La precarietat i la cronificació de la pobresa, les dues causes que atien les desigualtats

Judit Domènech  @JuditDs 

“L’economia torna a funcionar, encara que d’una forma lenta. Però superar la crisi econòmica no vol dir superar la crisi social”. Així de contundent ha estat Salvador Busquets, el director de Càritas Diocesana de Barcelona, en la presentació de la memòria del 2016 de l’entitat. Malgrat que el país ha recuperat els nivells d’atur del 2009 (17,5%), quan començava la crisi econòmica, Càritas Diocesana de Barcelona ha alertat de l’augment de la precarietat al món laboral i de la cronificació de la pobresa com dos dels grans factors que propicien les desigualtats.

Segons Busquets, cada vegada són més les persones que han de construir la seva vida sobre unes “bases inestables”. “Tenir feina actualment no és una garantia de bones condicions de vida”, ha dit, perquè ha crescut un 14,1% el fenomen dels “treballadors pobres”, és a dir, treballadors que reben ingressos insuficients per cobrir les seves necessitats bàsiques. A tot això, ha afegit, s’hi suma la temporalitat laboral: el 91,4% dels nous contractes que es van signar l’any 2016 van ser temporals. La feina, a més, va lligada a la llar. El 45% de les persones que atén l'entitat no viu en una llar digna.

Menys persones ateses però més serveis prestats

L'entitat va atendre 22.435 persones el 2016, un 6% menys respecte al 2015, però en canvi els serveis prestats van augmentar un 4,2%; unes dades que reflecteixen una major intensitat i gravetat de la pobresa. A més, en els primers cinc mesos del 2017, les persones ateses han augmentat un 6% respecte al mateix període de l'any passat i ja són unes 16.000.

Ara bé, les xifres encara són més greus quan es pren perspectiva. Respecte el 2007, el nombre de persones ateses per Càritas Diocesana de Barcelona s’ha duplicat i les ajudes econòmiques s’han multiplicat per quatre.

En aquesta primera part de l'any, també ha incrementat el nombre de persones que fugen de països en conflicte i sobretot provenen d'Hondures i El Salvador. El 2016, 1.310 persones ateses fugien de la guerra o de la violència.

Falta de compromís del Govern

Al final de la presentació, Busquets ha fet un resum de les quatre demandes que Càritas fa al Govern. En aquest sentit, l’entitat reclama que “se segueixi el calendari que es va acordar per aplicar la Renda Garantida de Ciutadania” malgrat “les dificultats que hi està havent”, ha subratllat el director. També demana que s’ampliï el parc d’habitatge social del 60.000 a 230.000 així com la oportunitat d’accedir a una ocupació decent que generi “un ingrés just i seguretat laboral”.

A més, Càritas ha reclamat que s’iniciïn cinc mesures urgents per desbloquejar la situació de les persones migrades i refugiades: impulsar polítiques que garanteixin el dret d’aquestes persones, millorar el sistema d’acollida, garanties vies d’accés al país legals i segures, així com la protecció internacional a la frontera sud, i la protecció de les persones en especial situació de vulnerabilitat.

Davant d’aquestes peticions, l'entitat ha afirmat que el Govern no “està fent allò que es necessita”, tot i que ha subratllat que es tracta d’una responsabilitat compartida entre les diferents administracions. Per la seva banda, el president de Càritas Diocesana de Barcelona i arquebisbe de la ciutat, Joan Josep Omella, ha demanat a la ciutadania “ser encara més solidaris” perquè “darrera de tota aquesta problemàtica hi ha persones”.