Presenciar un incendi, haver d'evacuar la casa, veure, sentir i olorar els seus efectes és una situació altament estressant tant per als adults, com per als nens / es i adolescents. Després del primer xoc inicial, les reaccions més comunes solen incloure tres patrons típics:
|
|
|
|
- |
Hiperalerta – s'aprecia una important sensibilitat davant sons o d’altres estímuls semblants als experimentats en el incendi, així com davant qualsevol senyal que potencialment pugui representar un perill. Nens / es i adults es sobresalten amb facilitat. |
|
|
|
|
- |
Evitació – les persones afectades fan intensos esforços per no pensar, no recordar i no dur a terme activitats relacionades amb el succés. |
|
|
|
|
- |
Re-experimentació – en els adults poden aparèixer imatges, sons o olors intrusius, amb la mateixa intensitat que durant el moment del incendi. En els nens / es, la re-experimentació sol expressar per preguntes repetides o jocs relatius al incident. La reexperimentació s'acompanya d'un malestar molt intens i pertorbador. |
Aquest tipus de reaccions d'estrès solen tenir una durada variable en funció del que cada persona ha viscut, però que no s’hauria de prolongar més enllà de quatre setmanes. Durant aquest temps s'inicia ja la fase de recuperació de les persones afectades.
L'objectiu de la fase de recuperació després del incendi consisteix en ser capaç d’ activar les estratègies individuals i familiars d'afrontament per tornar a la vida quotidiana i, si s'escau, detectar aquelles persones amb necessitats especials, per les que aquest procés pot resultar més difícil.
L’incendi ha suposat situacions molt diferents que, al seu torn, han provocat reaccions diferenciades en les persones segons la seva edat, la seva història personal prèvia, els seus recursos personals, etc. No hi ha una "forma correcta" d'afrontar una situació d'estrès intens. Tanmateix, les següents pautes recullen factors protectors i de risc que solen ser vàlids per a moltes persones diferents:
Pautes per a les persones i famílies presents durant l'incendi:
|
Què fer |
|
Què no fer |
|
|
|
|
|
- |
Mantenir la calma, comunicar-se de manera adequada i pausada amb l'objectiu d'evitar exacerbar la situació estressant. |
|
|
|
|
- |
En la mesura del possible, evitar l'exposició repetida a les imatges televisives i la “sobreinformació” sobre el incendi. |
|
|
|
|
- |
Donar suport a les persones més vulnerables com ara nens, adolescents i persones que ja han experimentat algun succés traumàtic o que pateixin algun tipus de malaltia mental i en general a les persones discapacitades física o mentalment. |
|
|
|
|
- |
• Potenciar la comunicació emocional entre els membres de la família. |
|
|
|
|
- |
Tenir cura de la salut: alimentació, descans, son, etc. |
|
|
|
|
- |
Tractar de tornar a la normalitat, compartint les tasques de neteja, inventariat, etc. |
|
|
|
|
- |
Acceptar el suport i l'ajuda d'amics i familiars, un factor essencial per a la recuperació. |
|
|
|
|
|
|
- |
En la mesura del possible, no separar els nens / es de les seves famílies. Per a ells és millor poder estar prop dels seus progenitors i poder participar en les tasques de recuperació. |
|
|
|
|
- |
No incrementar l'ús de substàncies excitants com el cafè, la cua, el tabac i l'alcohol: mantenen el nivell d'activació elevat. |
|
|
|
|
- |
No cedir davant les conductes evitatives davant estímuls que recordin el incendi: això només incrementa la por. |
|
|
|
|
Quan hi ha nens /es:
|
- |
Mantenir-los allunyats de les situacions de pànic i de crisi dels adults. |
|
|
|
|
- |
Tractar de tranquil·litzar-los i generar al seu voltant un clima de serenitat i de suport empàtic. |
|
|
|
|
- |
En la mesura del possible, no alterar massa les seves rutines diàries pel que fa a àpats, bany, son. |
|
|
|
|
- |
Respondre de forma veraç i comprensible a les seves preguntes, però sense anar més enllà del que han preguntat. |
|
|
|
|
- |
Mantenir-los allunyats al màxim de les imatges de les flames, ja sigui en la natura i, sobretot, a la televisió. |