Equipaments cívics adreçats a la gent gran: de l'assistència a l'apoderament

El Govern ha accelerat el pas de forma decidida per millorar la qualitat de vida de les nostres generacions sèniors, mitjançant un treball conjunt entre la Direcció General de Famílies i la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària que ha generat, entre d’altres, l‘elaboració del Pla per a l’acompanyament i protecció a les persones grans, o el desplegament de la visió intergeneracional en les polítiques orientades a aquest col·lectiu.

El desplegament de la visió intergeneracional per part del Govern en aquest col·lectiu de tanta transcendència en la nostra societat es manifesta actualment amb l’actual procés de transformació dels Casals de Gent Gran de la Generalitat de Catalunya en Casals Cívics intergeneracionals, on l’objectiu final no és fer uns CGG diferents, sinó convertir tots els equipaments cívics en veritables espais de convivència intergeneracional, on els sèniors hi tinguin un encaix com qualsevol altre grup d’edat, amb una especial mirada i sensibilitat per a les seves necessitats i característiques. Diria més, l’objectiu gran hauria de ser l’adaptació del conjunt d’equipaments públics de tota mena (esportius, culturals, etc.) amb una mirada més oberta i inclusiva a les necessitats i anhels de les generacions sèniors. En definitiva, es tractaria d’integrar i no de segregar. Però això depassa en aquests moments l’àmbit d’actuació descrit, com són els Casals de Gent Gran.

No hem de perdre de vista que llegint bé el context social i econòmic dels darrers anys, ja ens porta indefectiblement cap a la necessària transformació dels casals de gent gran com s’han conegut fins ara. Factors com l’augment de l’esperança de vida o la disminució de la natalitat.

Però també és important el creixent pes en l’economia de les generacions sèniors, el paper que han realitzat en els temps més crus de la crisi com a xarxa social d’acollida i suport familiar o la necessitat mateixa que té la nostra societat de recuperar-vos com a referent i guia de les generacions que ens venen al darrera, amb la capitalització i transferència de la vostra experiència, expertesa i saviesa.

Si a això hi acompanyem el fet de la constatació del canvi accelerat en els darrers anys pel que fa referència a les noves necessitats, a la nova actitud de les generacions de sèniors, que volen ser cada cop més actius, que tenen una actitud més centrada a gaudir d’activitats d’enriquiment personal físiques o intel·lectuals, de nous coneixements, i van deixant en un segon terme les activitats de caire estrictament lúdic. Que en relació a la forma de relacionar-se amb un casal es mouen més per activitats d’interès puntual i no tant per passar-se el dia al casal, o que la mateixa forma d’afrontar l’activitat diària és més assimilable al d’una persona adulta i no a la d’una persona gran. Si tenim en compte tot plegat, doncs, els casals com els tenim avui en dia deixarien de tenir interès progressivament per a totes les persones de la generació sènior, ja que actualment són cada més cop vistos com a espais on formar-se i cercar recursos per a aquestes noves necessitats.

Segons dades de 2010, el nostre país disposava d’un total de 712 equipaments de gent gran, dels quals 6 eren de titularitat privada, 174 eren de titularitat d’entitats bancàries, 441 eren de titularitat municipal i 91 eren de titularitat de la Generalitat de Catalunya. Actualment, la nostra responsabilitat, doncs, es centra en el procés de transformació dels que són titularitat nostra i en aconsellar, assessorar i orientar aquells municipis per tal que apliquin la mateixa visió en els que són de la seva titularitat. Els de titularitat privada en alguns casos també han endegat reflexions que els porten a impulsar la visió intergeneracional.

A dia d’avui, i després d’haver passat a l’1 de gener d’enguany 17 Casals de Gent Gran a Casals Cívics, la Generalitat disposa de 79 Casals de Gent Gran. Una vintena d’aquests aproximadament durant l’any en curs faran el procés de transformació també. Un procés que es fonamenta en tres elements bàsics.

Primer de tot, el seguiment de les demandes i les orientacions que s’han anat desprenent, des de la primera referència a l’any 1998, de les conclusions dels diferents congressos de la gent gran de Catalunya, del Llibre Blanc de la Gent Gran Activa i de les diferents jornades de gent gran a nivell català que s’han desenvolupat.

En segon terme, el desenvolupament d’un període de transformació voluntària d’aquells casals que així ho han acordat els seus responsables, els consells de govern, les associacions que s’hi acullen i els seus usuaris, en el qual ens trobem ara.

En tercer terme, amb l’elaboració d’un nou decret d’equipaments que, un cop aprovat, marcarà les pautes i els terminis, ara sí obligatoris, per conduir la transformació dels equipaments que encara tinguin la condició de casals de gent gran en el moment de la seva aprovació.

I tot plegat amb el treball constant d’impuls i recolzament dels nostres serveis tècnics per tal de sensibilitzar i informar als responsables, usuaris, associacions i consells de govern dels nostres equipaments en aquest procés.

I també preveient i planificant els canvis que hauran de requerir alguns equipaments un cop reconvertits per poder complir millor les seves funcions, planificant accions de formació pels responsables dels equipaments que hagin passat a ser casals cívics, així com desplegant un servei de mediació i acompanyament tant als responsables com a les associacions i usuaris.

La transformació d’aquests equipaments impliquen d’entrada un seguit de qüestions. Per una banda, una obertura a la participació evident a nous col·lectius i nous usuaris, cosa que amplia les possibilitats dels equipaments. Per una altra, l’ampliació dels horaris, cosa que beneficia als actuals col·lectius d’usuaris i els que puguin incorporar-se de nou. El manteniment dels serveis adreçats específicament a la gent gran, com la podologia, la perruqueria i els preus assequibles dels serveis de bar i restauració, i finalment la prioritat de seguir programant activitats específiques que s’adrecin a la gent gran.

Val a dir que els quatre mesos que portem de la conversió enguany dels 17 CGG ens confirmen el que ja prevèiem: la transformació és positiva en tots els aspectes i les dinàmiques dels equipaments milloren. I el que és més important, els usuaris estan satisfets.

Aquest és doncs el plantejament que estem fent per aconseguir fer dels nostres equipaments la principal eina d’apoderament i d’integració de les generacions sèniors a la nostra societat. Des de la voluntat de la integració, la participació activa i el diàleg intergeneracional. Creiem que aquest és el camí.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article