Manifest contra el maltractament de la gent gran

Els abusos a la gent gran malbaraten la vida. És important posar anys a la vida, però encara ho és més posar vida als anys.

Les persones prenem consciència que en aquesta vida hi estem de pas, i que tard o d'hora algun dia s'acabarà. Per tant, una de les il·lusions que tenim és la de viure com més anys millor. Tots sabem que l'etapa més dura de la vida és la vellesa. Malgrat això, tots, o gairebé tots, mengem per arribar-hi. També tenim clar que per no arribar a vells només hi ha una solució: morir-se. Davant d'aquesta perspectiva, gens atractiva, ens arrisquem a afrontar de la millor manera possible els anys d'envellir, que són, i ho sabem, molt feixucs.

Amb el que no comptem és que quan més cura necessitem, en determinades circumstàncies som objecte de maltractaments per part de persones que tenim en el nostre entorn més proper, siguin de la família o d'institucions que ens acullen. Afortunadament, una gran majoria de persones no arribaran mai a patir aquests maltractaments i seran ben cuidades, tant si conviuen amb familiars o estan en institucions públiques o privades. Però sí que és veritat que hi ha una realitat amagada i que un tant per cent, difícil de quantificar perquè els maltractats és neguen a formular denúncies pel temor de sortir-ne més perjudicats, sofreixen tota mena de maltractaments.

Arribats a aquesta punt ens podem preguntar: què és un maltractament a una persona gran? 

 

Doncs, ho podríem resumir dient que és qualsevol acció que genera un mal, sigui o no intencionat. Hi ha diverses classes de maltractaments: físics, psicològics, sexuals, econòmics, de negligència, d'abandonament.

 

I com es poden evitar els maltractaments a la gent gran?

La principal condició és saber en què consisteixen i de quines modalitats són. I molt important és tenir coneixement dels drets personals de la gent gran, i també de les mesures legals de protecció previstes.

Cal que estem atents a les persones grans del nostre entorn per detectar possibles casos de maltractaments, que, com hem dit, poques vegades són denunciats. Els indicadors sospitosos són: ferides, contusions, fractures, cremades, blaus a la pell, angoixa, ansietat, tristesa, confusió, insomni, canvi d'hàbits, mal humor, mala imatge corporal, brutícia en el domicili, soledat.

Les persones grans, igual que la resta de persones, tenen uns drets que bàsicament figuren en la Constitució Espanyola i que consisteixen a no ser discriminats de cap manera, ni per orientació ideològica, ni religiosa, ni sexual, ni de raça. Tenen dret a la intimitat i a la pròpia imatge, dret a la informació i a la llibertat d'expressió.

També drets d'assistència social, com ser atès en cas de ser persona dependent, dret a un entorn accessible, a l'atenció sociosanitària, a la salut, a la cultura i a l'oci i dret a participar en la vida comunitària i social.

Cal saber que existeixen uns mecanismes de protecció que s'han de fer servir mentre estem en bones condicions físiques i psíquiques, com per exemple, el testament vital o document de voluntats anticipades, per mitjà del qual es donen instruccions de la forma que es vol ser tractat en cas de deteriorament greu i irreversible d'una malaltia terminal.

També existeix el poder preventiu que consisteix a designar una persona que podrà fer, en nom nostre, tota mena de gestions i assistir a actes, en cas que les nostres capacitats s'hagin reduït. Això evita un procés d'incapacitació que és molt més llarg. En cas que la pensió no sigui suficient per arribar a cobrir les necessitats i és sigui propietari d'un immoble (casa o pis) es pot negociar amb una entitat financera, caixa, banc o companyia d'assegurances, l'anomenada hipoteca inversa i mitjançant la taxació del nostre bé ens lliuraran una quantitat mensual. En realitat es tracta d'un préstec amb garantia immobiliària. També existeix el tradicional contracte vitalici, que consisteix en la venda de la propietat amb la garantia de poder viure-hi fins a la mort.

És important que tots contribuïm a procurar que no es vulnerin els drets de les persones grans i que identifiquem situacions de maltractament, observant les persones que ens envolten i si detectem signes com els que hem descrit els denunciem, explicant als serveis socials, a la Fiscalia, a la policia o a qualsevol organisme competent les nostres sospites que s'estiguin produint abusos Cal demanar on recórrer i on podem trobar ajuda. Si així ho fem podem atenuar el fet i aconseguir ajuda externa que resolgui uns fets tan dolorosos.

La demarcació de Girona va ser pionera a Catalunya en formalitzar un Protocol de maltractaments a la gent gran i des de finals de l'any 2007, tenim aquest procediment legal que estableix, un cop detectat l'abús, l'inici d'un treball en xarxa perquè la policia, els serveis socials, els serveis sanitaris i els jutjats puguin treballar de manera coordinada i evitar que la continuació dels maltractaments.

Com hem dit, fer-se gran és feixuc, però si hi afegim haver de patir alguna mena de maltractament pot arribar a ser insuportable. Si tots ens hi impliquem podem eradicar aquesta plaga. Tant de bo puguem aconseguir-ho!

 

------------------------------------------
 

Adam Oliver, Mosso d'esquadra i membre del Grup de maltractament a la gent gran Martí Carreras Ginjaume, membre del Consell de la gent gran de Catalunya i vicepresident del Consell Consultiu de la Gent Gran de l'Alt Empordà
Extret del web del Consorci de Benestar Social del Ripollès