Un informe denuncia que l'Estat vulnera els drets dels menors estrangers a la frontera sud

Segons el darrer estudi d'Irídia, gairebé tots els infants enquestats afirmen haver patit una situació de violència als centres de menors

L'organització alerta que les oficines d'asil a les duanes de Ceuta i Melilla no tramiten els permisos a les persones de l'Àfrica subsahariana

Més de mig miler d'infants estrangers es troben avui dia a Melilla en un estat d'extrema vulnerabilitat. Aproximadament un centenar malviuen al carrer, mentre que la resta es troben en tres centres de protecció de menors. Així ho constata l'informe que aquest dijous van presentar Irídia, Novact i Fotomovimiento, amb el títol La Frontera Sur, accesos terrestres. Hacia el restablecimiento de la legalidad en la frontera sur, en què denuncien la passivitat de l'Estat i alerten que només les ONG se'n fan càrrec. A l'informe, que recopila dades d'altres entitats, com Harraga o Bienvenidos Refugiados, també acusen els cossos policials de vulnerar els drets dels migrants i de restringir l'accés als permisos d'asil.

Dins dels centres de menors, els infants entrevistats asseguren no sentir-se ben atesos. Així, el 36% dels menors no acompanyats que van participar en un estudi realitzat per Harraga el 2016 i que recull l'informe d'Irídia descrivia les males condicions dels centres en qüestions com la higiene o el menjar. A més, un 92% dels infants enquestats afirmen haver patit alguna situació de violència als centres de menors i un 75% es refereixen a la violència exercida pels educadors dels centres. Aquesta situació, afirmen les entitats, empeny els menors a viure al carrer.

“No hi ha cap administració pública que estigui fent res per aquests infants. Només reben suport d’entitats locals que els ajuden”, ha explicat Júlia Trias, membre d’Irídia. I ha relatat que, quan un menor no acompanyat surt d’algun dels centres de menors de Ceuta i Melilla, ho fa sense cap tipus de document. “Vam conèixer un noi que va creuar la tanca amb 14 anys. El següent que recorda és despertar en un hospital del Marroc on la infermera li va dir que portava un mes i mig en coma”, ha explicat Trias.

Aquest desemparament du, fins i tot, els infants a buscar formes de fugir i a arriscar la vida. Segons la membre d'Irídia, “moltes vegades aquesta situació els porta a fer el que ells anomenen risky, que vol dir saltar i amagar-se als vaixells”. Aquesta pràctica arriscada ha provocat tres morts en l'últim any.

Per aquest motiu, les organitzacions que han elaborat l'informe exigeixen a les autoritats que es comencin a fer passos concrets en matèria de polítiques migratòries per "restablir la legalitat a la zona de Ceuta i Melilla". L'informe és fruit del viatge que alguns activistes de l’organització van fer aquest febrer per la frontera sud, en els quals van poder documentar "les nombroses situacions d'excepcionalitat jurídica i vulneració dels drets humans que hi ha".

Segons Trias, “el que passa al costat de la tanca del Marroc és corresponsabilitat de l'Estat Espanyol i de la Unió Europea. Tenint en compte que el Marroc no respecta els drets humans, pensem que Espanya hauria de mirar amb qui signa acords”. Trias assenyala que durant la seva estada allí, "no hi va haver cap persona que no parlés de maltractaments, tot amb l’objectiu de dificultar l’accés d’aquestes persones a Espanya”.

 

L'estudi revela que les oficines d'asil de les duanes no tramiten permisos

Pel que fa a la demanda d’asil, segons informen des d’Iridía, les oficines deneguen o retarden sovint la sol·licitud dels permisos. Així, constaten en el document que les persones provinents de l'Àfrica negra no poden fer la sol·licitud d'asil fins que no arriben als centres d’estada temporal d’immigrants (CETI). D’altra banda, les organitzacions revelen que les persones d’origen algerià o marroquí han de pagar presumptament una mitjana de mil euros per poder accedir-hi. A més, denuncien que l'oficina d'asil instal·lada just a la duana de Ceuta no ha realitzat cap tràmit des que es va obrir.

Segons Andrés García Berrio, advocat i membre d’Irídia, “aquesta és una situació d’extrema urgència". "Volem que s’impliqui tothom. Creiem que es pot gestionar d’una altra manera però, mentre això no es faci, almenys, volem que s’apliqui la llei”, ha assegurat. Per aquest motiu, activaran deu mesures per portar al Congrés per reestablir la legalitat a la frontera sud.

A més, al juliol organitzen una caravana a Ceuta i Melilla. "Hi ha moltes organitzacions que s’estan mobilitzant per anar-hi. Són necessàries tant l’acció com la investigació del què succeeix en aquesta i altres zones”, ha dit García Berrio. Aquest divendres presentaran l'informe audiovisual al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). I, de cara a l'any vinent, volen ampliar l’estudi als accessos marítims.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article