per tot el territori. A més, hi ha 2.500 mentors inscrits, 600 dels quals ja han acabat la seva formació i es preveu que iniciïn la seva activitat a l’estiu, quan moltes persones refugiades hauran acabat el programa estatal.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article