“L’Estat espanyol es construeix enfront del ‘moro’ i del gitano”

Daniel Silva Sánchez  @danixiula 

Pastora Filigrana (Sevilla, 1981) és advocada especialista en Dret Laboral i Sindical i en Dret d’Estrangeria. És activista, a horari complet, pels drets de la comunitat gitana i té un compromís polític amb el SAT (Sindicat Andalús de Treballadors). El passat juny va publicar el llibre ‘El pueblo gitano contra el sistema-mundo. Reflexiones desde una militancia feminista y anticapitalista’ (Akal, 2020), on repassa estratègies culturals i vitals històriques del poble gitano per fer front a la discriminació i la persecució durant més de cinc segles a la península. 

Aquestes pràctiques de vida, explica Filigrana, que va inaugurar aquest desembre la cinquena edició de l’Escola anual del CIEMEN, que enguany planteja els seus continguts a partir de la pregunta “Per què és fonamental el dret a la diversitat?” i que impartirà sessions fins al febrer, guarden molta relació amb el mutualisme de base, la cooperació i la cerca d’economies alternatives al model de consum i producció capitalista.

En el seu llibre El Poble Gitano contra el sistema-món proposa diferents maneres d’organitzar-se contra el patriarcat, el capitalisme i les desigualtats socials des del punt de vista del poble gitano. Quines són? S’organitza diferent el poble gitano per combatre aquestes adversitats?

En el llibre no explico ni estratègies actuals ni pràctiques polítiques, sinó que faig un repàs a les pràctiques vitals i culturals del poble gitano a través de la història, que no són una qüestió ideològica d’organització política. Són estratègies culturals i vitals que han estat especialment molestes per a l’ordre imperant i d’aquí la seva necessitat de persecució. Aquestes pràctiques de vida tenen molt a veure amb el mutualisme de base i la cooperació, que el poble gitano practica com una forma vital i que mantenen una forma d’economia alternativa que és objecte de persecució perquè s’escapa del model de consum i producció capitalista, que castiga tota forma de dissidència.

Quina acceptació ha tingut el llibre? Quin feedback ha rebut?

L’editorial està contenta perquè encara que hagi arribat ja al seu pic de vendes, les compres del llibre s’han mantingut en el temps. A mi el nombre de vendes no m’interessava tant, sinó que jo vaig escriure el llibre per a una fi molt concreta, que era per a l’esquerra dissident o l’esquerra blanca espanyola i ha tingut molt bon acolliment. Però va ser una sorpresa que comunitats gitanes i joves migrants també ho acollissin bé pel fet que no anava per a ells perquè ja coneixien tot el que escrivia sobre racisme, colonialisme o hegemonia.

“Ni les persones gitanes ni les racialitzades, ni les migrants ni les dones tenen les mateixes oportunitats. És una realitat”

La pobresa i l’exclusió social és un altre dels indicadors que més castiga el seu poble, ja que un 92% té un risc extremadament alt de ser-ho. Això s’explica perquè el 73% de la població gitana es troba en una situació laboral de desocupació, segons un estudi recent d’Iseak.Tenen les mateixes oportunitats laborals els gitanos que els no gitanos?

Ni les persones gitanes ni les racialitzades, ni les migrants ni les dones enfront dels homes tenen les mateixes oportunitats. És una realitat aclaparadora que vivim en un món capitalista, patriarcal i colonial on la força de treball de les persones no val el mateix i un home blanc occidental té més oportunitats. Si ets gitano tens problemes, sobretot, en l’accés als lloguers d’habitatge i la feina. Tenim un cas de Navarra en què a una noia li han denegat les pràctiques, malgrat tenir tots els papers signats per l’empresa, perquè han vist que el seu cognom s’associa a la comunitat gitana. Lamentablement són casos molt comuns.

Hi ha dades fiables sobre la comunitat gitana?

En el meu llibre recullo les dades del Secretariat Gitano i és molt difícil tenir dades fiables perquè no hi ha cens sobre la població gitana. Personalment he estat en contra perquè podria ser una altra arma de repressió i persecució, i més ara amb l’ascens de la ultradreta. La falta de dades també ens ho posa molt difícil en els casos de denúncia, desigualtat o fins i tot a tribunals. El debat actualment gira entorn de tenir un cens garantista sense dades personals que només servís per denunciar discriminació.

Un estudi de la Fundació Secretariat Gitano del 2019 mostra que només el 17% dels infants gitanos acaba l’educació primària i solament el 2% arriba a la universitat. Què falla?

Hem de parlar rotundament de segregació escolar perquè prèviament existeix una segregació territorial. Existeixen barris segregats o guetos de població gitana i migrant —aquí podem parlar per igual, i en aquests barris fills de gitanos i migrants pateixen la mateixa segregació. Són infants que viuen en un entorn desestructurat i amb falta de recursos i dotacions i els col·legis són precisament els que tenen menys inversió i atenció. És una espiral perquè les persones amb una mica més de recursos abandonen el barri i envien als seus fills a altres col·legis, i això no ho dic jo, ho diu el relator de Drets Humans de l’ONU.

Com creu que es pot revertir la situació?

Per entendre la situació cal abordar-la bé. És una situació que ve de segles i no és una campanya de tolerància personal com han fet amb moltes campanyes del racisme, que el que realment és, és un dispositiu d’ordenança de la riquesa a escala mundial associat a un model productiu global. Per fer la revolució cal tenir voluntat política per dur a terme polítiques materials concretes, però mentre no existeixi un model econòmic equitatiu les bosses de pobresa les ocuparan les mateixes persones.

“Per fer la revolució cal voluntat política. Mentre no hi hagi un model més equitatiu seran pobres les mateixes persones”

Com es projecta el futur feminista per a les dones gitanes?

Les dones gitanes estan debatent sobre feminisme i la seva necessitat perquè és alguna cosa en construcció. El meu missatge és construir un feminisme des del qual les dones gitanes som, pensem i sentim, perquè seria un error imitar la forma de la dissidència paia de la reivindicació. Des d’unes fórmules pròpies, amb valors nostres com la cooperació o el sosteniment de la vida des del grup, es pot reivindicar el feminisme gitano.

Què ha canviat en el feminisme?

Sobre el feminisme blanc hegemònic, uf, què dir-te … (riures). Fa falta un diàleg perquè els temes colonials posen el dit a la llaga de l’imaginari col·lectiu i hi ha identitats que s’han construït enfront del poble gitano. Estic contenta que cada vegada hi hagi més dones feministes que volen escoltar i aquest és el primer pas per desmuntar el colonialisme de l’hegemonia, que trigarà segles. L’any 2000, quan vam crear l’Associació de Dones Gitanes Universitàries, no existia aquesta predisposició a parlar sobre un feminisme que ens agrupés, però per sort ara sí.

Què s’espera avui dia de la dona en la comunitat gitana?

Les dones gitanes i la joventut són el futur. Em sorprenc molt quan parlo amb els més joves perquè no estan disposats a assumir tot el racisme amb la reverència que s’ha fet anteriorment, com ha passat amb moviments com el Black Lives Matter. Hi ha molta rebel·lia entre els joves i això xoca amb la naturalització de la discriminació que durant segles hi ha hagut dins el poble gitano.

En el seu llibre i altres articles, parla sobre els estereotips i l’explotació de la imatge gitana a l’Estat com a part de la tradició cultural espanyola. Què suposa aquesta apropiació cultural amb finalitats mercantilistes per a un poble tan estigmatitzat?

És molt curiós perquè en aquest imaginari antigitano en què se sosté la seva persecució ocorre aquest fenomen de l’apropiació cultural. Hi ha determinats rangs dels gitanos que no posen en escac al sistema de producció i consum, com el nomadisme o l’artesania, però altres, com l’expressió artística, sí que són acceptats. Són perseguits però alhora consumits. En el passat, alhora que estaven prohibides les danses gitanes el rei gaudia d’elles a la cort.

Des de quan data aquesta apropiació cultural?

Aquesta apropiació ocorre des dels nostres orígens a la península i s’acaba convertint en marca Espanya, primer en el segle XIX i més tard recuperada pel franquisme. La imatge d’Espanya cap a l’exterior es basa en l’andalús, que alhora guarda molta relació amb el gitano: el olé, els vestits, les pigues, els volants, etc. Això passa sàdicament amb el poble gitano perquè al mateix temps és perseguit.

“Amb el poble gitano es necessitarien polítiques materials de discriminació positiva amb una fi de reparació històrica”

Com s’ha enfrontat la comunitat a aquesta apropiació?

El poble gitano ha viscut amb una estratègia d’adaptació cap a aquesta realitat. La comunitat gitana també viu de la manifestació artística, ja que d’una banda serveix com a recurs econòmic al qual es pot accedir, però en les últimes dècades, amb una major veu pública de representants intel·lectuals del poble gitano, sí que s’ha tornat a denunciar. S’aplica una doble moral, perquè per treballar en un banc no t’agafaran, però per vendre flamenc sí, fins i tot et premien.

Quatre membres del Congrés dels Diputats són gitanos i nombrosos professionals i activistes, com vostè, es dediquen a lluitar contra la discriminació de la comunitat gitana. Creu que aquesta visibilització pública és suficient?

Aquesta visibilitat no és suficient per a res. Igual que la població negra als Estats Units o qualsevol altre grup racialitzat oprimit en un territori, els gitanos i les gitanes pateixen tant la violència, i és tan profunda la deshumanització, que quan hi ha una representació pública es dissocia la delinqüència i se’ns humanitza. Seria un error dir que això no importa, i més quan estem en una situació de desavantatge, però les qüestions simbòliques són una conquesta en l’imaginari poc prioritàries i insuficients. Estar en un parlament sense una proposta de canvi polític profundament antiracista no canviarà qüestions estructurals, com tampoc ho fa pertànyer a un partit de dretes.

Què fa falta per normalitzar al poble gitano com una comunitat més, malgrat fer més de cinc segles que viu a la península?

Amb el poble gitano es necessitarien polítiques materials de discriminació positiva amb una fi de reparació històrica, com els problemes de l’habitatge, la segregació o la bretxa escolar. I encara que ho aconseguíssim demà, un altre poble ocuparia el lloc dels gitanos i les gitanes si no hi ha un canvi més profund.

Quins valors es reivindiquen en la cultura gitana? Què poden aportar a la societat i què hem d’aprendre?

En el meu llibre he donat algunes pistes sobre formes de vida que són una fugida del model de producció. La col·lectivitat, el mutualisme, una forta xarxa de suport o la cerca de formes econòmiques alternatives que surten de l’ideal del consum són alguns d’aquests valors que s’escapen del model neoliberal. També l’amor, l’estima, la pau o la felicitat per sobre el que és material són valors que ajuden a crear un contra ideal, el qual necessita una comunitat darrere que ho sostingui. Són formes de biosindicalisme que han estat, alhora, motiu de persecució i resistència. Quan arriba el col·lapse i ni l’Estat ni el consum et sosté, allà arriba la comunitat.

Històricament, el seu poble sempre ha patit racisme estructural com va ocórrer amb La Gran Batuda o les 250 lleis antigitanes que es van promulgar entre 1499 i 1783. Com ha influït el passat en la vostra cultura? Continueu percebent discriminació per part de les institucions i els poders?

El poble gitano és perseguit des de la primera llei en 1499 fins a l’última en 1978 per dues qüestions: les formes de vida que es resisteixen a passar per la pedra del model productiu perquè als gitanos els tocaven els treballs més penosos, la mina i el camp, i la segona és perquè no representen una identitat blanca i catòlica que es pregonava en el moment de construcció de l’Estat espanyol. El seu càstig per aquesta resistència va ser i és l’exclusió. Aquesta falta d’homogeneïtzació ha estat sempre perseguida: sefardites, moriscos, nacionalismes perifèrics, etc.

“El poble gitano ha estat i és perseguit per les formes de vida i per no representar una identitat blanca i catòlica”

Per què aquest antigitanisme?

Per entendre la construcció del capitalisme i el racisme en l’Estat espanyol el poble gitano és un bon exemple. Per mantenir tota aquesta repressió necessites un discurs que te’l justifiqui i en aquest cas es construeix l’antigitanisme, en què els gitanos representen el mal dels interessos comuns. Per això els gitanos hem ocupat sempre aquest lloc del contra ideal que influeix en la cultura hegemònica i gitana. Espanya es construeix enfront del moro i el gitano i existeix una cultura de la marginalitat profunda amb segles d’espoli, perquè igual que s’hereta la riquesa s’hereta la pobresa.

D’on neix aquesta reivindicació política de la seva comunitat?

Es diu que quan ets de classe obrera, els teus fills seran advocats o metges. De petita era bona estudiant i ja em deien que anava a ser advocada, l’advocada dels gitanos i finalment així ha estat [riu]. El meu compromís és vital i familiar i va fer explotar quan vaig arribar a la universitat i vam muntar l’Associació de Dones Gitanes Universitàries a Sevilla. Em vaig llicenciar en Dret i al mes següent ja era advocada de l’Associació Gitana de les 3.000 Viviendas, el barri més empobrit d’Espanya.

Com és la realitat del barri?

En las 3.000 Viviendas ajudàvem a gitanos i a gitanos immigrants que no sempre han viscut a Sevilla, ja que venen d’Extremadura, Portugal o zones rurals més empobrides. El fet de ser immigrants també suposava més estigma perquè dins del món gitano també hi ha classes. Vaig treballar allà com a assessora jurídica i quan una aprèn Dret en les 3.000 Viviendas és molt fàcil tenir una consciència social. Molt aviat el meu compromís amb la causa va mutar cap a altres causes polítiques com la immigració i des d’allà al sindicalisme va haver-hi poc.